27.09.2025 - 21:40
Commemorar i celebrar efemèrides és un fet força recent a la nostra literatura, però sempre presenta problemes: hi ha tantes dates assenyalades que es fa complicat encertar el moment per a parlar-ne. La sort és que els llibres bons no caduquen, malgrat que moltes vegades les llibreries i els mitjans els vulguin fer passar més de pressa que un iogurt, abduïts per la voracitat de les novetats que sembla que s’ho hagin de menjar tot. Així doncs, avui, darrer dia de la Setmana del Llibre en Català 2025, ens toca parlar d’una de les novel·les més importants de la història del gènere negre, feliçment reeditada en català per la Segona Perifèria aquesta primavera passada. Es tracta de 1280 hab., de Jim Thompson, per a molts la millor novel·la negra de la història. Ens arriba en una traducció impressionant de Carme Geronès i amb un epíleg de Núria Cadenes, que fa una dissecció impecable de la novel·la.
Si sou d’aquells que encara no heu llegit mai aquest llibre, no sabeu la sort que teniu. Si sou dels qui correreu a rellegir-lo també us podeu sentir ben afortunats, sobretot, si fa un cert temps que no us heu endinsat pels viaranys de Potts County i si fa estona que no feu un glop de whisky amb en Nick Corey, el xèrif que protagonitza l’obra. Descobrir aquesta obra per primera vegada o tornar-hi després d’un cert temps és un autèntic plaer del qual ningú no s’hauria de privar. Després explicarem per què.
De moment, ens cal conèixer una mica més el seu autor: Jim Thompson. Dins el gènere negre clàssic nord-americà, hi ha dos noms que sobresurten amb molta força: Dashiell Hammett (1894-1961) i Raymond Chandler (1888-1959). Sense cap mena de dubte, són dues referències inevitables i podríem anomenar-los els pares fundadors de la novel·la negra. Si hi afegíssim cinc noms més, podríem fer paròdia cinematogràfica i dir que tenim els set magnífics. Per mi, el primer de la llista dels cinc noms extra seria Jim Thompson (1906-1977) i l’acompanyarien David Goodis (1917-1967), James M.Cain (1892-1977), Horace Mc Coy (1897-1955) i Chester Himes (1909-1984).
El creador de 1280 hab. va tenir una vida complicada i la seva lluita per fer-se escriptor va anar acompanyada sempre per la lluita per la supervivència. De fet, una part important de la seva obra es va escriure per encàrrec o com a feines alimentàries, especialment, els guions a Hollywood, on va signar, entre més, l’imprescindible film Camins de glòria (1957), de Stanley Kubrick.
James Mayer Thompson va néixer a Anadarko, un petit poblet d’Oklahoma, el 1906, i va morir a Huntington Beach (Califòrnia) el 1977. Li va costar de fer-se un nom com a escriptor, i per això va fer de cambrer, camperol, camioner, buscador de petroli, vigilant armat, venedor ambulant i periodista. Va escriure en una munió de revistes barates, les anomenades pulp, perquè es feien amb polpa de paper, i durant el New Deal (el programa de reconstrucció econòmica impulsat pel president Franklin Delano Roosevelt entre el 1933 i el 1938 per a mirar de pal·liar els efectes derivats de la crisi de la borsa del 1929), va dirigir un equip d’escriptors que feien enciclopèdies i obres de referència a càrrec de l’estat. Aquí va haver de desenvolupar una gran capacitat per a escriure i revisar texts de tota mena sobre aspectes tan apassionats com la zoologia o la geologia d’un territori. Sempre va explicar que aquella feina havia estat una gran escola per a polir el seu estil i fer-lo molt més directe.
Políticament, no es va amagar mai dels seus posicionaments propers al marxisme i, inicialment, el varen incloure a les llistes de les caceres de bruixes. Passa que encara era un no-ningú i va poder continuar treballant a Hollywood, on a més d’escriure per a Kubrick va ser el creador, uns anys més tard, de la sèrie Ironside. Va començar l’obra literària pròpia el 1942 i, en total, va escriure divuit novel·les i nombrosos relats. El primer gran èxit li va arribar deu anys després, amb la publicació de L’assassí dins meu, i l’any següent va publicar quatre obres més aprofitant aquell èxit, entre les quals, El criminal, Un dimoni de dona i Una mossa estupenda.
Un dels fets diferencials de Jim Thompson és el retrat social que fa en les seves novel·les. Els personatges, tant de manera individual com col·lectiva, presenten una moralitat al límit. Thompson vol mostrar aquesta societat cruel i desesperançada amb un estil directe i molt cru, i adopta com a escenari les poblacions petites i els espais oberts de l’Amèrica profunda, oferint un retrat terrible del rerepaís.
Quant a 1280 hab., s’ha de recordar que la seva publicació va anar acompanyada d’una efemèride que encara la va convertir en més llegendària. Marcel Duhamel, el mític director de la Série Noire de Gallimard, necessitava una obra molt important per al número 1.000 de la col·lecció. Aquest honor va recaure en la novel·la de Thompson, que va veure la llum en francès dos anys després de la seva publicació original als Estats Units. Aquest fet va motivar encara més la consagració de la novel·la i la seva escalada en el rànquing de publicacions negres, fins al punt que molts crítics la consideren la millor de la història. Va tornar a haver-hi l’anomenat fenomen Duhamel, és a dir, allò que el director de la Série Noire consagrava a la seva col·lecció originava un nou interès pel text als Estats Units, com si els francesos ungissin de respectabilitat tot un seguit de texts que, originàriament, s’havien creat per al gran públic nord-americà.
I què ens explica aquesta novel·la? Doncs ni més ni menys que les cuites d’un xèrif d’un petit poble de Texas el 1917 i tot allò que ordeix per mantenir-se al poder ara que s’acosten les eleccions i el seu càrrec és en joc, amb un ús de les informacions falses, entre més, que fa que les fake news contemporànies siguin un joc de per riure. I, és clar, també la manera com s’ho fa per provar de resoldre tots els problemes que té: uns gamberros que li fan la guitza tot sovint; el bèstia que apallissa sistemàticament la dona amb qui ell comet adulteri; la seva pròpia dona i el seu germà curt de gambals… i els testimonis dels crims que es veu obligat a cometre. Tot això, mentre esbudella la societat en què viu. “De vegades és per això que nosaltres no progressem tant com en altres bandes. La gent perd tantes hores linxant-ne d’altres i es gasta tants diners en corda, en gasolina, en mam per torrar-se per endavant i en altres històries, que no els queden ni quartos ni mà d’obra per a les coses normals”, ens explica, per exemple, en un moment del llibre.
La traducció de Geronès és sensacional, Thompson hi ajuda força amb l’original, però tot sona fantàstic amb les frases fetes, les recreacions, la recerca d’insults que fa, la música amb què el trasllada a la nostra llengua. “Que et donin pel sac! No et penso dir el que et volia dir perquè sóc una dona decent. Ara que, si no ho fos, saps què et diria? Saps què et faria, fill de puta fastigós? Aixecaria la cama i et pixaria a l’orella fins a esterrejar-te del tot aquest femer que tens per cervell!”, per posar només un dels múltiples exemples.
En definitiva, 1280 hab. és una novel·la protagonitzada per un racista, masclista, assassí, pocavergonya i fill de puta de manual (la llista d’adjectius poc amables amb Nick Corey podria ser infinita) que, sorprenentment, vols que se’n surti i t’acaba caient bé. I això és una de les grans virtuts d’una novel·la on Nick Corey no és gaire pitjor que la resta de les 1.280 ànimes podrides que viuen a Potts, un petit poble de Texas, que podria ser, ben bé, el món.
Món negre:
Premià del Mal
Divendres que ve arrenca el festival Premià del Mal. Entre les activitats que no us podeu deixar perdre, hi ha la taula rodona “Jardins de marihuana. El Maresme com a exemple”, amb Fàtima Llambrich i Ferran Vila. Serà el 3 d’octubre a l’Espai l’Amistat del carrer de Sant Antoni, 60, de Premià de Mar (Maresme), a les 19.15. Més: a les 17.00 del dissabte dia 4, al mateix lloc, la conferència “Rafael Tasis o com escriure una novel·la policíaca en cinc dies al Premià de Mar de la dècada dels cinquanta”, a càrrec d’Àlex Martín Escribà. I el diumenge 5 a Can Vallerià (passeig Coromina, 32, de Premià de Dalt), la taula rodona de les 12.30, titulada “Una societat malalta”, amb Guillem Homet, Jordi Dausà i Anna Punsí. Podeu consultar la resta d’activitats al programa.
Tardor de novetats de dones
Una de les protagonistes i artífexs de l’èxit del festival maresmenc és Susana Hernández, que torna a la novel·la negra en català amb Secrets ofegats (la Campana), un llibre que arrenca quan la sequera descobreix un cotxe en un pantà i es posen en marxa els mecanismes per a descobrir un crim dels anys setanta. Aquesta tardor, també torna a escena Laia Vilaseca, ja us en parlarem. I el llibre que ja fa uns dies que és al carrer és el de Dora Muñoz, amb què va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí, de la vila de Tiana, Error de Càlcul. Publicat per Crims.cat, segell d’Editorial Clandestina.
