Recorren al TC per la infiltració d’una agent en moviments socials de Girona

Òscar Campos, juntament amb la CUP, Òmnium, l’Associació Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. Volen que es revisi la decisió judicial d’inadmetre la querella que havien interposat contra Maria Isern, agent de la policia espanyola que va infiltrar-se en moviments socials i independentistes de Girona per mitjà d’una relació de parella i convivència amb Campos.

Segons una nota de premsa d’Òmnium, el recurs, presentat per l’advocat Benet Salellas, demana l’empara constitucional arran de la negativa de la justícia espanyola d’obrir una investigació sobre l’actuació de l’agent infiltrada. Recorden que l’agent va aconseguir informació d’espais, entitats i formacions socialment actives adoptant una identitat falsa i accedint al dia a dia de Campos.

Les entitats sostenen que Isern va “cosificar” Campos, tot convertint-lo en un “simple instrument” per a aconseguir els seus objectius. Insisteixen que, si s’hagués sabut que era policia, no hauria pogut accedir a aquesta informació.

La resposta d’Òmnium

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha qualificat d’inacceptable que, dos anys després de la presentació de la querella, la justícia espanyola continuï protegint les males pràctiques de l’estat contra l’independentisme i els moviments socials de base. Ha remarcat que infiltrar agents en moviments democràtics i pacífics sense cap indici de delicte era “aberrant en si mateix” i que negar-se a investigar-ho era “intolerable” i una “vulneració flagrant” dels drets fonamentals, entre els quals, el dret a la tutela judicial efectiva, la intimitat, la vida privada, la integritat moral i els drets de participació i d’associació.

Antich ha dit que la situació de Campos, que va ser treballador d’Òmnium, és encara més “esgarrifosa” tant per les conseqüències emocionals de l’engany com per la sospita i el trauma que ha generat.

Segons Òmnium, la campanya d’infiltracions de la policia espanyola als moviments socials i independentistes forma part d’una estratègia més pròpia d’estats policials i depassa els límits legals. El fet d’haver-se descobert policies infiltrats en uns quants llocs dels Països Catalans és prova, segons aquestes entitats, que es tracta d’una “pràctica estructural” avalada pel govern espanyol.

Les entitats sostenen que infiltrar policies als moviments socials és il·legal i constitueix una forma d’espionatge contra la dissidència política, fet que vulnera nombrosos drets fonamentals. Apunten que fer-ho a través de relacions íntimes representa una forma de violència i abús incompatible amb un estat democràtic, i que la negativa d’investigar aquests fets “és un atac a l’essència de la democràcia”.

Argumentari judicial

L’Audiència Provincial de Girona va confirmar el 16 de desembre l’arxivament de la querella, perquè va considerar que la relació amb Campos havia estat consentida i que l’agent infiltrada només va ometre la seva identitat. La interlocutòria indica que va ser Campos qui va començar a indagar la identitat de la seva parella per les sospites que tenia.

Les entitats denuncien que la resolució responsabilitza la víctima dels danys soferts sota la lògica que, si no hi hagués indagat, no hauria descobert la infiltració ni s’hauria sentit instrumentalitzat. A més, critiquen que l’Audiència dedueix, sense cap investigació prèvia, que les ordres donades a l’agent justificaven cosificar Campos, tot i desconèixer la natura i els objectius de la missió.