18.12.2025 - 21:40
Fa una setmana que els ramaders de Catalunya Nord i més departaments estan en peu de guerra contra el govern francès per la gestió de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta les vaques.
L’origen del malestar és la resposta imposada per França que, d’acord amb el protocol oficial de la Unió Europea, s’ha d’eliminar tot el ramat de l’explotació quan s’hi detecti un focus, encara que hi hagi solament un cas positiu. És una mesura ben traumàtica i té conseqüències greus per al sector, perquè sacrificar totes les vaques implica posar fi a anys de feina de selecció i cura del ramat.
Sindicats agrícoles consideren que hi ha hagut una mala gestió del Ministeri d’Agricultura, pilotat per Annie Genevard, i reclamen una vaccinació en massa i efectiva. Els ramaders han expressat el malestar blocant amb tractors vies de circulació clau de l’estat francès, com ara l’autopista A9, a Narbona, o el peatge de la A61, a Carcassona. Avui i el cap de setmana, els ramaders es manifestaran a la Cerdanya, a prop d’Andorra.
Philippe Maydat, responsable del sindicat Coordinació Rural (CR) a Catalunya Nord, avisa que mantindran el torcebraç. “Si el govern francès no es mou i no hi ha canvis, les protestes continuaran. No podem patir més”, diu en declaracions a VilaWeb.
En contra dels sacrificis totals
El primer cas de DNC es va detectar a l’estat francès el 29 de juny. Però la situació ha empitjorat aquests darreres mesos. D’acord amb dades del govern, fins el 14 desembre s’hi han declarat 113 brots. Els departaments més afectats són l’Alta Savoia (44 brots), la Savoia (32) i Catalunya Nord (21).
Per plantar cara a la malaltia, l’estat francès, seguint la directiva europea, ha impulsat unes quantes mesures de control. Però, sens dubte, la que ha encès les alarmes al sector ramader és l’obligació de matar tot un ramat on es detecti un focus, encara que només hi hagi un animal malalt. A la Catalunya del sud també es va aplicar aquesta mesura i va aixecar un bon rebombori.
Maydat considera que el sacrifici no té cap mena de raó: “Si tenim un vedell malalt, ens ho maten tot. Això no ho podem suportar, hem d’anar cas per cas”. Els sindicats Coordinació Rural i Confederació de Pagesos s’oposen frontalment al sacrifici total, però l’aliança majoritària, la Federació Nacional de Sindicats d’Agrícoles (FNSEA), ho defensa, adduint que és un “mal menor” per a preservar “indemne” el nivell sanitari de l’estat francès, clau per a l’exportació de bestiar. A parer de Maydat, darrere d’aquesta posició hi ha interessos en mercats internacionals i al Mercosur.
Aquesta divergència entre els sindicats ha fet aflorar dos models completament diferents: la supervivència econòmica i humana de les explotacions locals o l’enfortiment d’un model que pensa exclusivament en el mercat internacional.
Clamen per una vaccinació generalitzada
Coordinació Rural, a més de reclamar un enfortiment dels protocols de bioseguretat a les granges i una compensació justa i ràpida als agricultors, també vol que hi hagi una vaccinació generalitzada a tot l’estat francès. “Una vaccinació d’ara fins a la primavera, i que la ciència miri com evoluciona la malaltia”, diu Maydat. El sindicat es queixa que el govern francès ha perdut sis mesos cercant vaccins o negociant acords d’exportació, i que ara cal una vaccinació generalitzada i ràpida.
De resultes de les protestes dels ramaders, el govern francès anuncià una campanya de vaccinació de 750.000 bovins de les zones afectades. La ministra Gennevard va fer una crida a veterinaris jubilats i estudiants d’escoles veterinàries perquè s’impliquessin en la lluita contra la malaltia, i també mobilitzà els veterinaris de l’exèrcit.
El vice-president del Consell de l’Ordre de Veterinaris francès, Matthieu Mourou, ha explicat a France Culture que la vaccinació ràpida depèn també de la disponibilitat de personal humà per als “tallers de vaccinació”. Segons ell, l’experiència a Savoia i Borgonya ha demostrat que cada taller necessita quatre persones, pel cap baix: el veterinari per a administrar el vaccí, el ramader per a subjectar els animals, una persona per a fer el registre i una altra per a preparar el material sanitari.
Quin sistema de vaccinació se segueix?
La vaccinació obligatòria contra la DNC a l’estat francès s’organitza dins les zones afectades i de risc. Al voltant de cada focus, s’han establert àrees regulades amb restriccions estrictes de moviment de bovins i mesures de bioseguretat, com la desinsectació i la vigilància sanitària reforçada.
Quan s’ha vaccinat almenys el 75% del bestiar i han passat quaranta-cinc dies del sacrifici del darrer ramat infectat, aquestes zones poden convertir-se en zones vaccinals. Aquesta transició, segons el govern, permet d’alleugerir les restriccions i autoritzar els moviments de bovins cap a zones indemnes dins l’estat francès, sempre amb control veterinari.
Les zones ZR3 (Catalunya Nord, Aude i Arieja) i ZR6 (Arieja) continuen essent prioritàries per a la vaccinació, i una zona vaccinal addicional cobreix els espais entre focus llunyans. A més, Còrsega aplica una vaccinació preventiva de tot el bestiar per protegir-se de la propagació de Sardenya estant.
Segons el govern francès, els moviments de bovins vaccinats cap a l’estranger són possibles únicament amb autorització dels països destinataris. Fins ara Itàlia i Suïssa han acceptat de rebre animals procedents de zones vaccinades franceses, amb condicions sanitàries estrictes.
França es defensa dient que aplica la mateixa política que els països europeus
El govern francès diu que la seva estratègia no és cap excepció ni cap decisió improvisada, sinó que concorda amb les mesures aplicades als països europeus que ja han hagut d’afrontar la malaltia amb brots actius. Posa d’exemple Espanya i Itàlia i diu que la política d’eradicació de la malaltia es basa en tres pilars: la restricció dels moviments de bestiar, el sacrifici total dels ramats infectats i la vaccinació en massa a les zones afectades.
El Ministeri d’Agricultura francès nega que en cap altre estat s’hagi fet sacrifici selectiu. Segons les autoritats sanitàries, el sacrifici total dins un focus confirmat és l’única manera d’evitar que el virus continuï circulant de manera silenciosa, perquè els bovins poden estar infectats durant setmanes sense mostrar símptomes detectables ni anàlisis positives.
El Ministeri d’Agricultura respon a les crítiques i notícies falses assegurant que els animals sacrificats no entren en cap cas en la cadena alimentària i que els protocols de transport i destrucció eviten qualsevol risc sanitari.
Al sud, aixecament de les restriccions
A la Catalunya del sud, la situació de la dermatosi nodular és diferent. Les restriccions s’aixecaran a partir del 26 de desembre a Cassà de la Selva (Gironès), i el 8 de gener es considerarà acabat el focus de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Tot fa pensar que s’ha aconseguit de contenir la malaltia. El primer cas es va declarar el 3 d’octubre i fins al 19 de novembre hi ha hagut 17 focus: 16 en explotacions de boví a l’Alt Empordà i una al Gironès.
El govern aprovà la setmana passada les indemnitzacions que es pagaran als ramaders per cada animal sacrificat per la dermatosi. Segons el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, hi ha hagut una negociació intensa amb el Ministeri d’Agricultura espanyol i la Comissió Europea. Les indemnitzacions s’estableixen a partir de criteris tècnics i productius que permeten de valorar adequadament el dany sofert per les explotacions ramaderes. La classificació té en compte principalment la funció productiva de cada animal en relació amb la quantitat de llet o de carn que fa, a més de l’edat, la fase reproductiva, la raça i el sistema d’explotació. Segons el govern, aquest sistema permet d’ajustar els imports que es paguen per cada vaca i el valor real.
