Qui és Roser Arenas, la dona que posa cara a la Grossa?

Cada Cap d’Any, quan apareix la Grossa, amb aquell somriure ample i reconeixible, pocs saben que aquella imatge no és fruit d’un disseny abstracte, sinó que té rostre i nom: Roser Arenas, una dona molt coneguda i estimada al seu poble, Alella, molt abans que el seu capgròs es convertís en icona.

La Roser era una dona popular i a la seva localitat tothom la coneixia pel seu caràcter desimbolt, rialler i extravertit, sempre disposada a fer broma i a participar en la vida col·lectiva. De ben jove va fer teatre amateur i amb els anys es va consolidar com una de les figures més visibles de l’escena cultural local. Tenia una bona veu de soprano i no tenia mai un no quan li demanaven de cantar en un casament, en una residència d’avis o en una festa major. Si hagués pogut triar, explicava, li hauria agradat dedicar-se al teatre musical.

Aquesta naturalitat la va portar també a fer algunes incursions a la televisió. Va participar en el concurs Tres pics i repicó, de TV3, conduït per Antoni Bassas, i va aparèixer en petits papers de ficció al programa Vostè jutja, presentat per Joaquim Maria Puyal. Fins i tot va estudiar doblatge, però aviat va veure que allò de posar veu a altres personatges no li acabava d’encaixar: ella volia ser ella mateixa.

Més enllà del món cultural, Roser Arenas també va tenir un paper institucional al poble. Entre el 1998 i el 2007 va estar vinculada al Jutjat de Pau d’Alella, primer com a jutgessa suplent i després com a jutgessa titular. L’ajuntament sempre en va destacar la implicació en la vida associativa i el compromís amb el municipi.

L’any 1986, quan tenia prop de cinquanta anys, algú va proposar de convertir-la en capgròs. La iniciativa va ser de Pep Sabater, actor i fuster molt vinculat a la cultura popular, que impulsava una col·lecció de capgrossos inspirats en personatges vius i populars d’Alella. Aquell capgròs, pensat inicialment com un homenatge local, acabaria tenint un recorregut inesperat. Quan la Generalitat va impulsar la loteria catalana de Cap d’Any, una productora va fer un càsting amb capgrossos d’arreu del país per trobar-ne la imatge, el de la Roser va ser l’elegit. L’anunci protagonitzat pel seu capgròs va guanyar el concurs públic i, d’ençà del 2013, aquella fesomia s’ha convertit en la cara de la Grossa.

De cop, la Roser —o, més ben dit, la seva imatge— va deixar de ser solament una figura popular del Maresme per passar a formar part de l’imaginari col·lectiu del país. Roser Arenas es va morir poc temps després, el 2014, però el seu rostre continua apareixent cada Cap d’Any.