22.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.09.2025 - 07:15
Dimecres passat, Joaquín Amils, president de l’ONG SOS Desapareguts, es va entrevistar amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Segons que va dir, ho va fer com a representant de la majoria de les víctimes. Era la segona volta que Amils anava al palau i, en sortir, va fer unes declaracions que van desconcertar tothom. “Crec que Carlos Mazón no ha de dimitir com a president de la Generalitat, seria contraproduent per a València”, va dir.
Com podia ser que, si cada mes les víctimes es manifesten per demanar la dimissió del president, a qui consideren responsable de la mort de 229 persones el 29 d’octubre, aquell que diu que n’és el representant digués la contrària?
La resposta és tan simple com que Amils no representa cap familiar de víctima de la gota freda i que ha assumit amb molt de gust el rol d’emblanquir la imatge de Mazón, de donar-li cobertura institucional, de permetre que el president diga que s’ha reunit amb l’associació majoritària de víctimes. Molt probablement, això serà a l’argumentari del debat de política general que comença avui. Carlos Mazón podrà dir que s’ha reunit amb les víctimes que li ho han demanat. Però això no serà veritat.
Càrrecs en el PP d’Andalusia
Joaquín Amils va fundar SOS Desapareguts el 2010 en la població murciana de Caravaca de la Cruz, encara que diu que uns anys abans ja treballava per trobar persones desaparegudes. Tot i que ara es vol desvincular de qualsevol afiliació política, Amils va ser candidat a la batllia de Carboneras, un municipi d’Almeria, el 2006, i el 2009 va ser nomenat president del PP del municipi. Va ser quan era el portaveu del partit que Joaquín, el fill d’una ex-parella d’Amils, va desaparèixer a la mar. Se sospita que els fets van passar durant una operació de carregament d’haixix. L’any 2016, el jutjat va concloure que en la mort del jove no van intervenir terceres persones. Amils diu que la desaparició de Júnior, com l’anomena, el va empènyer a fundar SOS. Parla d’ell com si fos fill seu, però hi ha una part de la família de la seua ex-parella que li demana que no ho faça. La brega familiar s’ha traslladat a les xarxes socials.
Ajut gratuït a les víctimes
Pocs dies després de la gota freda, Amils va oferir públicament ajut legal de franc als familiars de les víctimes. Va publicar el seu telèfon en un diari i va demanar que li trucassen. Algunes persones que li van trucar ara són membres de l’Associació Víctimes Mortals, que presideix Rosa Maria Álvarez. Eren els primers moments després de la tragèdia i molta gent estava molt perduda, en xoc, i sense saber a quina porta trucar. La proposta de SOS els va semblar una bona opció. Al mateix temps, a Amils li interessava d’aconseguir la quantitat més gran de famílies possible.
Amb molta rapidesa, Joaquín Amils va dir que presentarien una querella contra totes les administracions a l’Audiència Nacional espanyola perquè hi havia morts en diversos territoris. Segons alguns testimonis, l’actitud d’Amils va ser estranya de bon començament. Ell presentava la qüestió com si tingués un equip jurídic, però en realitat només disposava de l’advocat Juan Manuel Medina, que apareix en programes de televisió com a comentarista de casos i successos.
Amils convocà les famílies a una conferència de premsa el 14 de març a Madrid. En teoria, era per a anunciar la presentació de la querella a l’Audiència espanyola, però allà digué que s’afegirien al procediment obert per la jutgessa de Catarroja que ja havia començat. Algunes víctimes que eren allà, al seu costat, es van sentir utilitzades. No entenien per què, per a anunciar que s’adherien a la causa de Catarroja, les havien fet anar a Madrid a una compareixença de premsa. Però allà mateix anunciaren que s’estaven organitzant com a col·lectius i que, al remat, es voldrien constituir en associacions. Això no va agradar al líder de SOS, que veia que el protagonisme mediàtic que assolia se li escolaria entre els dits.
SOS no és una associació de víctimes
Els membres de les associacions de víctimes decideixen qui volen que els represente en el jutjat. N’hi ha moltes que han optat per advocats particulars, unes altres tenen l’advocat que els ha posat l’assegurança de decessos que tenien subscrita, unes altres no en tenen, i alguns continuen vinculats amb SOS Desapareguts. En concret, ara representa 78 familiars de 30 morts. En algun moment va arribar a tenir els familiars de 64 morts. La majoria que han desistit d’aquest suport ho han fet després de veure que Amils s’atorgava el paper del portaveu i de cap d’una associació que no existeix. Ell sempre diu que és el representant majoritari de les víctimes, tot i que, en realitat, les víctimes se senten representades per les associacions a les quals pertanyen, independentment de qui siga el seu advocat.
La gota que va fer vessar el got va ser quan es va programar la reunió entre Amils i el president de la Generalitat el 27 de març. L’Associació Víctimes Mortals li va desaconsellar aquesta reunió i li va demanar que, si hi anava, no fos en nom de les víctimes, perquè elles no volien que les representàs.
Cal recordar que un dels retrets més grans que fan les víctimes de la gota freda és que el president no els ha reconegut com a associació i no s’hi ha volgut reunir mai. Quan, a contracor, el PP i Vox a les Corts les han hagudes de reconèixer i d’encabir en la llista de compareixents en la comissió d’investigació, han provocat que associacions veïnals, empresarials i de tota mena relacionades d’alguna manera amb la gota freda també sol·licitassen de comparèixer-hi, amb l’objectiu de dissoldre el paper de lideratge que han tingut fins ara les tres majoritàries. Dues de les quals són les que encapçalen les manifestacions mensuals i més maneres de protesta contra el president Mazón.
Malgrat aquesta oposició de les víctimes, Joaquín Amils va anar al Palau de la Generalitat acompanyat de la seua dona actual, que diu que actua com a psicòloga de SOS Desapareguts.
En eixir de la trobada, Joaquín Amils va dir a la premsa que havia demanat al president que assumís les responsabilitats de la gestió de la gota freda i que dimitís. També li va demanar que anàs voluntàriament a declarar davant la jutgessa de Catarroja, que ja li ho havia ofert per primera volta. Segons que va explicar, Amils va traslladar al president el dolor de cada familiar que deia que la seua associació representava.
Malgrat aquest missatge final, Carlos Mazón ja té la fotografia que esperava: ell, reunit amb qui diu que representa desenes d’afectats. Ja no li podran dir que no rep les víctimes. Mazón estreny vincles amb Joaquín Amils, que no escolta les víctimes, que no fa cabal del fet que com més va són més les que abandonen el seu advocat.
El 30 de juliol, aprofitant que la tercera associació majoritària, la d’afectats de l’Horta Sud, s‘entrevistava amb Núñez Feijóo a Madrid, Joaquín Amils també hi va anar.
Ara, que no dimitesca
El gir copernicà en les opinions del president de SOS Desapareguts s’escenificà dimecres passat, 17 de setembre. Tornà al palau amb la seua dona. Allà l’esperaven Carlos Mazón i Susana Camarero. A l’agenda oficial, la reunió era prevista a dos quarts de nou. La premsa esperava Carlos Mazón per demanar-li sobre qüestions d’actualitat, però ell de seguida digué: “Avui rebrem, per segona volta, el president de SOS Desapareguts, una de les associacions majoritàries de víctimes, per continuar treballant-hi, per continuar atenent-los.” I quan li demanaren si es reuniria amb més associacions, Mazón digué que quan elles volguessen, que els oferia reunions directes, ajuts, amb total transparència i amb vocació d’atendre-les tant en públic com en privat…
I això va tenir premi, perquè a l’eixida Amils va dir allò de la necessitat que Mazón continuàs en el lloc, perquè altrament seria un inconvenient molt gran per a València [sic]. A part de ser reconeguda com a associació tot i que no ho és, SOS Desapareguts també participa en els preparatius del funeral d’estat que es farà a València el 29 d’octubre, el dia que farà un any de la barrancada. Tots dos hi guanyen.
I encara una propina. À Punt acaba d’estrenar un programa que es titula À Punt et busca, que tracta casos de desapareguts. Entre els experts que seuen a la taula i comenten els casos, hi ha Joaquín Amils.
