Resolució imminent sobre l’amnistia a quatre manifestants contra Jusapol

Aquestes hores vinents hi haurà una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l’amnistia en el cas dels quatre joves que van manifestar-se contra el sindicat espanyolista Jusapol el 2018. A l’estiu, l’Audiència de Barcelona els va denegar l’amnistia amb l’argument que aquella manifestació no havia estat clarament independentista. La defensa dels joves va recórrer contra la denegació, però l’Audiència de Barcelona va fixar igualment el 9 de novembre com a data per al judici. Les defenses dels joves van demanar d’esperar a la posició del TSJC i, finalment, l’Audiència va ajornar el judici al 21 d’abril. Així doncs, avui, el TSJC, en una vista de magistrats a porta tancada, decidirà si considera que l’amnistia és aplicable en aquest cas o no.

Denegació inesperada de l’amnistia

Tenint en compte que molts casos de manifestants independentistes sí que s’han anat amnistiant, la denegació de l’Audiència de Barcelona al juny va ser sorprenent. Semblava que aquest cas seria cobert per l’amnistia, però de moment no ha estat així. Entre els joves d’aquesta causa hi ha l’Adri de Badalona, per a qui demanen sis anys de presó, i tres joves més, de Barcelona, Terrassa (Vallès Occidental) i Santa Margarida de Montbui (Anoia).

Els fets es remunten al 29 de setembre de 2018. Aquell dia, gairebé un any després del referèndum del Primer d’Octubre, el sindicat policíac Jusapol va convocar una manifestació a Barcelona amb el pretext de reivindicar una equiparació salarial de la policia espanyola amb els altres cossos policíacs de l’estat espanyol, però amb l’objectiu polític d’homenatjar els agents que havien agredit els votants del referèndum. Com a resposta, es va convocar una manifestació antifeixista i independentista i s’hi van viure moments de tensió i enfrontaments entre agents i manifestants. Per tant, el cas entra dins el termini temporal establert per la llei d’amnistia, però el tribunal va considerar que no complia el segon requisit, el de ser un fet relacionat amb el procés.

La resolució judicial reconeixia que, a part de la reivindicació salarial, l’acte de Jusapol també homenatjava els policies de l’1-O, de manera que en reconeixia el vincle amb el procés, però igualment deia que la causa no es podia considerar enquadrada dins la llei, perquè l’acció dels acusats no tenia a veure amb actes fets amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya ni tampoc amb actes amb l’objectiu de convocar o procurar la celebració del 9-N o l’1-O. L’Audiència de Barcelona va argumentar que les accions havien tingut lloc en un context contrari als actes que la llei declara amnistiables, perquè s’havien esdevingut “en el marc d’un dispositiu policíac desplegat amb l’objectiu de protegir els assistents en ocasió de la manifestació convocada per Jusapol”.

Una suposada radicalitat

Els encausats de moment continuen acusats de delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, contra la integritat moral, amenaces, maltractament d’obra i coaccions. En els escrits d’acusació, l’Adri bàsicament és acusat d’haver insultat i amenaçat policies, haver-los escopit i haver intentat d’abraonar-se sobre un dels agents, sense que aquesta darrera acció s’arribés a dur a terme. El relat se sosté sobretot per una suposada “radicalitat” que atribueixen als manifestants, tot i que la família assegura que només tenen, com a prova, un vídeo de quatre segons.