Malgrat que la guerra de l’Iran pugui tenir un final més o menys ràpid –fet que ara per ara és molt dubtós–, analistes i experts coincideixen a assenyalar dos fets importants. Per una banda, el restabliment complet del comerç de combustibles fòssils per l’estret d’Ormuz pot trigar mesos o, fins i tot, anys, perquè la infrastructura hi ha estat malmesa per la guerra i caldrà temps per a reparar-la. Per una altra, és clar que la dependència dels combustibles fòssils és una vulnerabilitat estructural per a la majoria dels països i afecta de manera immediata el benestar de les famílies. Aquest fet solament pot ser contrarestat optant per energies renovables, fonamentalment energia solar i eòlica, complementades amb bateries. En la crisi actual, no tan sols ha pujat la benzina, com vèiem la setmana passada. El preu del gas a la UE s’ha doblat, a conseqüència de l’aturada de la producció de gas liquat als països del golf Pèrsic, particularment a Catar. Malgrat les mesures que ha pres el govern espanyol per esmorteir la pujada, les famílies noten l’encariment d’aquest combustible ara per ara imprescindible a la majoria de les cases. Per contra, l’efecte de la pujada del gas sobre el rebut de la llum no ha estat tan marcat, perquè les renovables, molt més barates, són les que marquen el preu durant bona part del dia. En aquesta difícil situació, què podem fer per estalviar a casa en el rebut energètic? Tot seguit us donem un seguit de consells per a contenir la pujada de la vostra factura i, fins i tot, reduir-la considerablement.

Com estalviar a la cuina

La cuina és un dels llocs de la casa on més energia gastem. Per una banda, la nevera és l’electrodomèstic que acostuma a consumir més electricitat. Si la tenim configurada 4 ºC, amb el congelador a -20 ºC, ajustar la temperatura a 5 ºC i -18/-19 ºC respectivament ens farà estalviar energia. Tot i que, en el cas de la nevera, ens hem d’assegurar que refreda prou per a conservar adequadament els aliments, especialment si ja té anys. Sigui com sigui, cal mirar de no obrir-la contínuament ni deixar la porta oberta durant gaire estona. Abans d’obrir-la, hem de tenir clar què en volem treure i agafar-ho com més ràpidament millor. Igualment, si hem de descongelar algun aliment, és òptim posar-lo dins la nevera el dia abans perquè es vagi descongelant i aporti fred a la resta d’aliments. Tampoc no és bo atapeir la nevera i el congelador de menjar que no consumirem en un temps raonable. Com més plens siguin, més energia consumiran. Val més emmagatzemar-hi el menjar que pensem consumir durant una setmana o dues i anar a comprar quan ens en calgui més.

Una altra de les accions que consumeix molta energia és cuinar. Quan preparem el menjar, és molt millor energèticament cuinar per a uns quants dies, més que no pas a cada àpat. Així també estalviarem temps. I si encara tenim els fogons de gas, ara és un bon moment per a passar a una cuina d’inducció. No consumeix tanta energia com una vitroceràmica: habitualment, 0,5-1 kWh/dia si cuinem poc (30 minuts al dia), 1,5-2 kWh si cuinem 1 hora el dia i 2-3 kWh/dia si cuinem més estona. És una inversió petita (hi ha plaques a partir de 150 euros) que ens permet de prescindir del gas completament per a cuinar. Ara, cal tenir en compte que calen paelles i olles específiques per a inducció. És possible que les que tinguem ja ens serveixin (moltes plaques d’inducció tenen un test per a esbrinar-ho); altrament, també haurem de considerar el cost de canviar paelles i olles. Si no pensem adquirir una placa d’inducció immediatament, però ens toca renovar alguna paella o olla, ja podem comprar les que hi són compatibles, que generalment no són pas més cares.

Hem d’evitar de rentar els plats a mà, perquè consumiríem molta més aigua (també calenta) que un rentaplats. El rentaplats, per optimitzar el consum energètic, val més omplir-lo al màxim i emprar-hi programes curts i de baixa temperatura (habitualment, 45 ºC). Amb els programes curts n’hi sol haver prou per al dia a dia, i a més els de temperatura alta no són indicats per a netejar gots i copes, perquè fan malbé el vidre. A la rentadora també hem d’emprar programes de baixa temperatura. A la majoria de màquines de rentar, l’opció freda escalfa l’aigua a 15 ºC – 20 ºC, de sobres si la roba no és gaire bruta.

Com estalviar al bany

A la cuina gastem aigua calenta quan rentem a mà, i això ens enllaça amb el bany, on gastem molta més aigua calenta dutxant-nos i rentant-los les mans i la cara. Juntament amb la climatització, l’aigua calenta és el consum més gran d’energia d’una casa. Quan ens dutxem, hem de fer dutxes curtes i, sobretot, no banyar-nos. A banda d’estalviar energia, també disminuirem el consum d’aigua. Si tenim nens petits, banyar-los junts també ens farà estalviar aigua i energia, cosa que també pot fer la parella. Al vàter, hauríem de tenir-hi polsadors dobles, un per a buidar parcialment el dipòsit i un altre per a descarregar-lo sencer, segons la necessitat. A més, si posem una ampolla d’aigua dins el dipòsit, podem disminuir encara més cada buidada, sempre que en tinguem prou. A les aixetes poden posar-hi un difusor que limiti el flux i faci brollar menys aigua, com també hem de fer a les aixetes de la cuina.

La majoria de les cases tenen calderes-escalfadors de gas per a generar aigua calenta. Com en el cas de la cuina, pot ser un bon moment per a optar per una alternativa elèctrica que ens faci eliminar completament l’ús del gas a casa. Podem triar. Per una banda, els escalfadors elèctrics de tota la vida, amb el dipòsit d’aigua. Els tradicionals empren una resistència elèctrica que és poc eficient i consumeix molta electricitat. Avui dia hi ha escalfadors d’aigua calenta sanitària (ACS) amb bomba de calor. Són més cars que els tradicionals, però consumeixen entre dues i quatre vegades menys d’electricitat, cosa que acaba compensant sobradament el sobrecost inicial. Cal tenir en compte que la instal·lació pot ser més complexa –perquè requereixen una entrada i una sortida d’aire–, que triguen més temps a escalfar l’aigua i que fan soroll (com els aires condicionats). Però atès l’estalvi en el rebut, fins i tot si tenim un escalfador elèctric tradicional, podem optar per un amb bomba de calor quan l’hàgim de canviar. Si no tenim un safareig, un lloc exterior on instal·lar-lo o bé el soroll pot molestar, haurem d’optar per un escalfador elèctric tradicional.

Com estalviar a la resta de la casa

A la resta de la casa, la climatització és allò que consumeix més energia, sobretot a l’hivern, amb la caldera de gas o gasoli. Els sistemes d’aerotèrmia són la solució integral per a substituir completament una caldera de combustible fòssil. Empren una bomba de calor per a generar aigua calenta per a la calefacció, però també per a generar aigua calenta sanitària (en un circuit separat) i, fins i tot, aire condicionat (fred). Tanmateix, demanen una inversió important, generalment entre 10.000 euros i 20.000. Malgrat això, els estudis mostren que acabarem recuperant la inversió pels estalvis en el consum energètic, més ràpidament com més elevat sigui el preu del gas i més barata l’electricitat. Si hem de fer una instal·lació nova, o decidim de canviar els radiadors vells, l’aerotèrmia de baixa temperatura (l’estàndard) és l’opció més econòmica. Si volem mantenir els radiadors de la caldera, haurem d’optar per una aerotèrmia d’alta temperatura, més cara. El motiu és que els radiadors tradicionals són pensats per treballar a 70 ºC – 90 ºC, i una aerotèrmia estàndard treballa a 40 ºC – 50 ºC, temperatura insuficient per a escalfar prou els radiadors tradicionals; per això cal instal·lar uns radiadors específics de baixa temperatura. L’aerotèrmia d’alta temperatura sí que proporciona la temperatura de les calderes tradicionals, tot i que no és tan eficient energèticament com una d’estàndard per aquest motiu.

Tanmateix, a casa podem prescindir del gas completament d’una manera més econòmica si optem per escalfar-nos amb l’aire condicionat. De fet, moltes llars ja en tenen, però el fan servir tan sols a l’estiu, sense ser conscients que incorporen una bomba de calor que també escalfa l’aire. Si en tenim, abans de fer cap canvi, podem provar un hivern d’escalfar-nos amb l’aire condicionat. Tanmateix, generalment només hi haurà una unitat de sortida d’aire (split), cosa que pot ser insuficient. Actualment, ja són comuns els aires condicionats amb dues sortides d’aire –o tres o fins i tot més–, amb preus molt més econòmics que una aerotèrmia. Els sistemes multisplit actuals tenen una unitat exterior més petita que els de fa uns anys, fins i tot igual que els dels sistemes únics, que antigament era la principal limitació. A més, ja hi ha marques que ofereixen solucions intermèdies: sense ser una aerotèrmia completa, presenten models amb compressors d’aire condicionat que també generen aigua calenta sanitària. De manera que ens estalviem l’escalfador elèctric separat per dutxar-nos, sense necessitat de tenir una aerotèrmia sencera. La instal·lació és més senzilla i no ens hi gastarem tants diners.

A l’hora d’instal·lar l’aire condicionat, hem de posar-lo en un lloc on la sortida d’aire no ens toqui directament. A molta gent no li agrada la calefacció amb aire condicionat justament a causa d’una instal·lació incorrecta. Per a optimitzar l’ús energètic, també hem de tenir en compte que en la modalitat de fred l’aire ha de sortir cap amunt, paral·lel al sostre. L’aire fred pesa més i caurà tot sol cap a terra, de manera que refredarà tot el volum de la cambra. Per contra, amb aire calent cal apuntar cap a terra, perquè pesa menys i tot sol pujarà cap amunt. Això cal tenir-ho també en compte amb els radiadors: cal que la part superior sigui completament lliure, perquè l’aire calent pugi. Moltes famílies posen una fusta a sobre del radiador per deixar-hi llibres o més objectes, però això disminueix enormement la capacitat d’escalfar del radiador, augmenta el consum energètic i fa, fins i tot, que l’habitació no s’escalfi prou.

A la climatització, per estalviar la clau és mantenir la calor i el fred dins les estances on som. Les habitacions que no fem servir no cal que les climatitzem. En les cases amb més d’un pis, hauríem de tancar les escales amb una porta, per evitar que l’aire calent pugi cap al pis superior o que l’aire fred vagi a l’inferior; d’aquesta manera gastem molta energia inútilment.

Millorar els aïllaments i instal·lar plaques solars

Les accions anteriors ens permeten d’optimitzar l’ús energètic a casa i prescindir del gas completament, de manera que ens deslliuren de la dependència energètica de l’estranger i ens aïllen de les pujades sobtades de preu de les crisis energètiques. Però a moltes cases, especialment les més antigues, allò que fa disparar el consum energètic, o que hi passem fred (o calor a l’estiu), és un aïllament deficient. Així doncs, ens caldrà invertir a millorar-lo, fet que pot significar una despesa econòmica important. Les finestres són el primer front on actuar; hem d’optar pel doble vidre o vidre laminat, de resultats anàlegs. Incorporar aïllants a parets exteriors i sostres pot ser l’opció més cara, però també la que més energia ens farà estalviar i la que ens proporcionarà un augment de confort més notable a dins de casa.

Cal tenir en compte que el govern espanyol, entre les mesures per a mitigar els efectes de l’actual crisi energètica, ha aprovat ajuts i incentius econòmics per a augmentar l’electrificació de les cases i prescindir del gas. I cal afegir-hi les bonificacions que ofereixen molts ajuntaments, com ara la rebaixa de l’IBI. La instal·lació de bombes de calor compta amb una deducció de l’IRPF entre el 20% i el 60%, i per a la rehabilitació energètica de la casa amb millores en l’aïllament, la deducció és entre el 40% i el 60%.

I, una vegada electrificat tot el nostre consum energètic, encara podem abaixar més el rebut mensual. Per una banda, optant per una comercialitzadora que ens ofereixi la tarifa més econòmica d’acord amb els nostres patrons de consum. Una altra acció que podem fer és mirar la potència màxima que consumim cada mes i ajustar-la al màxim per pagar menys. Cal tenir en compte que amb els comptadors moderns podem superar la potència màxima contractada durant uns quants minuts sense que saltin els ploms, sempre que es mantingui dins els valors que admet la instal·lació elèctrica. Però, sens dubte, l’acció que pot fer baixar més el rebut, quan ens hàgim electrificat completament, és instal·lar plaques solars i bateries. En cases unifamiliars pot fer que durant bona part de l’any no s’hagi de pagar ni un sol euro per l’electricitat.

Als habitatges en edificis, on viu la majoria de la població del nostre país, es poden crear comunitats energètiques, però fins ara hi ha hagut moltes dificultats. El govern espanyol acaba d’aprovar mesures per a impulsar-les. A banda de poder posar plaques solars a la teulada comuna de l’edifici, ara se’n poden instal·lar també en edificis o terrenys al voltant, fins a 5 quilòmetres de distància, de manera que s’amplien els 2 quilòmetres anteriors. Aquestes instal·lacions poden tenir ara fins a 5 MW de potència i podem obtenir una deducció fiscal fins al 20%. També s’ha creat la figura del “gestor d’autoconsum”, que ha de facilitar la creació de comunitats energètiques, cosa que permet de compartir energia produïda amb plaques solars o molins eòlics no solament entre els veïns d’un edifici, sinó també dins un barri, un poble o un polígon. D’aquesta manera s’elimina completament la vulnerabilitat actual de dependre de la importació de combustibles fòssils de l’exterior i s’abarateix enormement el rebut energètic.