12.11.2025 - 19:55
|
Actualització: 13.11.2025 - 10:00
L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dirà aquest matí si veu compatible la llei d’amnistia amb el dret de la Unió. L’advocat luxemburguès Dean Spielmann farà públiques les seves conclusions sobre les preguntes pre-judicials que van enviar al TJUE el Tribunal de Comptes, quan es va negar a amnistiar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas i alguns ex-consellers i ex-alts càrrecs acusats d’haver desviat diners per a l’1-O, i l’Audiència espanyola, quan va aturar l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme de l’operació Judes. Aquestes conclusions serviran d’orientació als quinze magistrats de la gran sala del Tribunal de Luxemburg per a dictar una sentència que previsiblement sortirà publicada a començament de l’any vinent.
L’advocat Spielmann haurà de dir si l’amnistia s’adequa a les directives europees i si és compatible amb aspectes elementals que el Tribunal Constitucional espanyol ja va resoldre, com el del principi d’igualtat. Però, sobretot, s’haurà de pronunciar sobre les qüestions que van centrar les dues vistes judicials que hi va haver a Luxemburg el 15 de juliol passat: si la llei d’amnistia pot perjudicar els interessos financers de la UE, tal com han esgrimit fins ara tant el Tribunal Suprem espanyol com el Tribunal de Comptes com a excusa per a no aplicar-la.
La Comissió Europea, que és part en aquests procediments, fou clara: la llei no afecta de cap manera els interessos financers de la UE, i encara anava més enllà quan assegurava que la independència de Catalunya tampoc no els afectaria. Allò que va sorprendre més del posicionament de la Comissió foren les invectives polítiques contra la llei que va proferir l’advocat espanyol que la representava, Carlos Urraca Caviedes. Perquè va fer una crítica política furibunda contra la llei, qualificant-la d’autoamnistia, d’un intercanvi de favors polítics; unes consideracions impròpies d’un advocat dels serveis jurídics de la Comissió a la seu de l’alt tribunal europeu.
Però la base jurídica d’aquestes crítiques era escassa i, en canvi, jurídicament, la posició de la Comissió era més contundent respecte de la qüestió principal que plantejava el Tribunal de Comptes al TJUE amb les seves pre-judicials. En canvi, el posicionament sobre l’altra causa que es dirimia en la vista del juliol i sobre la qual l’advocat general Spielmann s’haurà de pronunciar, la dels CDR acusats de terrorisme, era més inquietant.
Urraca afirmava que l’amnistia de tots els acusats de l’operació Judes contravenia la directiva europea contra el terrorisme i que, per tant, se’ls havia d’aplicar el codi espanyol. Per què? Segons Urraca, “si algú ha fet terrorisme amb l’objectiu de la secessió de Catalunya, se’n beneficiarà. Si algú altre fa el mateix acte amb una motivació de terrorisme gihadista, no se’n beneficiarà”. Deia, doncs, que als CDR no se’ls havia d’amnistiar, que se’ls havia de jutjar i, si fos el cas, condemnar.
Però això topava amb principis bàsics sobre la prevalença i l’aplicació de les lleis. Perquè, tal com li va fer veure el president del tribunal, Koen Lenaerts, la suposada mala aplicació d’una directiva europea no pot implicar un càstig contra els ciutadans, i allò que entraria en conflicte serien dues normes estatals en relació amb una acusació de terrorisme: el codi penal espanyol, per una banda, i la llei d’amnistia, per una altra. Caldrà veure què hi diu l’advocat general, en primer lloc, i, sobretot, el tribunal en la sentència.
Dean Spielmann ha decidit d’unificar tots dos procediments en un únic plec de conclusions: el de les preguntes sobre l’amnistia dels CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes i el de les preguntes del Tribunal de Comptes sobre alguns aspectes generals de la llei d’amnistia, especialment sobre si pot afectar els interessos financers de la UE.
No és pas una qüestió menor: el fet que el TJUE tracti d’una manera unificada totes les pre-judicials li permetrà de dictar una sentència també més tancada, tot reduint molt (o potser fent impossible) l’enviament de més pre-judicials de més tribunals espanyols (entre els quals, és clar i sobretot, el Tribunal Suprem) sobre l’aplicació de la llei d’amnistia amb una voluntat dilatòria. I és ben probable que el Tribunal Constitucional espanyol esperi a saber què diu el Tribunal de Luxemburg sobre la validesa de la llei d’amnistia per moure fitxa en relació amb els recursos d’empara que té pendents dels exiliats i dels condemnats per malversació per l’1-O.
Al TJUE restaran pendents de resoldre també les preguntes pre-judicials que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va enviar al TJUE sobre la compatibilitat entre l’amnistia del delicte de malversació als dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i l’obligació de perseguir els delictes que afecten els interessos financers de la UE. Aquesta causa, de la qual no es va fer vista oral, el tribunal la podria resoldre al mateix temps que les altres, en la mateixa sentència.
