Revolucionàries, les internacionalistes acuden

Són tretze i en deuen ser més. Van arribar de diferents punts d’Europa i d’Amèrica a la Barcelona revolucionària del 36, una estada que van viure a fons. Per a la majoria, això va configurar les seves vides i trajectòries. N’hi deu haver més. La feinada en aquest sentit és enorme a arxius i bibliografia, memòries, relats de tota mena engendrats per aquell moment capital de la història. Encara que tenim uns quants referents de dones, aquell temps continua sent més conegut amb noms masculins. La historiadora Dolors Marín (1957) fa ara una aportació sintètica d’unes quantes “dones de foc”, així les anomena.

Marín és una conreadora nada de la història catalana del tombant del dinou i del primer terç del vint. En clau de dona. N’ha rescatat les obreres del Raval, les espiritistes i lliurepensadores, ha estudiat les obreres del tèxtil, els femenins rebomboris del pa del 1789, ens ha ofert una biografia de Francesca Bonnemaison, la pedagoga i creadora de la primera biblioteca pública femenina, que va donar lloc a una institució pedagògica per a dones inestimable. Ha estudiat la cultura anarquista i no sé quantes coses més ha fet, Dolors Marín. Ha reunit així una documentació inabastable, que divulga amb generositat.

Ara ens ofereix aquestes tretze Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939), el seu últim treball, editat per Angle. Algunes són reconegudes, com la filòsofa francesa Simone Weil, la filòsofa anarquista nord-americana Emma Goldman i les fotògrafes Margaret Michaelis, austríaca, i Kati Horna, mexicana. Les altres nou no són encara prou conegudes ni reconegudes.

Una d’aquestes nou revolucionàries poc reconeguda com a tal és coneguda i reconeguda per allò que agrada tant a la història oficial, el glamur i haver estat model dels fotògrafs Man Ray i Cecil Beaton: Nancy Cunard. Una poeta, editora, polemista i activista anglesa d’obra majúscula. Poeta de la guerra, des de la primera mundial, editora de la Hour Press, la casa pionera que va fundar el 1928, a París, i va publicar primeres obres d’autors que ara són del cànon dels cànons: Samuel Beckett, Ezra Pound, Robert Graves. Es va implicar en la guerra del 36 a fons, fent tot el possible perquè les potències que després serien les aliades ajudessin la república espanyola.

Dones de foc foren també:

• Clara Thalmann, suïssa, atleta, periodista i miliciana, que va passar de l’Olimpíada Popular al front d’Aragó.

• Mary Low, surrealista anglesa que va ser també cubana, trotskista, autora amb el seu company, Juan Breá, del Quadern vermell (a veure si el traduïm!) dels primers sis mesos de la revolució, elogiat per Orwell.

• Mika Feldman, argentina, anarco-comunista, capitana d’una milícia del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).

• Sylvia Townsend Warner i Valentine Ackland, novel·lista la primera, poeta la segona, angleses, lesbianes que en la revolució del 36 a Catalunya van construir-se com a parella i referents lèsbics.
• Lydia Guévrékian Einstein, armènia, brigadista, companya i esposa del decisiu historiador de l’art Carl Einstein, tots dos anarquistes.

• Nita Nahuel, sobrenom d’Ana Piacenza, anarquista argentina, periodista, de les Dones Lliures, que va treballar en l’Oficina de Propaganda Exterior de la CNT.

• Etta Federn, nascuda a l’actual Àustria, escriptora, traductora, pedagoga anarquista, divulgadora de les dones actives en les revolucions precedents a la del 36 per oferir així referents en aquells temps crucials.

Bentornades, amb el nostre reconeixement; el meu, segur.