03.11.2016 - 20:07
A Cultura, haurà de fer front a l’IVA cultural i al debat sobre els toros, i en Esports, les eleccions a la Federació de Futbol
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut la confiança en Iñigo Méndez de Vigo, que repetirà com a titular de la cartera d’Educació, Cultura i Esport. Però a més deixa a les seves mans la comunicació del nou Executiu, ja que ha estat nomenat també portaveu del Govern central, en substitució de Soraya Sáenz de Santamaría.
Méndez de Vigo, gran coneixedor de la Unió Europea, ja que ha estat europarlamentari durant diverses legislatures, la passada legislatura va ser secretari d’Estat d’Afers Estrangers amb l’exministre José Manuel García Margallo, fins a ser nomenat ministre. És conegut pel tarannà conciliador, que ha afavorit que es rebaixi la tensió en la comunitat educativa.
Precisament, la reelecció al capdavant del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport respon a la intenció del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, de donar continuïtat al procés de diàleg obert per arribar al Pacte d’Estat per l’Educació, un dels objectius de la nova Legislatura.
Nascut el 1956 a Tetuan (Marroc), Méndez de Vigo és llicenciat en Dret i Lletrat de les Corts Generals. Abans de ser nomenat ministre d’Educació el juny del 2015, en substitució de José Ignacio Wert, ocupava la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea, on va arribar de la mà del seu amic i titular de la cartera d’Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García Margallo, amb qui havia coincidit a Brussel·les durant l’etapa de tots dos com a eurodiputats, un període que en el cas de Méndez de Vigo es va prolongar durant 17 anys.
Va ingressar al Partit Popular al Congrés de la refundació celebrada el 21 de gener del 1989. De manera paral·lela a la seva carrera política ha desenvolupat una intensa activitat professional i docent.
Va arribar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport en un moment de crispació en la comunitat educativa, que rebutja de ple la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), aprovada pel seu antecessor.
Amb actitud dialogant i el propòsit d’arribar al pacte educatiu, Méndez de Vigo va rebaixar la tensió. Va ajornar l’aprovació de les ‘revàlides’ d’ESO i Batxillerat davant de la petició unànime de les comunitats autònomes, incloses les del PP; va restablir part de les ajudes a la compra de llibres de text, eliminades pel Govern central dos anys abans; i va revertir alguna de les mesures del ‘decret de retallades’ relatives al nombre d’alumnes per aula o la substitució de professors.
Tot i això, la desigual aplicació de la LOMCE per part de les comunitats autònomes, la majoria de diferent signe polític al del Govern central després de les eleccions autonòmiques de març del 2015, li va generar més d’un problema a Méndez de Vigo, i va acabar enviant aquest estiu requeriments a bona part d’aquestes per la manera com van posar en marxa l’avaluació externa de 6è de primària.
Un altre dels assumptes que ha hagut de resoldre en matèria universitària és el rebuig gairebé unànime dels rectors al ‘decret 3+2’. Després de les moratòries acordades pels dirigents universitaris per no aplicar el passat curs ni aquest la norma de Wert, el ministre va consensuar amb la CRUE uns criteris comuns per a la implantació dels nous graus a més d’un llistat de titulacions intocables.
REVÀLIDES I PACTE
Però l’escull principal que hereta de la seva anterior etapa és com resoldre l’assumpte de les revàlides, gràcies a les quals ja ha pogut experimentar la primera vaga educativa del curs celebrada el passat 26 d’octubre. El ministre ha apostat per aprovar el decret que regula les proves finals d’ESO i Batxillerat al·legant que l’obligava la llei, però s’ha mostrat dialogant a l’hora d’aplicar-les.
Malgrat que Rajoy ha anunciat que suspendrà els efectes acadèmics de la llei, cosa prevista en la pròpia norma per al present curs, els estudiants ja han anunciat al ministre que viurà una altra vaga el 24 de novembre si no es deroguen les proves.
En tot cas, l’executiu ha d’aprovar ara de manera immediata un decret que modifiqui el calendari d’aplicació de la LOMCE per suspendre els efectes acadèmics de les avaluacions fins que s’assoleixi un pacte nacional per l’educació.
Juntament amb això, una altra de les qüestions que haurà de regular pel tràmit d’urgència és l’ordre ministerial que estableix les característiques d’aquestes avaluacions, que en el cas de Batxillerat és especialment necessària perquè és la que substituirà aquest curs l’antiga PAU (selectivitat). Els alumnes de 2n de Batxillerat encara no saben en què consistiran exactament aquestes proves per accedir a la Universitat, dos mesos després de l’arrencada del curs acadèmic.
Altres objectius de la Legislatura en matèria educativa tenen a veure amb la reducció de la taxa d’abandonament escolar, l’Estatut Docent, les taxes universitàries, el sistema de governança de les universitats o la millora de la convivència escolar.
IVA CULTURAL I TOROS
D’altra banda, en matèria de Cultura, Méndez de Vigo s’enfronta a les reivindicacions per abaixar l’IVA cultural, la creació de l’Estatut de l’Artista o el debat al voltant de la tauromàquia. A més, podria haver de fer front a una reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que va entrar en vigor el gener del 2015 i l’articulat de la qual estableix el començament dels treballs preparatoris per a una altra reforma integral més enllà de la pirateria, el control de les entitats de gestió i la còpia privada.
En el terreny del cinema, el pròxim Govern espanyol haurà d’assumir el canvi definitiu del model d’ajudes al finançament de la cinematografia, ja que des d’aquest any i fins al 2018 conviuran el sistema antic d’ajudes a l’amortització, per les quals s’obtenen les ajudes dos anys després de l’estrena, i el sistema d’ajudes a priori aprovat a finals de l’any passat.
La compatibilització de la pensió i els drets d’autor per als escriptors és un altre dels punts ‘calents’ en el sector, tot i que aquesta decisió dependrà finalment del Ministeri d’Hisenda.
Pel que fa a la cartera d’Esports, el principal repte que haurà d’afrontar el nou ministre serà el de solucionar el conflicte relatiu a les eleccions a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Fins ara, el reglament electoral de la RFEF no ha estat acceptat per la Comissió Directiva del Consell Superior d’Esports i ni tan sols encara no hi ha data per als comicis a l’organisme que presideix Àngel María Villar.
