Querella col·lectiva contra els Mossos per l’ús de gas pebre en la vaga per Palestina

Sis persones afectades per l’actuació de la BRIMO davant l’estació de Sants de Barcelona el dia de la vaga de suport a Palestina han presentat, amb el suport de més de deu entitats, una querella per lesions i contra la integritat moral, entre més delictes. Amb la iniciativa pretenen d’identificar els agents que van fer servir gas pebre contra manifestants asseguts pacíficament. Irídia, Alerta Solidària i la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) han explicat els detalls de la querella en una roda de premsa, després d’haver-la presentada a la justícia avui al matí. Denuncien un ús indiscriminat i irregular d’aquest sistema i demanen al Departament d’Interior que identifiqui els agents que van fer-lo servir de manera directa contra tres manifestants. Alhora, volen aclarir qui va ordenar l’operació i quin protocol es fa servir en aquesta mena de situacions.

Una asseguda pacífica

Els fets van passar el 15 d’octubre en una de les accions de protesta contra el partit entre el Baxi Manresa i el Hapoel Jerusalem. Els Mossos d’Esquadra van dispersar amb gas pebre i cops una asseguda davant l’hotel de l’estació de Sants, on s’allotjaven els jugadors. Entre els concentrats hi havia el diputat de la CUP Xavi Pellicer, un dels querellants, que va ser ruixat amb gas pebre i arrossegat per terra pels agents. “Era una asseguda pacífica, però en pocs minuts els Mossos van envoltar els manifestants pels dos costats i van dissoldre-la amb empentes i el mètode de l’arrencacebes”, ha explicat Cèlia Cassanyes, del CPCI i una de les manifestants afectades. “Pocs minuts després, una segona línia policíaca a l’altra banda va utilitzar gas pebre de manera indiscriminada i reiterada, ruixant-ne directament a la cara dels manifestants. Això va provocar una situació d’embut. Va ser una acció en sols cinc minuts que va permetre que l’equip israelià sortís de l’hotel. Quaranta persones van haver de ser ateses pel personal sanitari.”

El gas pebre és un aerosol que conté un irritant que causa picor i irritació a la pell, als ulls i a les vies respiratòries unes quantes hores. També pot causar lesions i afectacions més greus. Per això els querellants demanen que no es normalitzi i que no se n’estengui l’ús en situacions no violentes. “Forma part de les armes menys letals, però no és innocu”, ha afegit Sònia Olivella, advocada d’Irídia. “Causa lesions molt greus i per això el seu ús s’ha de limitar a situacions molt concretes, com ja han explicat instàncies internacionals com ara l’Alta Comissaria dels Drets Humans de l’ONU. Mai no s’ha d’utilitzar en una situació de resistència pacífica i passiva, ni tampoc per a fer complir ordres, sinó únicament com a mètode de defensa en situacions violentes. Com demostren imatges i testimonis, no hi va haver violència i, a més, es va fer servir sense avís previ, en un període de temps molt curt i sense haver fet abans cap actuació policíaca d’intensitat més baixa. Es va trencar el principi de proporcionalitat i, a més, els manifestants es trobaven entre dues línies policíaques sense poder-ne sortir. L’una tirava gas pebre, l’altra clavava cops. A més, alguns agents van disparar el gas a ben poca distància de la cara dels manifestants.”

Mostres d’opacitat

Els querellants també denuncien dues mostres d’opacitat del Departament d’Interior relacionades amb els fets. La primera és que, malgrat que grups com la CUP ho hagin demanat, el protocol d’ús del gas pebre encara no és públic. Interior argumenta que es revisa en aquests moments, però els denunciants igualment consideren que s’hauria de publicar perquè ja es fa servir. De fet, alerten que n’ha augmentat l’ús darrerament. Malgrat que fins ara no era una arma d’ús habitual dels Mossos, Som Defensores ha registrat sis situacions en què s’ha utilitzat en protestes de suport a Palestina. A més, en la concentració pel retorn de Carles Puigdemont davant del parlament, l’agost del 2024, els antiavalots també en van fer ús.

La segona mostra d’opacitat que denuncien té a veure amb el fet que els agents no anaven identificats degudament, amb la identificació al davant, al darrere i als dos costats del casc, una situació que asseguren que no és nova ni aïllada. Per aquest motiu, de moment, no se n’ha pogut identificar cap malgrat les nombroses imatges disponibles.

“Demanem identificar els agents”, ha afegit l’advocat d’Alerta Solidària, Xavi Monge. “Volem saber qui era cadascú, quin paper tenia cadascú i qui va ordenar l’ús de gas pebre. Demanem enregistraments de càmeres policíaques, vehicles, imatges de què disposen els mitjans… També demanem que s’aporti el protocol intern d’Interior per valorar tant si el van respectar com si el mateix protocol respecta els principis de congruència i d’oportunitat.” L’advocat també ha explicat que alguns dels afectats han patit símptomes que en algun cas s’han allargat fins ara. “Un manifestant encara té hipersensibilitat elevada a la vista que li dificulta de fer feina amb pantalles, i hi va haver uns quants episodis de nàusees i vòmits no sols el mateix dia, sinó també l’endemà. Aquesta actuació no és sols una amenaça per a les mobilitzacions futures, sinó que també té un impacte en la integritat física i moral de les persones. Causa por, angoixa, desorientació i humiliació.”

La querella també assenyala una vulneració del dret de la informació i del dret de vaga. En el primer cas, pel fet que alguns periodistes van rebre l’efecte de les càrregues dels Mossos, sobretot una fotoperiodista que no va poder continuar exercint. En el segon cas, per no permetre el dret de vaga –en tant que també implica mobilitzacions al carrer– a l’hora de dissuadir amb mètodes d’aquesta mena una manifestació pacífica.