The Washington Post · Kamlesh Bhuckory i Joe Mayes

Després de més de dos segles sota control britànic, les illes Chagos es preparen per passar a mans de Maurici, tot i que el Regne Unit mantindrà una base militar de valor estratègic en una de les illes de l’arxipèlag en canvi del pagament d’una quota anual.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, fa efectiu l’acord de cessió de les illes tot i l’alt cost del pla (3.400 milions de lliures, uns 4.000 milions d’euros, al llarg d’un segle), i l’oposició tant de la cap del Partit Conservador, Kemi Badenoch, com del cap de Reform UK, Nigel Farage, que ho consideren una “rendició”. També s’hi ha mostrat especialment crítica la diàspora de Chagos, que reclama la independència de l’arxipèlag.

Trump, que donà suport a l’acord en un primer moment, sembla que ha canviat de parer i l’ha titllat de “gran estupidesa” pocs dies abans que no sigui ratificat definitivament al parlament britànic. El president nord-americà també ha presentat la cessió de les illes Chagos com un cas que evidencia la necessitat que els Estats Units s’apoderin de Grenlàndia.

La cessió de l’arxipèlag és una de les decisions més importants que Starmer ha pres en matèria de seguretat d’ençà que arribà al poder, el juliol del 2024. Tot i les objeccions de Trump, les perspectives que l’acord no acabi arribant a bon port són escasses, atès que tant el Regne Unit com Maurici ja han ratificat el tractat de transferència de les illes Chagos.

Què tenen a veure les illes Chagos amb el Regne Unit?

Les illes –situades al sud de Bombai, a l’Índia, i a l’est de Tanzània– van ser colonitzades primer per França, que administrà el territori com una dependència de Maurici. El Regne Unit s’apoderà de Maurici a la dècada del 1810, i mantingué l’estatus administratiu de les illes Chagos.

El 1965, el Regne Unit escindí les illes Chagos de Maurici, que aleshores encara era una colònia britànica, pagant tres milions de lliures esterlines a Maurici en concepte d’indemnització.

Prop de 1.360 persones de Chagos foren expulsades de Diego García, l’illa més gran de l’arxipèlag, per construir-hi una gran base militar que obrí l’any 1973. La majoria de la població de Chagos anà al Regne Unit, Maurici i les Seychelles, on molts van ser víctimes de discriminació i van rebre pocs recursos del govern per a refer les seves vides, segons Human Rights Watch. El govern britànic permeté a l’exèrcit dels Estats Units de fer servir la base durant un període inicial de cinquanta anys en canvi d’un descompte en la compra míssils nuclears.

Fa set dècades que Maurici lluita per recuperar el control de l’arxipèlag. El 2019, el Tribunal Internacional de Justícia sentencià que l’expulsió del poble de Chagos havia estat il·legal i que la descolonització de l’illa no s’havia completat, una sentència que l’Assemblea General de l’ONU ratificà posteriorment.

Per què són tan importants, estratègicament parlant, les illes Chagos?

La base militar britànica situada a l’atol més gran de l’arxipèlag, el Destacament de Suport Naval Diego García, té una pista d’aterratge de 3.660 metres, on caben fins i tot els avions més pesants, com ara, els bombarders pesants B-2, B-52 i B-1B dels Estats Units. En el seu moment, la base va ser designada com a lloc d’aterratge d’emergència per al transbordador espacial de la NASA, ara retirat.

L’emplaçament remot de l’arxipèlag, situat al bell mig de l’oceà Índic, és crucial d’un punt de vista estratègic. Les illes Chagos són una porta d’entrada tant a l’Indo-Pacífic com al Llevant, i també serveixen com a punt de subministrament de combustible per als avions que viatgen cap a Europa des de l’est de l’Àsia i Austràlia. Els Estats Units han recorregut a la base de Diego García durant múltiples conflictes al Llevant, incloent-hi la guerra del Golf i la invasió de l’Afganistan.

La base també té un sistema de comunicacions per satèl·lit que tant el Regne Unit com els Estats Units fan servir per monitorar les telecomunicacions a la regió, segons que expliquen a Bloomberg alts càrrecs militars familiaritzats amb el funcionament de la base. L’emplaçament de la base ofereix accés integral a l’espectre electromagnètic, cosa que facilita el monitoratge de les activitats de països hostils.

Maurici ha estret vincles amb la Xina aquests darrers anys. En aquest sentit, l’acord ajudarà a mitigar les pors dels Estats Units i el Regne Unit sobre l’augment de la influència militar i econòmica de Pequín a la regió. Maurici també ha millorat relacions amb l’Índia, que invertí 680 milions de dòlars al país l’any passat.

Què diu l’acord entre el Regne Unit i Maurici?

El Regne Unit i Maurici arribaren a un primer acord sobre el futur de les illes Chagos l’octubre del 2024, però el primer ministre mauricià actual, Navinchandra Ramgoolam, demanà de revisar-lo poc després d’arribar al poder, aquell mateix mes. L’acord final es tancà després de sis mesos més de negociacions.

En virtut de l’acord signat el maig del 2025, el Regne Unit farà un pagament anual a Maurici, una nació d’1,2 milions d’habitants, durant 99 anys. El govern britànic estima que aquest pagament ascendirà a una mitjana de 101 milions de lliures esterlines l’any, i que el valor total dels pagaments acabarà equivalent a 3.400 milions de lliures esterlines.

Tot i que el Regne Unit ha reconegut la seva responsabilitat històrica amb el poble de Chagos, l’acord no permet el repatriament de la població originària de Diego García, tot i que sí que en permet el reassentament en dues altres illes de l’arxipèlag. El Regne Unit mantindrà el control de la base militar de manera íntegra, i es reservarà el dret d’impedir noves construccions en la zona d’amortiment que envolta la base, segons que ha explicat Londres. També “es prohibirà la presència de forces de seguretat estrangeres, siguin civils o militars”, segons que declarà el ministre d’Afers Exteriors britànic, Stephen Doughty, l’any passat.

Alex Wickham, Gerry Doyle i Alex Morales han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb