04.04.2017 - 15:16
L’acusat va ser condemnat en el primer judici que es va celebrar del cas Pitiusa
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat de quatre a dos anys de presó la pena imposada per revelació de secrets a un detectiu privat que va pagar per informes mèdics de particulars en no provar-se que actués amb ànim de lucre, i que va ser condemnat en el primer dels judicis celebrats pel macrocas Pitiusa.
En una sentència, recollida per Europa Press, la Sala penal del Suprem ha estimat un recurs de cassació interposat pel detectiu, Francisco Javier V., contra la sentència de la Secció Setena Audiència de Barcelona que l’havia condemnat.
El Suprem no comparteix el criteri d’aquesta Audiència que va aplicar el subtipus agreujat d’actuar amb finalitats lucratives i sosté que això és una presumpció que no té base en els fets provats.
“No consta de la forma inequívoca que exigeix un pronunciament condemnatori que aquesta informació concreta recaptada anés utilitzada amb un objectiu de lucre lligat directament a la seva cessió. Es pressuposa, en ser una petició dins del seu treball professional com a detectiu, que intervenia una remuneració”, argumenta ara l’alt tribunal.
Afirma que el fet que l’acusat cobrés pels informes que preparava per a una asseguradora no és suficient i caldria, afegeix, que existís un pagament concret determinat o determinable directament a aquesta conducta il·lícita.
“Tan sols es consigna que va pagar per ells. No és descartable que els honoraris passats per ell, es limitessin, quant a ells, sense recàrrec algun, a fer recaure els costos de la seva obtenció en qui li va fer l’encomana sense benefici econòmic addicional personal”, subratlla la Sala.
Va ser el primer judici derivat de la macrooperació contra el trànsit de dades, coneguda com a Pitiusa, que es va saldar amb la condemna de quatre anys de presó per al detectiu privat barceloní per revelació de secrets de dades sanitàries en qualitat d’inductor.
L’acusat va escriure un correu l’11 d’abril del 2012 al també detectiu Jordi A. per demanar-li informació sanitària d’un pacient, sabent que aquest anava a accedir de forma no autoritzada a aquestes dades sanitàries.
Encara que Jordi A. era el principal acusat de la trama, i s’enfrontava a 108 anys de presó, l’Audiència va decidir ja en el judici, celebrat al maig del 2016, arxivar la causa contra ell pels seus greus problemes de salut; segons l’acusació de la Fiscalia, aquest accedia a historials mèdics de pacients del sistema públic després de l’encàrrec d’altres detectius d’els qui cobrava.
En aquest cas, Jordi A. va remetre a Francisco Javier V. la informació sol·licitada per correu electrònic l’endemà i, encara que es desconeix la fi que Francisco Javier V. va donar a aquests actes, se sap que va pactar pagar-li 400 euros, en dues parts: la primera a l’inici i la segona una proporcionats aquestes dades.
Quan la Policia es va posar en contacte amb la víctima durant la investigació del cas va confirmar que la informació s’havia adquirit sense el seu consentiment i que se sentia perjudicat per la utilització de les seves dades sanitàries.
Francisco Javier V. entre juliol de 2011 i abril de 2012 també va obtenir –a través del mateix detectiu, mateix procediment i el pagament de quantitats similars– informació mèdica d’altres nou persones, que no han estat localitzades i que no van formular denúncia.
Precisament, per no haver-hi denúncia prèvia, el tribunal va absoldre Francisco Javier V. d’aquests nou casos i ho va condemnar únicament pel primer, malgrat que s’enfrontava als 40 anys de presó que demanava la Fiscalia.
El mateix va ocórrer amb un altre dels investigats, José C., que es va asseure en el banc dels acusats per quatre delictes de revelació de secrets; el tribunal ho va absoldre de tots els càrrecs per no haver-hi denúncies prèvies quan, si escau, s’enfrontava a 16 anys de presó.
José C. va encarregar a Jordi A. cridar sendo mèdics del Rosari (Tenerife) i de Sagunt (València) fent-se passar per un metge dels serveis de valoració d’incapacitats i contactar amb dos doctors per sol·licitar-los informació de dos pacients; a més, per correu electrònic va aconseguir informació d’altres dues persones.
