Qui és Oriol Cardona, el segon català campió olímpic en uns jocs d’hivern?

“No sóc conscient de les dimensions que pot tenir guanyar un or olímpic”, deia Oriol Cardona Coll (Banyoles, Pla de l’Estany, 1994) al documentari Camí als Jocs, produït per 3Cat, setmanes abans d’anar cap a Milà-Cortina d’Ampezzo com la gran esperança catalana de medalla. Ara ja la té: ha confirmat els pronòstics i s’ha convertit en el segon català campió olímpic en uns jocs d’hivern. Ho ha fet amb una cursa perfecta, en què ha exhibit tota la potència física que el consolida, a hores d’ara, com el millor esprintador d’esquí de muntanya del món.

Siiiiiiiiiiiiiií … ja el tenim aquí🥇🏆

Has fet història

Felicitats Oriol Cardona Coll 🥇.

Primer or olímpic d’hivern d’un català sel sud. #sentlamuntanya #sommuntanya #skimofeec pic.twitter.com/ehZFMvu3aK

— FEEC (@FEEC_cat) February 19, 2026

Tothom qui el coneix coincideix a descriure Oriol Cardona com una persona reservada, introvertida i tímida. Fins i tot pot transmetre una certa fredor. De fet, és habitual de veure’l tot sol, escoltant música, concentrat abans de les competicions. Aquesta manera de ser li permet de mantenir la calma en moments de màxima tensió, com quan es juga un or olímpic en una prova d’esprint d’esquí de muntanya, en què un error mínim pot condemnar la cursa. “És una persona molt tranquil·la i que té bastant clar què vol. Suposo que això també l’ha fet arribar allà on és”, diu Jan Coll, cosí de Cardona.

En l’aspecte físic, combina el perfil de gran fondista amb una forta capacitat aeròbica. Gràcies a això és extraordinàriament explosiu en esforços curts i intensos, una combinació decisiva en l’esprint. Els qui han entrenat amb ell també en destaquen la fortalesa mental. Encara els desafiaments amb naturalitat, però amb una concentració absoluta.

Fora de l’esport, li agrada tocar el piano per relaxar-se. En va aprendre gairebé de manera autodidàctica durant la pandèmia, amb vídeos de les xarxes. Tampoc no és gaire amant de la cervesa ni de la verdura, tot i que admet que això segon ha canviat d’ençà que comparteix la vida amb Amaia Aberasturi. L’actriu biscaïna s’ha convertit en un dels pilars personals d’Oriol Cardona i avui ha estat una de les veus més entusiastes a la graderia del circuit de Bormio, animant-lo en un dia decisiu.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Oriol Cardona Coll (@oriolcardonacoll)

Els referents de casa

Oriol Cardona s’ha criat en un entorn on l’esport és un eix central. És fill de Joan Cardona, alpinista i esportista de resistència vinculat de fa dècades al món de la muntanya. És considerat un dels membres més històrics de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Juntament amb la mare, Dolors Coll, coneguda per la seva passió per l’alpinisme, va ser qui, d’ençà que era petit, va transmetre a l’Oriol l’amor per l’esport i, especialment, per la muntanya. “Si tens un pare que és un gran esportista i et pot ajudar ja de molt petit, sobretot en valors com el sacrifici, tot és més fàcil”, explica a VilaWeb, de Cortina d’Ampezzo estant, Jordi Merino, vice-president de la FEEC.

Ara, el pare és incapaç de mirar les curses del fill en directe. Es posa massa nerviós i sovint s’estima més anar a fer un tomb o bé seguir-les de lluny, prou apartat per a no distingir clarament els participants.

De ben jove, Oriol combinava excursions familiars a la muntanya amb el seu pare i la seva mare amb la pràctica de l’atletisme al Club Natació Banyoles com a activitat extraescolar. “Quan érem petits, els meus amics anaven amb la família a Port Aventura i nosaltres a la muntanya, a esquiar o a fer excursions”, relata Jan Coll.

Més endavant, es va començar a afeccionar a l’esquí de muntanya. A tan sols catorze anys ja competia i ben aviat va fer el salt internacional en categories inferiors. A divuit anys es va traslladar a Font-romeu (Alta Cerdanya) per continuar la formació i va ingressar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya.

Destacar en dues disciplines

Durant molts anys, Cardona va compaginar l’atletisme, l’esquí de muntanya i les curses de muntanya. El 2019 va aconseguir una medalla de bronze individual i l’or per equips al Mundial de curses de muntanya de llarga distància, i també es va imposar a la prestigiosa Olla de Núria. Aquell mateix any va obtenir la primera gran victòria a la Copa del Món d’esquí de muntanya, en la prova disputada a Madonna di Campiglio, també a Itàlia.

El 2021, quan es va fer oficial que l’esquí de muntanya debutaria com a disciplina olímpica als Jocs de Milà-Cortina d’Ampezzo, va decidir de centrar-se exclusivament en aquest esport. D’aleshores ençà, s’ha consolidat com un dels grans dominadors de l’especialitat.

Rere el rastre de Kilian Jornet

L’èxit d’Oriol Cardona és també el d’un equip de treball. Víctor López n’és l’analista de dades i en supervisa el rendiment; Andrés Arroyo li planifica la feina i en segueix el dia a dia; i l’ultracorredor Kilian Jornet hi exerceix de referent, assessor mental i impulsor d’innovació.

La figura de Jornet ha estat molt present en la trajectòria de Cardona. Primer en va ser l’ídol, perquè tots dos compartien curses de muntanya i competicions d’esquí de muntanya. Quan Jornet dominava les copes del món, Cardona hi excel·lia en categoria júnior. A més tots dos comparteixen característiques en tots els grans esportistes: la constància i la humilitat.

Els mesos previs als jocs, a petició de Cardona, Jornet es va incorporar al seu equip. Cardona fins i tot es va traslladar uns quants dies a casa seva, a Noruega, per amarar-se dels seus coneixements i entrenar-se plegats. Hi van compartir ascensions per grans parets de roca, banys en aigua glaçada i sortides amb bicicleta. “En Kilian també el veig com un extraterrestre. Per on passo jo, ell hi ha passat i hi ha tornat tres vegades”, explicava Cardona en el documentari de 3Cat, en què admetia que els entrenaments amb ell havien estat especialment exigents.

Oriol Cardona i Kilian Jornet. Fotografia: Tv3

Després d’aquest primer or olímpic, Cardona no es vol aturar. Dissabte tindrà una altra oportunitat de medalla, aquesta vegada en la prova de relleus d’esquí de muntanya, en què competirà amb Ana Alonso. L’esquiadora espanyola avui ha estat medalla de bronze en la mateixa prova, però en categoria femenina. Tots dos ja saben què és pujar al podi plegats: mesos abans dels jocs van acabar segons en una prova de la Copa del Món. Per aquest motiu, avui mateix Cardona ha rebutjat qualsevol temptació de celebrar l’or: “Fins dissabte no penso en celebrar res”, ha dit.