16.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.10.2025 - 18:58
Neguit, crispació i molt malestar. Els ramaders del sector boví fa dues setmanes que no respiren tranquils per l’aparició de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta el bestiar boví i es transmet sobretot per picades d’insectes. El virus no es transmet a les persones ni per contagi ni pel consum dels seus productes o derivats. Ara bé, causa grans repercussions econòmiques i sanitàries, atès que un sol cas ja obliga a sacrificar els animals de tota l’explotació. És a dir, hi ha ramaders i famílies que perden tot el negoci.
El virus ha encès totes les alarmes. El primer cas va aparèixer el 3 d’octubre en una explotació de Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà. Aquesta era, fins ara, l’única comarca afectada al Principat, amb nou brots. Però fa poques hores se n’ha detectat un altre a Cassà de la Selva, al Gironès, segons que ha informat el Gremi de la Pagesia de Catalunya. Això implica que el radi dels brots es van ampliant.
El Departament d’Agricultura ja vaccina el bestiar que hi ha dins del radi afectat, però els ramaders temen que el virus es propagui en altres indrets. A Catalunya Nord, els ramaders tampoc no se n’han salvat. S’hi han detectat brots de DNC, el darrer a Vallmanya (Conflent), i tot el Departament dels Pirineus Orientals està en alerta. La Cambra d’Agricultura ja ha anunciat que s’hauran de sacrificar cent caps de bestiar.
La notícia ha sacsat fortament el sector i hi ha mala maror. Els ramaders es queixen que l’administració ha actuat tard i malament i que hi ha hagut una manca de prevenció i gestió. Creuen que s’actua a cop d’improvisació i que la informació i els protocols no han estat prou clars. “El que falla és la prevenció. No podem afrontar els problemes matant els animals. Hem de mirar què pot passar. La manca de previsió ens sorprèn”, explica Raquel Serrat, coordinadora nacional del sindicat Unió de Pagesos.
Jordi Cros, ramader: “Veus que la teva vida penja d’un fil”
Els darrers focus de DNC van declarar-se dimarts en explotacions de Peralada, Pedret i Marzà, Palau-saverdera i Vilabertran. Totes elles sumen gairebé vuit-cents caps de bestiar, dels quals divuit –vaques i vedelles– han donat positiu del virus DNC.
Jordi Cros, ramader de Peralada (Alt Empordà), té una explotació de cinc-centes vaques lleteres enmig de dos focus, a deu quilòmetres del de Castelló d’Empúries i a cinc quilòmetres del de Vilanova de la Muga. El seu bestiar ja està vaccinat i, per sort, tot fa pensar que se’n salvarà, però el neguit no li marxarà fins que ho tingui ben confirmat. “Aquesta carrera contra rellotge contra un virus que ets incapaç d’aturar, sense eines ni informació, ha estat un desastre”, explica a VilaWeb.
Cros relata que tot el sector viu amb molta angoixa l’amenaça del virus i que hi ha impotència en veure que s’han de sacrificar animals sans. “Aquests dies he dormit hores comptades. És estar pendent dels animals, si funcionaven, si tenien simptomatologia. Deixes de menjar… Veus que la teva vida penja d’un fil per una cosa que no pots controlar.”
Es mostra molt crític amb l’administració. Inacció, irresponsabilitat i desinformació són alguns dels adjectius que li passen pel cap per a descriure la sensació. “El mes de juny, Unió de Pagesos va demanar que es comencés amb la vacunació preventiva. Teníem el virus a França, a tocar de Suïssa. A Catalunya encara no hi havia cap cas. Se’ns va dir que no calia, que la Unió Europea no aprovava de vacunar de manera preventiva. Vam demanar que ho sol·licitessin per a aturar aquesta massacre”, exclama Cros.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, arran de les crítiques per manca de previsió, va reaccionar en una entrevista a Catalunya Ràdio dient que era “absurd comprar vacunes o prendre alguna mesura sense cap cas a la península”. Segons Cros: “Es va demanar a Sanitat Animal de tenir un protocol ben establert en el moment que la malaltia entrés al país. La primera resposta va ser ‘esperem que no entri’. Com a administració, no em pots donar aquesta resposta!”
Cros està convençut que el virus ha arribat a Catalunya per mitjà del trasllat d’animals. Denuncia que durant el brot a l’estat francès, Agricultura va permetre el trasllat de bestiar cap a Catalunya. “El trasllat era de país contaminat a país no contaminat i les proves de la malaltia es feien al país de destinació, no pas al d’origen. Vam demanar una vacunació preventiva per a evitar aquest desastre”, explica. “Un mosquit no et fot un salt d’un virus de Suïssa a Catalunya. Ha estat negligència d’Agricultura, que no ha fet proves en origen”, insisteix.
El perill de perdre unes vaques úniques
Cros lamenta que hi ha moltes generacions i famílies en perill a causa del virus, que escapça negocis sencers. En les vaques de llet, el seu terreny, Cros assenyala que és un daltabaix emocional i econòmic molt gros i que hi ha el perill de perdre unes vaques úniques. S’explica: “El meu avi va començar comprant dosis de semen als Estats Units, seleccionant les millors vaques, inseminant-les amb els millors toros. Vam començar a tenir una saga de vaques extraordinàries. Al començament, feien quinze o vint litres al dia. Ara, de mitjana, en fan quaranta. I algunes, setanta.”
Si alguna explotació d’aquest estil, com la de Cros, es veu afectada, serà una desgràcia descomunal. “Si em maten els animals, trobaré ferralla al mercat. En lloc d’estar a quaranta litres de mitjana, trobaré uns animals que me’n faran vint o trenta. Aquesta diferència em farà arruïnar perquè no podré fer front a les despeses.” A més, assenyala que els ramaders de vaques lleteres han fet grans inversions aquests darrers anys, no solament pel que fa a les millores genètiques. “Fem inversions milionàries perquè tecnològicament tot avança molt de pressa, i volen granges eficients.”
Unió de Pagesos: “Hi ha hagut una previsió i una informació nul·les”
El sindicat Unió de Pagesos es mostra molt crític amb el Departament d’Agricultura i diu que hi ha molt de malestar en tot el sector. “Té un servei que es diu prevenció en sanitat animal. Una part d’aquest departament ha fallat, i molt”, expressa Serrat. Explica que el protocol d’actuació depèn de la Unió Europea, però que “hi ha hagut una previsió i informació nul·les” per part del departament. “Amb una bona prevenció, es podria haver fet una revisió del protocol”, insisteix.
Serrat considera que Agricultura ha treballat improvisant d’un bon començament: “Deixa un sentiment d’impotència al sector.” Creu que s’hauria d’haver traslladat més informació als ramaders i que sort n’han tingut, dels consells dels veterinaris i del bagatge de la gent del sector.
El Departament d’Agricultura diu que treballa per indemnitzar els ramaders afectats i compensar-los no solament per la pèrdua de bestiar, sinó també per tot el temps que trigaran a recuperar el potencial productiu de les granges. Segons el Gremi, la setmana vinent es farà un pagament als ramaders afectats. Sobre aquest aspecte, Serrat diu que només saben que hi ha una partida de quatre milions destinada, però que no hi ha cap reglament publicat i no tenen res clar. El sindicat ha demanat de comparèixer a la Comissió d’Agricultura del parlament per parlar sobre la gestió actual.
Vaccinació per a erradicar el virus
El Departament d’Agricultura va començar a vaccinar el bestiar per fer front a la DNC el dijous 9 d’octubre, sis dies després del primer cas a Castelló d’Empúries. Els vaccins havien d’arribar abans, però hi va haver un problema logístic, segons que va explicar el conseller Ordeig.
La Unió Europea aprovà el pla de vaccinació i es determinà que es faria en dues rondes. “L’equip de científics de l’IRTA-CReSA ens ha dit que el criteri a seguir serà actuar de manera prioritària a les explotacions del voltant del focus, i del radi de 20 quilòmetres cap a dins amb l’objectiu de ser tan efectius com sigui possible”, explicà el conseller Ordeig. Agricultura va rebre el segon lot de vaccins dimecres. Ordeig va anunciar a X que la vaccinació començaria immediatament “dins el radi de protecció a Girona”. Ara per ara, no es preveu la vaccinació en cap més indret, i segons Cros això és un error: “El virus es transmetrà, els mosquits, a partir del maig, sortiran i s’expandiran. El virus no quedarà aquí [a l’Alt Empordà]. Saltar a Osona o a la Garrotxa és un moment. Tant de bo m’equivoqui, però hi tornarà a haver un brot, i es tornarà a actuar de manera totalment inhumana.” Segons el Gremi de la Pagesia, ja hi ha una tercera remesa de vaccins comprats tot esperant que arribin.
A banda de vaccinar, el Departament d’Agricultura ha impulsat més mesures per a frenar els contagis. El Grup Especial de Prevenció d’incendis Forestals (GEPIF) ha actuat a les explotacions on s’han hagut de sacrificar els animals amb dos vehicles que porten incorporades unes cisternes d’aigua i que s’utilitzen habitualment per fer la primera intervenció d’incendis forestals. L’aigua, que incorpora un producte desinfectant, ha servit per a netejar les explotacions afectades, i la maquinària que entra i surt de les granges, per a transportar els animals sacrificats.
Campanya solidària del Gremi de la Pagesia
Atesa la situació greu que viuen moltes explotacions per la DNC, el Gremi de la Pagesia Catalana ha impulsat una borsa solidària de bestiar per ajudar els ramaders que han hagut de buidar les granges per motius sanitaris. La iniciativa vol facilitar que aquestes explotacions puguin recuperar animals i reprendre l’activitat tan aviat com sigui possible.
El gremi coordina un registre compartit que posa en contacte ramaders que ofereixen animals –sigui com a donació o a preu reduït– amb aquells que necessiten reconstruir els seus ramats. L’objectiu és crear un sistema transparent, àgil i solidari, que reflecteixi la voluntat del sector d’ajudar-se mútuament en un moment crític.
Per participar-hi, només cal indicar el tipus d’animal, la raça, l’edat, l’estat i la quantitat disponible, a més de les condicions de l’oferta. Els interessats poden inscriure’s per telèfon (680 20 76 73) o per correu electrònic (admin@gremipagesiacatalana.cat).
Fonts del gremi subratllen que la bioseguretat i la solidaritat són les dues claus per a superar la crisi: “Avui per tu, demà per mi. Si ens passés a nosaltres, voldríem que algú fes aquest gest per nosaltres”, diuen. L’organització fa una crida a tot el sector per unir forces i garantir que cap granja quedi enrere. “És moment d’unir forces”, clouen.
