Dissabte a Vigo, la Guàrdia Civil va detenir Antón García Matos, àlies ‘Toninho’, i Asunción Losada, considerats els caps de Resistència Gallega, que vivien a la clandestinitat d’ençà del 2006. Els detinguts han estat traslladats a Madrid, on seran posats a disposició de l’Audiència espanyola, amb el càrrec de ‘pertinença a organització terrorista en grau de dirigent, tinença i transport d’explosius i falsedat documental’.

García Matos havia estat membre de l’Exèrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure (EGPGC) i ja havia passat sis anys a la presó. El 2005 va tornar a ser detingut, juntament amb deu persones, acusat de formar part d’una organització de nova creació, i quan va ser deixat en llibertat provisional va decidir de passar a la clandestinitat amb la seva parella, Asunción Losada.

Una organització que no reivindica ningú

Aquesta nova organització es va dir Resistència Gallega, i té l’origen en la publicació d’un manifest fundacional a internet el 20 de juliol de 2015, en què es declarava hereva de l’EGPGC.

D’ençà que fou creada, hom li atribueix una seixantena d’accions violentes, sense víctimes mortals, amb explosius de fabricació casolana, contra seus de partits polítics, institucions, entitats bancàries i empreses.

Alhora, en tots aquests anys, la policia espanyola i la Guàrdia Civil han detingut quaranta persones, pel cap baix, suposadament vinculades a aquesta organització. El darrer atemptat que li és atribuït va ser una explosió a la casa de la vila del municipi de Baralla (Lugo) el 2017, que va causar danys materials als edificis del costat.

La qüestió estranya és que, dels detinguts que han estat acusats de formar part d’aquest presumpte grup armat, no n’hi ha hagut mai cap que reconegués que hi pertanyia. Ni tan sols els condemnats a desenes d’anys. És una organització armada a la qual no han trobat armes, ni s’ha fet responsable de cap atemptat ni sabotatge, ni té documentació ni ha emès comunicats, a banda manifests a internet.

Existeix Resistència Gallega?

Segons la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hi ha cap dubte que Resistència Gallega existeix. Ara mateix la consideren l’única organització armada de l’estat espanyol en actiu. Fins i tot han relacionat escrits o pintades que diuen ‘resistència gallega’ (amb minúscula i sense reivindicar cap organització) com una prova que demostra que es manté activa.

En canvi, moltes veus refusen o posen en dubte que existeixi. Per començar, tot el sobiranisme gallec, incloses les entitats que tenen representació parlamentària, com ara el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Alternativa Gallega d’Esquerra (AGE).

El nacionalisme gallec considera que això és una operació per a inflar accions dutes a terme per a extremistes (o accions de falsa bandera), sense cap mena d’estructura ni coordinació i que tot plegat serveix als serveis d’intel·ligència espanyols per a assenyalar un enemic, prosseguir l’estratègia repressiva, criminalitzar la protesta i mantenir un entramat policíac a Galícia.

Referents de l’esquerra a l’estat espanyol, com el professor Carlos Taibo i el filòsof Santiago Alba Rico, també han posat en dubte que Resistència Gallega sigui real. Consideren que s’han fet acusacions amb poc fonament, que ningú actua en nom seu i que, a més, tot un seguit d’accions inicialment atribuïdes per la policia a Resistència Gallega més tard han estat desmentides. El magistrat de l’Audiència espanyola Ramón Sáez Valcárcel va emetre un vot particular afirmant que no podia ser considerada en cap cas una organització terrorista.

Benet Salellas, advocat d’un detingut acusat de pertinença a aquesta organització el 2011, deia que havien convertit en terrorisme petites accions de sabotatge. ‘Imposen penes pròpies d’assassinat tot i que no hi ha hagut sinó trencadissa en uns quants bancs. Si pel fet de disposar de l’explosiu per a malmetre un caixer automàtic et poden imposar divuit anys de presó és que s’ha perdut el nord.’

En definitiva, sembla com si les explosions d’artefactes de més o menys intensitat fossin sistemàticament definides com a terrorisme i atribuïdes a una mateixa entitat, que realment sembla no existir. Una altra possibilitat és que existís de primer, però que faci temps que ha estat desmantellada i que la policia espanyola la mantingui viva artificialment per a prosseguir la seva estratègia, és a dir, silenciar la protesta de qualsevol grup gallec que en discuteixi l’statu quo. A més, permet d’aplicar de manera sistemàtica la dispersió a les presons (a centenars de quilòmetres) contra militants gallecs i gairebé sense oposició.

L’existència del grup també ha servit per a actuar contra associacions de l’independentisme gallec. El 2015, nou dirigents del partit polític Causa Galícia van ser detinguts pel magistrat de l’Audiència espanyola Eloy Velasco. Considerava Causa Galícia com el ‘braç polític’ de Resistència Gallega, tot i que realment era una plataforma nascuda en el context d’una possible reforma de l’estatut gallec, de la qual formaven part desenes de grups independentistes i sobiranistes.

Aquestes detencions, anomenades operació Jaro, van ser refusades per una setantena d’organitzacions, inclosos partits com Anova, BNG, la CUP, Sortu i Podem, juntament amb el sindicat gallec majoritari, la Confederació Intersindical Gallega (CIG). La denúncia va arribar als parlaments europeu, català i gallec.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb