21.04.2017 - 18:29
Borra la línia entre actors i personatges en una adaptació lliure d”Ivànov’
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El director de teatre Àlex Rigola explora al Teatre Lliure de Montjuïc de Barcelona “com fer emocions en comptes d’explicar-les” a través d’una adaptació lliure d”Ivànov’, del dramaturg rus Anton Txékhov, mitjançant un procés creatiu en el qual esborra la línia entre l’actor i personatge, ha explicat Rigola aquest divendres en roda de premsa.
“Estem acostumats a explicar les emocions a través dels diàlegs. Però les emocions no s’expliquen, es fan. Això és el que he intentat tallar d’arrel”, ha explicat Rigola, el muntatge del qual es podrà veure des del dijous 27 d’abril.
El text, considerat la primera peça major de Txékhov, gira entorn d’un personatge que s’acaba suïcidant –Rigola creu que no és un espòiler dir-ho– cosa que connecta amb aquest procés creatiu: “Els que hem tingut a algú que s’ha acabat suïcidant sabem que una setmana abans podies haver estat parlant-hi i no ho podies detectar”, ha dit, en referència al fet que les emocions se senten per dins però no s’expliquen.
Això també ha canviat l’enfocament del text: “En l’original tots veuen el personatge d’Ivànov com una desferra humana. Aquí la qüestió és que la desferra vagi per dins”, assegura Rigola.
ESSENCIALITZAR-HO TOT
L’actor que l’interpreta és Joan Carreras: “Ha consistit en essencialitzar-ho tot i que el que quedi de tu sigui molt pur, que tot sigui net i les emocions apareguin”, ha dit Carreras d’un procés de recerca interior del que té dubtes que en acabar l’última funció, el diumenge 28 de maig, hagi pogut completar.
Les barreres de la ficció es trenquen amb la proposta que ha fet Rigola: durant la funció els actors diuen els seus mateixos noms i no els dels personatges, venen vestits de casa amb les seves robes i l’espai escènic, que Rigola descriu com a “nu”, es desdibuixa.
Acompanyen Carreras en l’escenari Nao Albet –que també fa la música–, Andreu Benito, Pep Cruz, Sara Espígul, Vicky Luengo, Sandra Monclús, Àgata Roca i Pau Roca.
Tots ells mostren les diferents reaccions davant la situació del protagonista: “la recerca absoluta de comprendre’l, la necessitat d’ajudar-lo o la passivitat del que té altres problemes”, ha dit Rigola, que considera les reaccions un microcosmos representatiu de la societat.
