Què passa amb el canal SX3? Les audiències cauen tres anys després

El nou paradigma de consum audiovisual, marcat per la davallada del consum lineal en totes les franges d’edat jove, va obligar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a reorientar la seva estratègia. El primer pas va ser la refundació del canal infantil com a SX3, amb uns continguts inicials ja molt orientats al consum digital, però amb alguns d’específics per a la televisió tradicional. I, un any després, va posar en marxa la plataforma 3Cat, que havia de superar el concepte de l’antiga biblioteca digital 3alacarta i passar a ser una de les potes centrals dels mitjans públics, amb una estratègia específica per a recuperar l’audiència que havia partit de TV3.

Avui, els responsables de 3Cat celebren haver pogut captar el públic de menys de 45 anys, que representa el 43% del consum total de la plataforma però només un 13% del conjunt de canals clàssics de la CCMA. En canvi, tres anys després de l’estrena del nou canal SX3, l’audiència a la televisió lineal ha caigut, fins a punts similars als d’abans de la reformulació, i és superada de manera aclaparadora per alternatives de la competència. “Els primers anys del llançament del SX3 feia unes xifres molt correctes, i l’últim any s’han desgastat”, ha reconegut Cristian Trepat, cap de Continguts, Programació i Cultura de 3Cat.

La priorització del consum digital

Des d’un bon començament, la direcció de 3Cat va prioritzar l’emissió digital dels programes infantils, entenent que els patrons de consum audiovisual d’aquestes edats és eminentment digital. Això va portar a la creació d’una plataforma pròpia del SX3, més enllà de la plataforma 3Cat, però també a l’emissió dels continguts propis per YouTube, gran finestra de consum per a les audiències infantils.

Aquesta presència a YouTube, segons Rosa Romà, presidenta de 3Cat, és “imprescindible en una empresa pública, encara que això pugui fer tenir menys ingressos publicitaris”, perquè l’objectiu és cercar les audiències infantils allà on siguin i oferir-hi continguts en català i de qualitat.

Tot i això, Romà diu que no volen renunciar a cap de les finestres d’emissió que tenen a l’abast i no preveuen, per ara, de prescindir del canal SX3 a la TDT. Els directius de 3Cat admeten problemes d’audiència importants en la franja entre els 6 anys i els 9, però, en canvi, consideren que tenen “molt ben falcada la franja 0-4, amb programes com Titó, Mic o els Fa la la“.

“A la franja 6-9 ens costa més entrar-hi”, admet Trepat. Això ha portat a reconsiderar formats ideats perquè aquests públics tinguessin una cita diària amb un programa en directe, com el magazín Random. “Després d’unes quantes temporades, hem arribat al cap del carrer i hem de pensar si hem de continuar insistint en aquesta fórmula o hem de pensar noves fórmules per a la franja 6-9. Pensar on són i parlar com ells”, diu Trepat.

La competència: el cas Boing

L’anàlisi de la competència lineal mostra Boing, el canal infantil de Mediaset, com un cas d’èxit destacat, amb xifres de dos dígits. Matias Ramos, cap d’Audiències, en reconeix l’èxit, però matisa que “el cas concret de Boing és un cas a banda, que ha optat per una estratègia de programació i captació” divergent del model del SX3. D’una banda, la concentració televisiva en el canal lineal, sense una pota en l’àmbit digital. També, ha continuat Ramos, l’estratègia de captació específica en l’audiència entre els 6 anys i els 9, renunciant tant a la primera infància –on SX3 funciona millor– com als adolescents. I, finalment, el factor lingüístic: “És la cadena principal de consum entre nens de 4-12 de famílies nouvingudes”, diu Ramos, cosa que li ha aportat un volum de consum molt important.

Aquesta diferència d’enfocament subratlla el dilema de l’empresa pública, que ha de combinar públics objectius i franges d’edat amb els condicionants d’un canal lineal, mentre manté el català com a eix vertebrador.

Caducitat de drets i més factors de la desconnexió del públic infantil

Més enllà de la comparació amb Boing, Trepat reconeix que la caiguda de l’audiència infantil mereix una anàlisi a fons, i ho atribueix a causes multifactorials. Una és la caducitat dels drets d’emissió –tant en l’emissió lineal com en la digital, de fet– de les sèries externes, un dels grans atractius inicials del canal.

Però Ramos també hi afegeix que sovint cal valorar l’audiència infantil que atrauen els canals no infantils, tant en continguts considerats familiars, com Eufòria o l’estrena recent Eufòria Dance Kids (aquesta sí, força orientada als infants), com en programació adulta.

Una multiplicitat de factors que empeny la direcció de 3Cat a reconsiderar l’estratègia actual per a l’audiència infantil, que es vincula també per la creació de referents comuns en un context molt més difícil que quan es va estrenar el Club Super 3, per la multiplicació de finestres i bombolles digitals. En aquest sentit, Rosa Romà ha celebrat l’èxit de les experiències presencials amb el públic infantil, com l’espectacle teatral de Titó o el cap de setmana d’activitats organitzat al parc temàtic Tibidabo.