06.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 06.01.2026 - 21:43
L’Estratègia de seguretat nacional dels Estats Units, les declaracions dels principals assessors de Donald Trump i, sobretot, l’operació militar a Veneçuela configuren un projecte que, combinant la teoria conspirativa del canvi demogràfic i la proposta de tornar al colonialisme, ha despertat l’entusiasme de l’extrema dreta mundial, sobretot de l’europea.
L’operació militar dels Estats Units contra Veneçuela del proppassat 3 de gener, amb el segrest de Nicolás Maduro, no és un fet aïllat. Analistes i acadèmics de diversos instituts –de Brookings fins a Chatham House– la situen dins un marc ideològic més ampli que l’administració Trump ha anat construint durant aquest darrer any amb documents oficials, declaracions públiques i intervencions –soterrades o no– en la política europea. Aquest marc combina tres grans elements que, observats conjuntament, dibuixen un projecte polític coherent i extremadament perillós: la teoria del “Gran Reemplaçament” aplicada a Europa, l’intent de desestabilitzar la Unió Europea de dins estant per a no permetre l’emergència de cap poder alternatiu i una nova doctrina d’intervenció imperial.
El “Gran Reemplaçament”: de la teoria marginal al document oficial
L’Estratègia de seguretat nacional publicada pel govern nord-americà el novembre del 2025 fa servir un llenguatge que reprodueix directament la teoria conspiratòria del “Gran Reemplaçament” –en francès, Le Grand Remplacement. Aquesta teoria, formulada per l’escriptor francès Renaud Camus en un llibre del 2011, sosté, sense demostrar res en cap moment, que les elits polítiques europees conspiren per substituir la població blanca i cristiana d’Europa per immigrants no europeus, especialment musulmans, gràcies a la immigració en massa i la caiguda de la natalitat. Una fal·làcia que les extremes dretes locals han aconseguit de convertir en un gran argument mobilitzador.
El document oficial de la Casa Blanca afirma que Europa afronta “la perspectiva real i crua d’una aniquilació civilitzatòria” a causa de les polítiques migratòries, la baixa natalitat i “la censura de la llibertat d’expressió i la supressió de l’oposició política”. Afegeix: “Si les tendències actuals continuen, el continent serà irrecognoscible d’ací a vint anys o menys.” I arriba a dir que “és més que plausible” que “certs membres de l’OTAN esdevinguin majoritàriament no europeus”.
L’expressió “aniquilació civilitzatòria” encaixa perfectament amb els lemes i eslògans que fan servir partits d’extrema dreta europeus com ara l’AfD alemanya, el Rassemblement National francès, Andorra Endavant i Aliança Catalana.
La teoria del “Gran Reemplaçament” inclou una proposta de solució que Camus anomena “remigració”: l’expulsió organitzada d’immigrants i els seus descendents cap als països d’origen. I una vegada més els Estats Units van al capdavant. L’administració Trump ha adoptat aquest terme de manera oficial: el Departament d’Estat ha proposat de crear una “Oficina de Remigració” i el Departament de Seguretat Nacional utilitza el terme en comunicacions internes.
Els raids militaritzats a Xicago, Los Angeles, Charlotte i Nova Orleans, on detenen emigrants al carrer i els expulsen immediatament del país, són l’expressió més dura d’aquesta política i, per això mateix, la que ha originat més protestes.
La desestabilització de la Unió Europea com a objectiu estratègic
L’Estratègia de seguretat nacional no es limita a descriure Europa en termes catastrofistes. Segons Defense One, un esborrany filtrat del document, especifica que els Estats Units han de treballar més estretament amb Itàlia, Àustria, Polònia i Hongria “amb l’objectiu d’allunyar-los de la Unió Europea”. El document demana de “cultivar la resistència a la trajectòria actual d’Europa dins les nacions europees” i expressa un “gran optimisme” pel creixement dels “partits patriòtics” al continent. Aquest terme, “patriotes”, és el que han adoptat els principals partits d’extrema dreta del continent, entre els quals Vox, per a la seva formació europea.
La Casa Blanca ha negat formalment la paternitat d’aquest esborrany, però les accions de l’administració durant el 2025 s’han arrenglerat clarament amb aquesta orientació. El vice-president J. D. Vance va utilitzar la Conferència de Seguretat de Munic del febrer per reunir-se amb la dirigent de l’AfD Alice Weidel i criticar el “cordó sanitari” que els partits alemanys mantenen contra l’extrema dreta. I, en una decisió que va causar una gran sorpresa, no es va reunir amb el canceller Olaf Scholz.
D’aleshores ençà, l’administració Trump ha intervingut en les campanyes electorals d’Alemanya, Romania i Polònia, sempre a favor de candidats de l’extrema dreta i crítics amb Brussel·les; i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, la cara més visible de l’extrema dreta dins la UE, ha esdevingut l’aliat europeu preferent de Trump. Segons Politico, els Estats Units han ofert a Hongria un “escut financer” de 20.000 milions de dòlars, similar al que van concedir a l’Argentina de Javier Milei. L’economia hongaresa travessa dificultats i la Comissió Europea manté congelats fons significatius per les preocupacions sobre l’estat de dret al país.
També segons un informe de l’European Council on Foreign Relations, organitzacions vinculades al trumpisme, com la Heritage Foundation, han establert connexions amb grups com l’Institut Ordo Iuris polonès i el Mathias Corvinus Collegium hongarès per elaborar propostes de reforma de la UE. Un document conjunt d’aquestes entitats proposa d’avantposar la sobirania dels estats, exigir unanimitat en totes les decisions europees i desposseir la Comissió i el Parlament Europeu de la majoria de les competències actuals.
L’objectiu no seria necessàriament forçar l’eixida de cap país de la UE, sinó “una desintegració gradual de la integració europea” que buidaria de contingut les institucions comunitàries i destruiria des de dins la Unió Europea, tal com s’entén avui.
La recolonització: la nova doctrina imperial que tanca el cercle
I, paral·lelament a la pressió sobre Europa, l’administració Trump ha formulat una doctrina d’intervenció a l’hemisferi occidental, obertament imperial.
L’Estratègia de seguretat nacional estableix un “corol·lari Trump” a la Doctrina Monroe del 1823 per “restaurar la preeminència americana a l’hemisferi occidental”. El document defineix un objectiu de control sobre la regió que inclou el desplegament militar per a “assegurar la frontera i derrotar els càrtels, incloent-hi, si cal, l’ús de força letal”.
Stephen Miller, assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, és considerat l’arquitecte ideològic d’aquesta visió. Segons que explica la revista Le Grand Continent, Miller defensa: “Poc després de la Segona Guerra Mundial, Occident va desmantellar els seus imperis i colònies i va començar a enviar sumes colossals d’ajuda, finançada pels contribuents, a aquests antics territoris, tot i que ja els havia fet molt més rics i pròspers.” En aquest discurs, hi ressonen les crítiques que l’extrema dreta formula a tot arreu, també als Països Catalans, contra les polítiques de cooperació internacional. I ho acompanya amb la tesi que, a conseqüència de tot plegat, “Occident va obrir les seves fronteres, en una mena de colonització inversa”.
Miller descriu l’experiència d’aquests darrers vuitanta anys com “una llarga forma d’autocàstig dels llocs i els pobles que van construir el món modern”, que, segons ell, són pressionats per una “falsa sensació de culpa” respecte del passat colonial. És important de remarcar que, segons el Washington Post, la Casa Blanca estudia de donar un paper central a Miller en la gestió de la “transició” a Veneçuela.
El marc ideològic de l’administració Trump connecta en aquest punt amb el moviment anomenat “Il·lustració fosca” o neoreaccionari (NRx), fundat pel programador informàtic Curtis Yarvin, que escriu amb el pseudònim Mencius Moldbug. Yarvin, de qui el vice-president J. D. Vance ha citat sovint les idees, també ha tingut influència en figures com Peter Thiel, president de Palantir Technologies i un dels grans tecnòlegs que envolten Trump, que propugna de substituir les institucions democràtiques per un govern autoritari encapçalat per una monarquia o un director general, és a dir, una persona que actuï com si el país fos una empresa dirigida per ell.
Del 2008 ençà, Yarvin ha defensat també –dins el seu programa– una nova modalitat de govern colonial orientada no pas a instaurar democràcies ni a fer viables els països, sinó a fer “rendible” la gestió imperial de territoris estrangers.
Veneçuela: la teoria convertida en pràctica
En la conferència de premsa feta després de l’operació de Veneçuela, Trump va declarar: “Governarem el país fins que puguem fer una transició segura, adequada i assenyada.” El president va afegir que no descartava un ús més intens de l’exèrcit i va assegurar que “la dominació dels Estats Units a l’hemisferi occidental no serà mai més qüestionada”.
Immediatament, uns quants influenciadors afins a Trump van difondre missatges favorables al retorn del colonialisme. Matt Walsh, que es defineix com a “feixista teocràtic” i que ha estat repiulat per Vance, va escriure a X: “Dono un suport total a la idea de convertir altres països del nostre hemisferi en vassalls subordinats dels Estats Units. Aquesta és la definició mateixa d’una política exterior de ‘America primer.”
També el senador republicà Eric Schmitt va declarar a Fox News que Trump prenia “el control del nostre hemisferi” i va afirmar: “Som la superpotència. Aquest és el nostre hemisferi. I començarem a actuar com a tal.”
Observats conjuntament, aquests tres elements –la teoria del Gran Reemplaçament, la desestabilització de la UE i la doctrina de recolonització– configuren un projecte polític que fa miques els pactes internacionals establerts després de la Segona Guerra Mundial i amenaça la democràcia i els drets humans de tot el món.
La lògica que els uneix és la següent: si la descolonització va ser un error que va debilitar Occident i va obrir les portes a una “colonització inversa” amb la immigració, la solució és revertir tots dos processos. A Europa, això significa “cultivar la resistència” a les polítiques migratòries i a les institucions supranacionals com la UE. I, també, restablir el control imperial sobre territoris que, segons aquesta visió, no haurien d’haver estat mai abandonats.
