15.01.2017 - 11:09
Es comprometen a veure’s un cop l’any i a treballar en el finançament, el problema demogràfic i el reforç de les plantilles públiques
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els de les comunitats autònomes, Ceuta-Melilla, recuperen dimarts que ve al Senat el diàleg multilateral i els grans acords entre administracions en la sisena edició de la Conferència de Presidents, de la qual s’han despenjat els presidents del País Basc i Catalunya, Iñigo Urkullu i Carles Puigdemont.
La trobada, que al seu inici acudirà el Rei per saludar als presidents, servirà per signar deu acords sobre diferents assumptes i entre els quals destaca el compromís per dissenyar un nou model de finançament autonòmic i local, però que inclou també el problema demogràfic del país, la unitat de mercat, l’educació o la necessitat de contractar nous funcionaris per als serveis essencials.
La cita repetirà l’esquema d’edicions anteriors però amb una rellevant diferència, la falta de dos dels convocats, als quals el Govern central ha mantingut la invitació fins al final i ha anat informant de tots els treballs previs a la Conferència.
Urkullu i Puigdemont reivindiquen una relació bilateral amb el Govern espanyol i mantenen la seva intenció de no acudir a un fòrum compartit amb altres administracions; en el cas català, pesa també l’enfrontament per la convocatòria d’un referèndum d’independència. Serà la primera vegada que els dos governs s’absentin d’una Conferència de Presidents i deixin dos buits a la taula i en la ‘foto de família’.
FINANÇAMENT I DEPENDÈNCIA
Amb o sense ells, els presidents aprovaran deu acords, un d’ells sobre el mateix funcionament de la Conferència: es reunirà un cop l’any.
L’assumpte més important és el finançament territorial, el “nou” sistema que es vol dissenyar per substituir al qual ha estat vigent des del 2009 i que va haver de ser reformat en 2014. L’esborrany d’acord preparat per a la Conferència assenyala que en un mes haurà una comissió d’experts per travar una proposta, que fonts d’Hisenda creuen que podria estar llesta abans d’estiu.
Aquestes conclusions seran portades al Consell de Política Fiscal i Financera per a la seva aprovació i després, s’hauran de traduir en un projecte de reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats (LOFCA), que serà enviat al Congrés. La norma requerirà per a la seva aprovació majoria absoluta, el que obligarà al PP a negociar amb altres formacions.
A petició de les autonomies, el document preparat per a la Conferència recull que el nou model de finançament tingui en compte el cost de la dependència, perquè moltes regions es queixen que paguen més del 50% que els correspon assumir (l’altre 50% és de l’Estat). El Govern espanyol admet que s’estudiï aquest capítol, però també altres que cofinança l’Estat com les polítiques de discapacitat o d’habitatge, sense excloure cap.
EL PROBLEMA DEMOGRÀFIC
El Govern central es comprometrà també a elaborar en 2017 amb les comunitats autònomes una estratègia nacional contra l’envelliment, la despoblació que pateixen molts territoris i els efectes també de la població flotant, segons l’esborrany d’un altre dels acords que es preparen per a la Conferència, als quals ha tingut accés Europa Press.
En aquest document han treballat especialment Castella i Lleó, Aragó i Galícia, especialment afectades per aquest problema, però compta també amb l’aportació de les Illes Balears com una de les comunitats que pateix el problema contrari: la massificació en moments puntuals pel turisme.
La solució, es diu a l’esborrany, requereix una estratègia nacional amb mesures de suport a les famílies, els joves, integració de la immigració i desenvolupament del món rural.
FUNCIONARIS
També signaran els presidents un altre assumpte rellevant per a diverses comunitats, especialment per exemple per a Castella-la Manxa: com recuperar la reposició dels funcionaris que es jubilen i que els seus buits no s’han pogut cobrir en els anys de crisi econòmica, excepte en serveis bàsics.
A l’esborrany preparat s’assegura que es vol reforçar les plantilles públiques i que s’analitzaran les necessitats de cada comunitat, sense més pressions. L’objectiu és “l’enfortiment equilibrat i sostenible dels efectius en el conjunt de cada administració”.
Aquest acord recull també la garantia que es treballarà “lleial i conjuntament” amb la finalitat de potenciar la mobilitat geogràfica i funcional dels funcionaris entre administracions.
COOPERACIÓ
La Conferència aprovarà també un acord perquè les CA participin en el debat educatiu, aportant propostes a la Comissió General de Comunitats del Senat, que farà un debat monogràfic sobre aquesta qüestió.
A més, s’acordarà la creació d’una targeta social que reculli les ajudes que rep cada ciutadà de totes les administracions i sigui “clau” per accedir al Registre de Prestacions Socials Públiques. En el termini de tres mesos es crearà un grup de treball.
També s’ha pactat un acord sobre el bo elèctric i un altre recollirà el compromís que les autonomies participin en els assumptes de la Unió Europea i en les preses de decisions, moltes de les quals els afecten; a més, s’acordarà la creació d’una comissió de protecció civil en què totes les administracions es coordinin i aportin mitjans per afrontar emergències.
A petició de les autonomies, s’ha inclòs un acord sobre el treball, que inclou un compromís de modernització dels serveis públics de feina, el foment de l’FP i de les polítiques per als joves, entre d’altres aspectes.
