Ramon Moreno: “A l’Empordà els personatges són infinits”

Ramon Moreno (Torroella de Montgrí, 1967) és un dels editors d’Edicions Cal·lígraf. Apassionant per la música, aquest periodista cultural ha publicat en moltes capçaleres, com ara Diari de Girona, el Temps, Enderrock, el Punt Avui, Ruta 66, el Submarí Groc, Bonart, Revista de Girona, la República… i va ser redactor en cap de la revista Encesa Literària. És autor dels llibres Diccionario de los Beatles (1998), traduït al francès; La volta al Rock a 33 revolucions (Edicions Cal·lígraf, 2016) i Pau Riba en 20 cançons (Edicions Cal·lígraf, 2018). És el director del festival Beatles Weekend de l’Estartit (Baix Empordà). A més, és un dels editors d’Edicions Cal·lígraf, que enguany ha sorprès llançant al carrer una col·lecció de llibres anomenada Perfils Empordanesos, en què retraten diferents personatges importants de la comarca. A més de ser impulsor de la col·lecció, ha escrit el volum dedicat a Josep Tero. Parlem amb ell sobre aquesta col·lecció dedicada a la descoberta d’empordanesos il·lustres.

—Quina importància té per a la vostra editorial la creació d’aquesta col·lecció, que neix amb un nom tan inequívoc respecte d’allò que es trobarà el lector en cada volum?
—Per nosaltres aquesta col·lecció té una importància estructural i una gran importància perquè l’obrim després de tretze anys d’existència com a editorial. Tenim la nostra col·lecció de ficció, la de no-ficció i la d’àlbums il·lustrats i infantil, que ara no toquem gaire; per tant, l’hem pensada molt com a complement estratègic d’allò que fèiem fins ara.

—Com va sorgir la idea de fer aquesta col·lecció i com definiríeu aquest gènere literari tan específic?
—La idea sorgeix de la revista Encesa Literària, que vam publicar durant deu anys i que es va acabar amb la pandèmia. Allà ja publicàvem alguns perfils que tenien força seguiment, i aquest va ser el germen de la col·lecció, recuperar aquests perfils més ampliats i fer-ne de nous. És qüestió de fer aproximacions a personatges empordanesos sense la profunditat d’una biografia acadèmica. Pot ser un personatge o un fet històric o una entitat, perquè el lector pugui tenir-ne una primera aproximació rigorosa i ben treballada, però no és una biografia, és un gènere diferent. En publicarem quatre l’any: ja n’hi ha tres al carrer i al novembre apareixerà el quart.

—Ens podeu explicar una mica l’elecció dels tres primers volums i quina era la intenció a l’hora de publicar-los?
—L’element clau que ha de tenir cada volum és presentar el personatge al gran públic. Ens és una mica igual si qui hi surt és conegut o no, i el que cal és situar el personatge i l’època i fer que la gent tingui ganes de saber-ne més coses. D’alguns, després en podran trobar biografies més completes, però d’uns altres no. Vam començar amb Abdó Terrades, sobre el qual ja s’han fet treballs acadèmics i més profunds i continuarem amb Carles Fages de Parramón. Aquest és un cas singular perquè tothom coneix molt més el seu parent, Carles Fages de Climent, però ell va ser el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, el segon del país i entre moltes més coses, fundador d’una caixa d’estalvis. No ens volíem quedar amb personatges històrics i el tercer volum l’hem dedicat a Josep Tero, un dels cantautors més importants del país, amb cinquanta anys de trajectòria, i això ens ha permès parlar de la seva concepció sobre la música i la poesia, per exemple.

—Essent el vostre marc referencial l’Empordà, ens és una mica inevitable pensar en un referent literari com els Homenots, de Josep Pla.
—És clar que l’ombra de Pla sempre és allargada i ell va fer una feina molt interessant en aquest àmbit. Efectivament, volem fer una aproximació literària als nostres personatges, això és el gènere del perfil, diferent de la biografia. Aquí no hi ha notes a peu de pàgina, sinó un bon retrat del personatge o de l’entitat que pugui arribar a tots els lectors interessats.

—Els personatges que apareixeran a la col·lecció, abastaran tot el territori empordanès?
—Agafem l’Empordà en un sentit ampli, l’alt i el baix. Hem començat per l’alt per una qüestió de proximitat, nosaltres som a Figueres i, és clar, hem tirat per aquí, però ja treballem de valent en els següents i hi ha més diversitat.

—Cap a on va el projecte una vegada engegat amb aquests tres primers lliuraments? Com funciona? Encarregueu els textos, us arriben…
—Tenim una quinzena de personatges en cartera. Alguns ja els tenim encarregats i uns altres han estat propostes que ens han arribat un cop que la col·lecció ha arrencat. Corre la veu i ens arriben originals. Els que hem encarregat nosaltres els hem demanat a autors que creiem que estan molt capacitats per a poder tirar-los endavant. Hem començat nosaltres mateixos amb els primers, però ara el projecte ha crescut molt.

—En quins títols treballeu?
—Entre els següents que tenim en marxa, hi ha Montserrat Minobis, Anna Maria Dalí, Rosa Leveroni, Vicenç Pagès Jordà, Maria Perpinyà i la Unió Esportiva Figueres, per obrir el camp de les entitats, més enllà dels noms individuals.

—Com ha estat la rebuda del projecte fins ara?
—Ens ha sorprès l’interès i la curiositat i sobretot que la gent ha entès des del primer moment que això té vocació de ser una col·lecció destinada a perdurar i a treballar en favor del manteniment de la memòria empordanesa. Estem molt satisfets tant de la proposta de títols com de la rebuda. Sembla que la idea fa forat.

—Ja sabem que tot el que passa a l’Empordà interessa la resta del país, perquè és un dels punts que atrau més mirades foranes, però com funcionen aquests perfils fora del seu territori de naixença?
—És clar que es reben bé fora perquè, al cap i a la fi, parlem de personatges empordanesos, però que són universals. Si agafem en Josep Tero, per exemple, la seva biografia va molt més enllà del fet de ser escalenc. Té cinquanta anys de trajectòria musical, i des de l’Empordà ha arribat arreu del món. Té una llarga relació amb Grècia, ha musicat moltíssims poemes, ha fet cançons per a Marina Rossell o per a Maria del Mar Bonet, és un personatge que, naturalment, transcendeix molt més enllà de l’Empordà. I després tenim el cas de l’Abdó Terrades, que ens permet de tractar molts aspectes de la política i que ha estat una autèntica sorpresa, hem fet una trentena de presentacions del llibre arreu de Catalunya. La col·lecció parteix de l’Empordà, però amb una vocació clarament universal. Una altra cosa és el que pugui aconseguir una editorial petita i amb dificultats de difusió com la nostra o com moltes altres com la nostra.

—Explicàveu que sou una editorial relativament jove, nascuda en el moment culminant de l’esclat dels projectes independents, però què és Cal·lígraf? En quin moment sou?
—Som una editorial que té tretze anys de vida, vam començar el 2012 amb una traducció de Kafka perquè fem llibres universals des de l’Empordà i també fem llibres sobre l’Empordà o la nostra zona geogràfica més pròxima quan ens convé, però som una editorial generalista. Dit això, el panorama és molt complex. Teníem molt clar des del primer moment que no volíem fer llibres estrictament locals i la prova d’això són les nostres traduccions de Kavafis o Puixkin, per exemple, però la nostra feina és difícil i dura i la relació amb els mitjans sempre ha estat complicada. També ho és el posicionament. Però aquesta no és una exclusiva nostra, sinó de moltes editorials sorgides aquests darrers quinze anys de la nostra mida o un poc més grans o un poc més petites i que tenen molt bons projectes darrere. La nostra fórmula és molt simple, publiquem els llibres que ens agraden, de Kafka o Kavafis passant per obres russes o els mateixos perfils empordanesos que ara hem començat a editar. L’important és fer feina amb il·lusió. Competim sanament amb unes altres editorials fantàstiques per trobar el nostre espai des de l’Empordà.

—I quina és la vostra organització interna?
—Som quatre grups de socis i hi ha dues persones que treballen en plantilla i un gruix de col·laboradors externs estables.

—Hi ha un fet que em preocupa, d’ací a deu, vint, trenta anys, potser se us hauran acabat els perfils…
—No se’ns acabaran pas mai. A l’Empordà, els personatges són infinits. Això sí, els intentem treballar amb una vocació universal i a més a més hi afegirem entitats, episodis històrics i tot el que ens vagi passant pel cap que es mereixi un bon perfil. Tenim moltes coses a fer!