28.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.08.2025 - 21:42
Deu mesos després de la gota freda, la memòria d’aquell dia és persistent i els relats colpidors sobre què va passar i com es va viure no s’acaben. En aquest cas, VilaWeb ha parlat amb dos maquinistes de la Línia 2 de Metrovalència a qui el desbordament del barranc de Torrent els va sorprendre mentre treballaven. Encara arrosseguen les conseqüències de tot allò i denuncien la irresponsabilitat d’alguns caps de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), l’empresa pública que gestiona el servei del metro. De fet, no es va suspendre totalment la circulació fins a les 19.45, quan ja s’havia inundat tot. Quan va sonar l’alarma, a les 20.11, eren en una situació límit.
Tancats a Torrent Avinguda
El 29 d’octubre, Adrià –nom fictici per a preservar-ne la identitat– va ser l’últim a passar pel pont del barranc de Torrent (també dit del Poio) a Paiporta (Horta Sud), quan l’aigua era a punt d’arribar a les vies. “L’aigua ja tocava al lateral del pont com si fora un espigó. Quan vas a 50 o 80 quilòmetres per hora, ja no pots frenar, has de passar”, diu. No hi havia cap senyal que indicàs el cabal del barranc, i tampoc no havia rebut cap avís de la perillositat de la situació. Va avisar els superiors i va demanar que enviassen algú a revisar-ho, però ja no van poder passar perquè l’aigua havia inundat les vies. Ell va passar i el comboi va arribar fins a Torrent Avinguda, que és una estació subterrània. Tot just quan va arribar-hi, es va suspendre la circulació.
Van desallotjar l’estació, però van deixar Adrià i un altre company maquinista tancats a dins, amb la idea que es reprendria la circulació en algun moment. No obstant això, va arribar una parella d’agents de seguretat que, amb ordres del lloc de comandament, es van emportar la cap de circulació de Torrent Avinguda –que, segons que diuen els maquinistes, és la parella del cap de línia. “En una situació de gravetat, l’última que se n’ha d’anar és ella, que és la cap del vaixell. Ens van tancar les portes, les reixes, i ens van deixar a dins. Sort que jo tenia un tornavís, vaig poder manipular el pom i al final vam poder eixir”, explica. L’aigua no va arribar fins a Torrent Avinguda, però si hagués passat, l’eixida d’emergència de l’estació és en les vies. No haurien pogut eixir.
L’última vegada que van parlar per telèfon amb el cap de línia va ser a les 22.30, i els va dir que se’n podien anar a casa. “‘Però com ens n’anem?’ ‘Com pugueu.’ L’endemà, no hi havia cobertura, no es podien fer servir les targetes, no podíem avisar els familiars. Vam anar caminant fins a València, i vam arribar a casa cap a les set o les vuit del vespre del dia 30”, diu.
“Si arribe a passar més tard, no ho conte”
L’empresa FGV va fer un informe amb els fets d’aquell dia. A les 20.28, no se sabia la localització d’onze trens amb què no podien contactar. Hi va haver maquinistes que van acabar aïllats a Picassent (Horta Sud), i van haver d’anar caminant per les vies fins a casa. Adrià denuncia que als qui van ser a Torrent Avinguda no els van incloure a l’informe.
“Quan vaig passar pel barranc del Poio, anava amb tres-centes o quatre-centes persones. Crec que va ser quinze minuts després quan el pont es va moure. Si arribe a passar més tard, no ho conte. No ho conte jo, i no ho conten quatre-centes persones. I la culpa encara seria del maquinista per haver passat. Era de nit, no plovia, no hi havia cap senyal que indicara si el barranc portava cabal. Ja vas a una velocitat que no et permet frenar a temps. Aquests trens pesen cent trenta tones, has de tindre la frenada prevista. Si m’haguera quedat allí, haguera estat pitjor. Jo he tingut molta sort en eixe sentit”, diu.
Atrapats a València Sud
Josep –nom fictici– començava a treballar aquell 29 d’octubre a les 13.30. Al matí, quan es va alçar, ja va veure una fotografia que havia enviat un company de l’aigua que s’havia emportat la via a Alginet (Ribera Alta). Es va tallar la circulació en aquell tram, però els metros van continuar funcionant en la resta de zones. A mesura que avançava el dia, van anar tallant diferents trams. Ell feia la Línia 2, entre Llíria i Torrent Avinguda, i entre Paterna i Torrent Avinguda. “El servei durant tot el dia va ser un caos, un desastre. Retards de quaranta minuts, plàstics enganxats a la catenària pel vent, però, així i tot, no van tallar la circulació”, diu.
En l’últim viatge que va fer, ja no va poder arribar fins a Torrent Avinguda, i va haver de parar a València Sud, on també hi ha el lloc de comandament –que es va inundar del tot. Va arribar-hi a les 19.37 i, en teoria, havia de fer un altre viatge a les 19.43, però passaven els minuts i ningú no li donava eixida. Ni els caps ni el lloc de comandament responien al telèfon. Com que havien tallat la circulació fins a Torrent, tots els trens acabaven a València Sud i els passatgers es començaven a acumular a l’andana, sense saber com arribar a la seua destinació. No va ser fins que va telefonar a un company, que li va dir que canviava el cotxe de lloc perquè l’aparcament s’inundava, que va eixir de la cabina per veure què passava. Llavors es va trobar que el túnel que comunicava les vies estava inundat fins a l’altura de l’andana. Quan se’n va adonar, ja arribava una llengua d’aigua i van passar tota la gent a l’estació.
A partir d’aquest moment, va començar el malson. Josep denuncia que els caps se’n van anar a moure els seus cotxes i van deixar els treballadors a càrrec de la gent. “No va haver-hi un protocol d’emergències, nosaltres vam haver d’apanyar-nos amb la gent i buscar-nos la vida. Vaig haver de trencar una màquina expenedora per donar a menjar i beguda a la gent. El subcap de línia, que era allí, em va dir que no la trencara, però havien tallat l’aigua, no hi havia llum, no teníem menjar, i vés a saber quant de temps duraria. Vaig agafar un extintor i la vaig trencar. Ens ho vam acabar tot, i la gent ho va agrair”, recorda. Tan sols hi havia un lavabo per al centenar de persones aproximadament que hi devia haver, i la gent va haver de dormir pels corredors. Josep també va haver de cuidar un jove que s’havia clavat un ferro quan tractava de tornar a casa seua a peu. “Els caps no es van fer càrrec de ningú. Això pareixia de tot menys una empresa de transport de viatgers, perquè era com si els viatgers no els importaren”, critica.
L’endemà, com que ningú prenia el comandament, els passatgers se’n van anar caminant per la carretera, que a penes es veia. Ell també se’n va anar caminant, cap a les onze del matí, fins a València, amb bosses de brossa lligades als peus per a evitar el fang. “Hi ha una irresponsabilitat molt clara perquè els caps no van complir amb la llei de prevenció de riscos laborals, de protegir els seus treballadors”, apunta.
La primera trucada, un mes després
Després de l’episodi de la gota freda, el servei del metro va romandre suspès totalment fins al 3 de desembre, que es va restablir parcialment. Mentrestant, els treballadors van tindre permisos retribuïts. Les ferides anímiques tant d’Adrià com de Josep són molt males de tancar. Tots dos van demanar la baixa. En aquesta conversa amb VilaWeb són molt crítics amb la direcció del Metro. “Tinc por de tornar amb els protocols d’emergències que hi ha. Jo no torne a treballar ací de maquinista. El pitjor de tot és que juguen amb les vides dels viatgers. Em fa pànic treballar en aquesta empresa de maquinista. M’espanta que els caps no estan preparats”, diu Josep, que ha de prendre pastilles per a dormir i antidepressius arran d’aquell episodi. Diu que ho té tot escrit per no oblidar-se’n, “i no me n’oblide perquè ho tinc al cap, va ser una situació molt tensa”. Per part seua, Adrià ja ha tornat a treballar, però no de maquinista, sinó als tallers. També té por. Explica que li ha alterat el son i el dia a dia, que està més nerviós i irritat.
Tots dos denuncien que la primera trucada que van rebre per part de l’empresa després de la gota freda va ser al cap d’un mes. I per a fer un curset de reciclatge. Josep es va negar a anar-hi. “En lloc de preocupar-se de si estava viu o mort… Han tingut molt poca vergonya”, diu. A més, també havia perdut el cotxe i no tenia manera de moure’s. Adrià va decidir d’anar-hi per veure si deien alguna cosa del que havia passat, però no va ser així. “No es va parlar de res, com si no haguera passat. Avui dia –per això m’he negat a tornar al mateix lloc de treball–, continuen sense canviar els protocols d’emergències i actuació. Han fet com si no haguera passat res i ja està, continuem treballant, i això és el que no puc acceptar. No estic disposat a morir per un salari. Podria haver mort i els hauria estat igual. No podem treballar amb aquesta inseguretat perquè portem molta gent, som responsables de moltes vides”, diu. A més, expliquen que l’empresa tampoc no els va oferir atenció psicològica, i la van haver de cercar pel seu compte.
“Un altre accident de Jesús, però sense morts”
Josep remet a l’accident del metro de València que va haver-hi el 2006, entre l’estació de la plaça d’Espanya i la de Jesús. Van morir quaranta-tres persones i quaranta-set van ser ferides, però no va haver-hi responsables. “Ara, amb la dana, s’han perdut totes les gravacions perquè diuen que el lloc de comandament ha estat arrasat per l’aigua. Sempre que passa alguna cosa es perden les gravacions o el sistema no funciona. Açò no ha estat més que un altre accident de Jesús, però sense morts. Ha estat el mateix”, lamenta.
Per exemplificar aquestes deficiències, els maquinistes també expliquen que el dia de l’apagada elèctrica, el 28 d’abril, tot i que ells estaven de baixa, van tenir companys que van estar atrapats fins a les cinc de la matinada. “On es va quedar la unitat [el metro], es van quedar ells, i no van anar ni a recollir-los. Els van utilitzar de vigilants, perquè si deixes una unitat en qualsevol estació, la vandalitzen”, diu Adrià. Tots dos lamenten que aquesta és la dinàmica habitual de FGV. “Com que no hi ha conseqüències, després es tapen entre ells i actuen així. El que intenten sempre és no suprimir la circulació. Prioritzen això. Els és igual la seguretat. Han tingut molta sort sempre, fins que un dia passe el contrari. No pot ser que aquestes coses es deixen córrer i no tinguen conseqüències”, diu.
Adrià i Josep seran dos dels testimonis que compareixeran en la comissió d’investigació de la gota freda a les Corts Valencianes. Volen que hi haja canvis en el protocol del metro, i més seguretat. També volen que hi haja responsables. “Per a ells no és beneficiós que isca informació perquè saben que aquell dia fallaren”, conclou Adrià.
