“De veritat que puc presentar aquest projecte a l’audiència grega i no el puc presentar a Catalunya?” La directora de cinema Anna Maria Bofarull (Tarragona, 1979) s’acaba exclamant així en la conversa que tenim just passat el cap de setmana, en què el seu film Rebel s’ha estrenat al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica. És un documentari que ressegueix, durant cinc anys, el calvari que va viure Marta Torrecillas d’ençà que fou agredida per la policia el Primer d’Octubre a les escales de l’institut Pau Claris de Barcelona; repassa tota la lluita per desempallegar-se de la campanya brutal de difamació i d’amenaces de què fou víctima i la batalla perquè es fes justícia; i reflecteix l’impacte físic i mental que va tenir per tot plegat, i com se’n va sortir. Però, en realitat, el títol del film és originàriament en eslovè, Upornica, perquè s’ha pogut finançar gràcies als recursos aportats, inicialment, per la Ràdio i Televisió d’Eslovènia, per la productora eslovena Cvinger Film i pel programa europeu Creative Europe Media. I fou després d’haver comptat amb el compromís de les organitzacions eslovenes que es van obrir, tímidament, algunes de les moltes portes que, tant a Espanya com a Catalunya, van ajudar a tancar a aquest projecte.

És, doncs, d’una coproducció eslovena i catalana, amb la participació de la productora de Bofarull, Kaboga Films, però la part majoritària dels diners provenen d’Eslovènia. I la rebuda al Festival de Tessalònica fou molt bona, ens explica Bofarull, directora de films com Sinjar (2022), Barcelona 1714 (2019) i Hammada (2011). El públic va omplir les sales on es van fer les dues projeccions, divendres i dissabte i, en el col·loqui posterior, va tenir interès a aprofundir en el film i a saber més detalls de la història de la Marta Torrecillas, sobretot pel fet que ser dona (i independentista) havia determinat l’acarnissament i la difamació pública de què fou víctima, i el tipus d’insults, amenaces i desqualificacions que va rebre. Bofarull destaca l’impacte del film en els espectadors pel fet que els policies que van agredir Torrecillas, que li van lesionar els dits, la van vexar i la van llançar per les escales, van acabar amnistiats de seguida, tan bon punt va entrar en vigor la llei; i perquè, després d’haver rebut milers de missatges amenaçadors i centenars de trucades, els únics acusats per aquest assetjament se’n van sortir els uns absolts i els altres amb penes molt lleus.

I si bé Rebel s’ha pogut estrenar en aquest festival a Grècia, ara mateix no ha estat inclòs en cap festival de cinema a Catalunya. Bofarull està convençuda que acabarà trobant lloc per a estrenar-hi el film, i que acabarà arribant al públic català. De fet, va arribar (després d’una primera negativa) a un acord per a la participació de 3Cat en l’emissió del documentari, però encara no té data ni un espai ni programa on estrenar-lo.

És un pas més, una dificultat més, en el camí complicat que ha tingut aquest projecte, que va començar quan Bofarull, poc temps després de l’1-O, va coincidir amb Marta Torrecillas en una reunió del CDR. La va reconèixer perquè a ella també li havia arribat el seu missatge de veu el dia del referèndum relatant l’agressió a mans de la policia; perquè recordava com havia explicat en directe a la televisió, amb la mà encara embenada, que els dits no els tenia pas trencats, tot i que en el moment de l’agressió li ho va semblar; i tenia present la campanya d’assetjament mediàtic de què havia estat víctima. I va veure clar aleshores que volia retratar el seu cas. Es van conèixer i la va seguir amb la càmera durant setmanes i mesos sense tenir acordat encara el finançament del film que començava a rodar i sense saber on la duria aquella història.

“Jo vull seguir la Marta i escoltar-la, pendent de tot allò que no va interessar ningú. Avui això és potser el més revolucionari que puc fer”, diu la directora al començament del film. I durant els primers compassos d’aquest seguiment hi ha el retrat d’un moment polític molt concret, el de les protestes constants al carrer, en què ella participa, exigint l’alliberament dels presos i denunciant la repressió espanyola. Però el trauma de l’agressió del dia del referèndum continua present, sota la seva pell, fins que, progressivament, comença a sobreeixir i a manifestar-se en ansietat, malsons, debilitat, envelliment… I no és fins més d’un any després que li diagnostiquen un estrès post-traumàtic greu. Torrecillas se’n va de Barcelona i pràcticament desapareix, fins i tot per a Bofarull, que sempre mira de mantenir-hi el contacte. L’acaba recuperant, però procurant en tot moment que la seva càmera no la fereixi com l’havien ferida tants programes que la van ridiculitzar i insultar, tants missatges que la van denigrar.

De manera que Rebel acaba prenent un camí inesperat per a la directora, molt més personal, en què la lluita judicial de Torrecillas i el seu compromís polític avancen alhora que la seva lluita personal per a tornar a ser feliç i per a assolir el somni de ser mare. I l’expressió més dura d’aquesta doble lluita es concreta el dia del judici als seus assetjadors, en què ella ha de declarar embarassada, pocs dies abans de donar a llum, cansada, ofegada i angoixada per les màscares i les restriccions de la pandèmia de començament del 2022. “Vaig començar volent explicar la història de com el sistema pot sobreexposar i ferir una dona anònima i em trobo fent un film on he de protegir el dret de la intimitat dels assetjadors i el dret de l’honor dels policies”, diu Bofarull en el film, quan es troba que no pot enregistrar cap imatge del judici ni dels acusats.

Rebel es va poder enllestir gràcies a la porta que es va obrir per a Bofarull a Eslovènia. “Algú em va presentar el productor eslovè Rok Bicek, que jo no coneixia, i vaig entendre que a Eslovènia hi ha un gran interès per Catalunya, precisament perquè són un país petit, amb una llengua minoritària i que van aconseguir independitzar-se d’un gran estat, Iugoslàvia. Segueixen força de prop i entenen força el sentiment independentista català. El coproductor va tenir molt clar de bon començament que el públic eslovè estaria interessat en el film. I gràcies a aconseguir el finançament a Eslovènia vam tenir una mica més de reconeixement aquí, però tot i això va ser molt difícil d’aconseguir suport a Catalunya.”

Vegeu el film promocional de Rebel ací: