05.02.2026 - 16:46
|
Actualització: 05.02.2026 - 17:44
L’Audiència de Madrid ha ordenat a la secció d’instrucció número 15 del Tribunal d’Instància de Madrid que reobri la investigació dels 33 jutges catalans que van veure com les seves fotografies eren publicades al diari La Razón el març del 2014, després d’haver signat un manifest en favor del dret de decidir. La causa havia estat arxivada el 2016.
Els jutges van demanar-ne la reobertura arran de la difusió d’uns àudios al digital El Món que demostrarien la implicació de l’anomenada policia patriòtica espanyola en la filtració de fotos de DNI i dades dels magistrats al diari espanyol.
Reunió policíaca i esborrament de proves
Els advocats van aportar l’enregistrament corresponent al 4 de març del 2014, en la qual apareixien Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de la Policia espanyola; Marcelino Martín Blas, que era cap de la Unitat d’Afers Interns; Pedro Esteban, cap de la Brigada d’Informació de la Policia espanyola a Catalunya, i el comissari jubilat José Manuel Villarejo. A la reunió, a més de defensar la investigació dels magistrats, expliquen que es van esborrar els registres de les consultes dels bancs de dades policíacs per no deixar-ne rastre i detallen com s’havia d’explicar la investigació.
L’accés al banc de dades del DNI es va produir els dies 13 i 14 de febrer de 2014, quan tres policies identificats van extreure’n les fotografies, les van lliurar a un superior i es van incloure en una nota interna datada el 18 de febrer. El 3 de març, les fotos es van publicar a La Razón i l’endemà es va fer la reunió de caps policíacs per abordar la qüestió.
Desestimació prèvia i nou criteri judicial
Quan es van publicar les fotografies ja es van obrir diligències, però finalment es van arxivar. Una vegada van aparèixer els enregistraments, es van portar al jutjat madrileny que havia arxivat la causa, però la petició de reobertura va ser refusada el novembre passat. Uns quants jutges van recórrer contra la decisió a l’Audiència de Madrid, que ara els ha donat la raó contra l’opinió de la fiscalia espanyola.
Els magistrats consideren que no ha prescrit el delicte i, en vista dels àudios, diuen que cal practicar diligències per a aclarir les possibles responsabilitats dels funcionaris públics responsables de la revelació de secrets.
