Michèle Rivasi, ahir a Barcelona (Foto: Albert Salamé)

Michèle Rivasi (1953) és eurodiputada francesa dels Verd-ALE i és de visita a Catalunya. Juntament amb altres eurodiputats ha passat per la presó dels Lledoners, el Palau de la Generalitat i s’ha trobat amb persones represaliades per l’estat espanyol. La senyora Rivasi va començar la militància ecologista fa més de trenta anys, després del desastre de Txornòbil (1986), i fa deu anys que és eurodiputada verda a Brussel·les. Per això coneix personalment Raül Romeva. En aquesta entrevista feta en un hotel de Barcelona ens explica la seva visita a la presó, es mostra obertament partidària que Carles Puigdemont i Toni Comín formin part del grup dels Verds i explica per què el cas català ja no és un afer intern.

—Heu visitat la presó dels Lledoners. Com ha estat l’experiència?
—Vaig estar molt emocionada de veure els meus col·legues. De fet, Raül Romeva va ser eurodiputat amb mi i el conec. Veure’ls a la presó és diferent de parlar de la presó. Trobo que és una injustícia increïble. Veure col·legues que poden passar dotze anys a la presó per fets que no tenen res a veure amb terrorisme ni agressions, sinó per fets polítics, és d’una injustícia terrible.

—I com els vau veure, a ells?
—Érem en una habitació gran, vam fer rotllana i els presos eren tots junts i nosaltres podíem fer-los preguntes. Em va sorprendre veure’ls tan zen, serens, concentrats. Que estiguin empresonats per fets injustos a ells els dóna força i energia. Tenen la consciència tranquil·la i veuen que tenen raó. Estan molt serens. També vaig notar que rebre el suport d’eurodiputats com nosaltres els ajuda. Vam explicar-los la nostra posició al Parlament Europeu, com podem ajudar-los i com podem explicar a l’exterior la seva situació. Perquè la situació és horrible. Aquest no és un problema d’Espanya i prou. Aquí hi ha el risc que l’extrema dreta prengui l’estat espanyol com a exemple. Ara hi ha un sistema autoritari a Espanya, però demà pot ser Hongria, o França amb Le Pen. Podem tenir la mateixa situació. Per això per nosaltres és un problema de tots els parlamentaris. Si acceptem que puguis anar a la presó perquè surts a manifestar-te, això es pot replicar en altres estats. El fet que hi hagi un eurodiputat a la presó posa en perill tots els eurodiputats i el parlament.

—Quina és la vostra opinió sobre el cas català, més enllà dels presos?
—Hi ha dos aspectes. Un és defensar els drets humans, la llibertat d’expressió i la immunitat parlamentària. Per això sóc aquí. Per això i per comprendre millor el cas. I després hi ha la qüestió de la independència de Catalunya. I aquí crec que cal diàleg entre l’estat espanyol i Catalunya per a trobar una solució sobre l’autonomia de Catalunya.

—Una qüestió delicada, ara. Els senyors Puigdemont i Comín han demanat d’entrar al vostre grup, el Grup Verd del Parlament Europeu. Alguns verds hi estan a favor, uns altres en contra. Com ho veieu?
—Hem d’integrar Puigdemont i Comín al grup dels Verds per una raó que he entès ara, visitant la presó. La nostra feina ara és convèncer els altres verds. Hem vist que a Espanya hi ha una deriva autoritària, perquè a banda de la presó m’he trobat amb funcionaris, periodistes i diplomàtics que són atacats i multats per l’estat. I de tot això, no en sabíem res. Fa tres mandats que sóc eurodiputada i no havia sentit mai les coses que he sentit en aquesta visita. Es parla molt d’Hongria, però a Hongria no hi ha presos polítics. Per això volem aprofitar aquesta experiència viscuda per convèncer de la necessitat de presentar el Grup dels Verds-ALE com un grup refugi, com una mena d’asil polític per a defensar els drets humans de Puigdemont, de Comín i altres.

—Dins els Verds, els eurodiputats francesos són més favorables que hi entrin Puigdemont i Comín. És això?
—Ho és, sí. Els Verds de França veiem que és un cas clarament polític. Alguns diuen que Puigdemont és conservador i liberal i que no hi cap, dins el marc ideològic dels Verds. La nostra resposta és dir: que no veieu l’autoritarisme espanyol? En la història del Grup Verd hem tingut eurodiputats que eren de dretes i conservadors. I amb posicions diferents de les nostres en qüestions nuclears. Els vam obrir la porta. Aquest no és el problema. Dimecres hi ha una reunió dels Verds. Nosaltres, amb Alfonsin i Benoît Biteau, els explicarem la situació. I els direm que no és un problema de ser liberal o conservador. És un problema dels drets polítics. Si el Grup Verd no vota a favor de la inclusió de Comín i Puigdemont, per què hauria de votar a favor de la seva immunitat, doncs? A Puigdemont i Comín se’ls ha d’incloure al Grup Verd. A la reunió els explicarem què passa aquí, i que no és qüestió d’ideologia, sinó de protegir els drets dels eurodiputats. Protegir el seu dret a l’expressió política. Els Verds som ecologistes, però ser ecologista no és només defensar el planeta. El fet de venir aquí ens ha enriquit amb arguments que podrem donar dins el nostre grup. I ara ens centrem en això.

—Quines altres sorpreses heu tingut visitant Catalunya?
—El fet que la població de Catalunya se senti encaixonada en un sistema autoritari que els vol mantenir enclaustrats. Això no es veia des de fora. Quan véns aquí notes l’energia de la gent, cosa que tampoc no arriba fora. I mira, quan em parlen de segons quines coses d’Hongria… Però parlem d’Espanya, que és a tocar de França! És aquí al costat. Jo sóc política i necessito tocar les coses, veure-les, per entendre-les. Venir aquí m’ha fet veure que l’evolució de l’estat espanyol és una mala evolució perquè no hi ha procés polític. Aquest és un procés de drets fonamentals. Raül Romeva em va dir que creia en la taula de diàleg. Que és l’únic instrument que ens pot fer canviar les coses i evolucionar.

—I en el vostre cas, també ho creieu?
—Jo sóc partidària de la diplomàcia, i la taula de negociació és un espai per a parlar. D’entrada, per a parlar de l’amnistia. O de canviar el codi penal demà i modificar l’acte de sedició. Això serviria per sortir de la tangent, és veritat. Però ajudaria a calmar l’ambient. I a la taula també es podria parlar de com augmentar l’autonomia de Catalunya. I després, el referèndum. Perquè si parles del referèndum ara, hi ha el risc d’espatllar-ho tot. Pas a pas.

—Res més que vulgueu afegir?
—Jo crec que el dret europeu és superior als drets nacionals (espanyols, francesos, etc.) Per això és il·legal, tot això que passa. Si no es respecta la immunitat, on queda el dret? Els Verds hem d’acollir Puigdemont i Comín al nostre grup, i convertir-lo en un espai d’asil polític i lluitar per la seva immunitat parlamentària. I jo espero que Europa trobi una solució per a Espanya, perquè si no vigilem, podria ser el començament de la desconstrucció d’Europa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb