Rebecca Solnit: “Som lliures junts o esclaus junts”

VilaWeb
Carla Mallol Güell
09.03.2017 - 02:00

L’escriptora i activista americana Rebecca Solnit (Bridgeport, Connecticut, 1961) ens delecta amb un dels assaig més polèmics Els homes m’expliquen coses, que ens arriba per primera vegada en català gràcies a Angle Editorial (2016), de la mà de Marina Espasa.

Rebecca Solnit és una escriptora i activista americana | Foto: Sallie Dean Shatz / Cortesia de Viking Books

A Els homes que m’expliquen coses, Solnit cus un ric entramat de reflexions, debats i discursos al voltant del feminisme i la violència de gènere. L’autora enceta el seu recull d’assaigs (un total de 9) amb una breu peça que publicà inicialment online el 2008 i que en poc temps es va viralitzar a les xarxes socials.

En aquest primer capítol, que dóna nom al volum sencer, l’autora reflexiona al voltant d’una anècdota personal: la conversa amb l’adinerat amfitrió d’una festa a la què Solnit havia estat convidada. Després de preguntar-li per la seva última publicació, «el senyor Molt Important» parlà a l’escriptora amb to paternalista, autoritari i alhora condescendent d’un llibre d’allò més conegut. L’entès «senyor Molt Important», però, no era conscient que estava alliçonant a l’autora del llibre.Com afirma Solnit, «que ens diguin, de manera categòrica, que ell sap de què parla, i ella no – encara que sigui en la part més petita d’una conversa – perpetua la lletjor d’aquest món i n’oculta la llum».

Emparat pel «deixa que t’ho expliqui», el protagonista de l’anècdota de Solnit és tan sols un mer exemple de violència sexista, obliqua i gairebé invisible, d’una silenciosa «guerra a la qual gairebé qualsevol dona s’enfronta cada dia». Quantes dones no han estat mai víctimes del condescendent «deixa que t’ho expliqui», del «ho entens?» o «no saps de què parles»? Amb la publicació de l’assaig Els homes que l’expliquen coses, es popularitzà el neologisme «mansplaining», (compost en anglès d’«home» i «explicació»), que ràpidament es va estendre a les xarxes socials per a referir-se al paternalisme amb què molts homes tracten a les dones en converses intel·lectuals. Si bé Solnit no empra el neologisme a la seva obra, d’alguna manera n’ha estat la propulsora. És, però, el mansplaining quelcom nou o una mera etiqueta per posar nom a una estesa, perpetuada i subtil forma de violència? No és el mansplaining tan sols una de les moltes cares de violència sexista?

Pots continuar llegint l’article fent clic ací.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any