Què ens espera el 2026 en l’àmbit tecnològic i de la transició energètica?

Amb el començament del 2026, molts experts i analistes han fet previsions de tot allò que pot passar els dotze mesos vinents en l’àmbit tecnològic i de la transició energètica. El 2025 ha estat un any de rècords de vendes de vehicles elèctrics, d’instal·lació d’energia renovable i d’inversions en intel·ligència artificial i centres de dades. Tanmateix, la tensió geopolítica creixent entre Occident i la Xina i la política regressiva i proteccionista tant dels EUA com de la UE dificulten que la tendència es mantingui l’any que comencem. De fet, els analistes s’inclinen a pensar que aquest any serà de consolidació, sense grans novetats ni creixements espectaculars. Tot seguit analitzem què pot representar el 2026.

La bombolla de la intel·ligència artificial esclatarà?

Després de les inversions immenses, per valor de centenars de milers de dòlars, que s’han anunciat els últims anys en IA, hi ha molts analistes que considerem que som davant d’una nova bombolla a l’estil de les puntcom que va esclatar al tombant de segle. Els experts consideren que les inversions anunciades en IA no es podran recuperar. Però les empreses es troben en un atzucac, ara com ara. Les grans multinacionals establertes no es poden permetre el luxe de perdre el nou tren tecnològic i esdevenir una nova Nokia o Blackberry; o ser un altre Microsoft, que dominava la informàtica, però no va saber competir amb l’iPhone d’Apple ni l’Android de Google. I per a les empreses emergents que volen trencar l’statu quo, l’oportunitat que tenen ara és una finestra temporal curta que s’obre una vegada en dècades. Tenim, doncs, tots els ingredients per a una bombolla que podria esclatar enguany. Aquesta és, de moment, la principal incògnita en el sector tecnològic per a bona part dels analistes.

En aquest context, les empreses de IA s’afanyen a crear productes més pràctics que es puguin introduir en massa a les empreses, la seva principal font potencial d’ingressos. Així, doncs, s’espera que es desenvolupin models d’intel·ligència artificial específics per a la indústria i el sector serveis. Com ara per a la sanitat, el sector públic, el militar, el sistema bancari o la indústria manufacturera i logística. Fins ara s’han desenvolupat models genèrics que volen servir per a qualsevol tasca, però cometen massa errors per a entorns professionals. El 2026 veurem la IA integrada en molts processos interns de les empreses. I això ha fet dir a molts analistes crítics que el 2026 també serà l’any en què la IA arribarà per substituir llocs de feina a gran escala. És un procés que ja ha començat el 2025, però que enguany pot tenir un impacte molt més visible. Les empreses preferiran com més va més invertir en IA i no pas en sous, argumenten.

L’impacte dels centres de dades i la seva regionalització

Els centres de dades lligats a la intel·ligència artificial són un altre focus d’atenció. Les empreses tecnològiques hi van invertir amb força l’any passat i hi continuaran invertint el 2026. Arran d’això, el sector es va centrar a aconseguir prou subministrament d’electricitat per a unes instal·lacions de gran consum les vint-i-quatre hores del dia. Tot plegat ha arribat a tenir un impacte negatiu en països com ara els EUA, atès que hi ha encarit el preu de l’electricitat a famílies i empreses. I també ha comportat una competència aferrissada per a aconseguir grans quantitats de components informàtics com ara xips de IA, memòria RAM, etc., que podria fer que durant el 2026 s’encareixin.


Per contrarestar-ho, s’espera que hi hagi més oferta de xips de IA d’empreses diferents de Nvidia, fins ara la gran dominadora, amb els principals actors en intel·ligència artificial rumiant, fins i tot, si els cal fabricar els seus propis xips. També fer xips més eficients que consumeixin menys electricitat, per reduir l’impacte local de la pujada del preu de la llum. En aquest sentit, els experts apunten que el sector de centres de dades mirarà de ser més independent de la xarxa elèctrica general, amb instal·lacions pròpies aïllades de la xarxa, amb centrals pròpies i grans bateries. I també per un segon motiu: sortir indemnes d’apagades i de problemes de la xarxa general, perquè han d’oferir els seus serveis, les vint-i-quatre hores del dia, tot l’any.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la tensió geopolítica al voltant dels centres de dades. Al capdavall, recullen informació crítica dels països, com ara les imatges i els vídeos enregistrats pels mòbils o les càmeres dels cotxes movent-se pertot arreu, a banda les dades de la població i d’empreses centrals. Cap país no vol permetre que rivals seus l’espiïn. Amb el precedent de la legislació de la UE, que demana que els centres de dades siguin dins de territoris de la Unió on es pugui aplicar la legislació de protecció de dades europea, s’espera una regionalització dels centres de dades a tot el món. És a dir, que la febrada de construcció de grans centres de dades que havíem observat fins ara als EUA acabi arribant també a Europa, i més zones del món, durant el 2026.

Quant als usuaris finals, l’atenció se centra en els agents IA, que suposadament haurien de facilitar-nos tasques comunes actuant de manera independent sense la nostra supervisió directa, com ara fent reserves a restaurants o planificant-los viatges (amb reserves d’hotel incloses). Segurament ho farem amb navegadors IA, una altra de les tendències d’enguany i que podrien substituir progressivament els navegadors tradicionals. Tanmateix, els analistes més crítics mostren reserves respecte de la maduresa de la tecnologia. I, sobretot, adverteixen sobre les implicacions en seguretat, privadesa i intimitat: els agents accedeixen a totes les nostres dades i actuen en nom nostre.


Androides: IA amb forma humana

El 2026 també pot ser l’any del primer desplegament dels robots humanoides a gran escala. Cal vincular-ho amb el procés creixent d’automatització de processos industrials i logístics dels últims anys, que ja ha eliminat molts llocs de feina. És un dels nous grans mercats que els inversors esperen que esclati enguany, amb la incorporació dels primers milers d’androides a les fàbriques, sobretot a la Xina. El pas següent serà en el sector serveis, fent de cambrers, i, finalment, a casa nostra, fent tasques de la llar i de cura de persones grans i nens, entre més. En aquest sentit, el 2026 pot ser l’any d’una veritable disrupció tecnològica com són els robots humanoides.

En conclusió, en l’àmbit purament tecnològic no s’esperen grans tecnologies noves, sinó el creixement, la implantació generalitzada i el refinament de tecnologies pre-existents. L’objectiu serà disminuir els errors de la IA i desplegar-la a gran escala, augmentar la ciberseguretat i l’eficiència energètica dels centres dades, establir barreres proteccionistes a escala geopolítica i començar el desplegament de robots humanoides. Sense oblidar-nos de l’augment de la preocupació de l’impacte de les xarxes socials en la salut mental, sobretot dels més joves. Durant el 2026 podríem assistir a una regulació europea general seguint els passos de països com ara la Xina, Austràlia i Dinamarca.

Les renovables, al centre del sistema energètic mundial

El 2025 ha estat un any rècord en desplegament de renovables. Tot i això, hi ha un acord general entre els analistes internacionals que enguany hi haurà una baixada de la taxa de creixement, del seu desplegament. En el cas d’Europa, es preveu una aturada del creixement i una estabilització del ritme d’instal·lació. Tanmateix, convé no oblidar que aquesta previsió d’aturada del creixement s’ha fet sempre, els últims anys, i ha resultat errònia: les renovables, especialment la solar, han mantingut un creixement exponencial. Així, doncs, aquesta serà la principal incògnita del 2026.

Hi ha acord general que enguany les renovables podran cobrir tot el creixement de demanda d’electricitat. És a dir, que durant el 2026 el món necessitarà més electricitat, però es podrà cobrir íntegrament amb renovables, sense haver d’augmentar el consum de combustibles fòssils. Seria la primera vegada i el pas previ a un futur en què les renovables no sols tinguin la capacitat de cobrir la nova demanda, sinó també de substituir centrals fòssils existents. En aquest sentit, molts experts preveuen que el 2026 la solar i l’eòlica passaran a ser considerades la peça central del sistema energètic mundial.

Un canvi conceptual molt important, fins ara reservat als combustibles fòssils. I això s’ha esdevingut, d’una banda, perquè la solar i l’eòlica són les fonts energètiques més barates; i, d’una altra, per l’augment del grau d’electrificació del consum energètic, particularment a la Xina. I per les bateries, amb un abaratiment que continuarà. Els analistes preveuen que el 2026 serà un any d’instal·lació en massa de bateries, tant de les adreçades a la xarxa elèctrica (BESS) com de les adreçades a empreses, negocis i cases. Això farà possible disposar d’energia solar i eòlica les vint-i-quatre hores del dia, independentment que sigui de dia o de nit i que bufi el vent o no.

Mobilitat: l’impacte dels camions elèctrics

Quant a la mobilitat elèctrica, un dels focus d’atenció serà la competició entre Tesla i BYD per a esdevenir el primer fabricant mundial de cotxes elèctrics. Tesla n’havia estat el líder fins ara, però el 2025 els xinesos de BYD l’han superada clarament. Tot i això, BYD ha perdut vendes a la Xina, que ha compensat venent més als mercats internacionals. El màxim dirigent de la marca xinesa ha reconegut que s’havien quedat enrere tecnològicament en relació amb la competència d’unes altres marques xineses al mercat nacional. Tanmateix, ha anunciat que el 2026 presentarien novetats amb la voluntat de recuperar el camí del creixement de vendes a la Xina. A banda les noves bateries i els supercarregadors que assoleixen els 1.000 kW de potència de càrrega, els analistes esperen un nou motor molt més eficient i la millora en la conducció autònoma. Totes quatre tecnologies haurien d’arribar enguany a Europa, a més de l’entrada en funcionament de la fàbrica a Hongria de BYD, que els permetrà no haver de pagar aranzels.

Tesla, per la seva banda, continua perdent vendes i els analistes consideren que la tendència continuarà. Hi contribuiran uns quants motius. Als EUA, amb el final dels ajuts a la compra de vehicles elèctrics decidit per Trump (paradoxalment, en col·laboració amb Elon Musk), es preveu una baixada de vendes de cotxes elèctrics, amb les marques tradicionals com ara Ford anul·lant projectes elèctrics i optant pels híbrids. A la Xina, Tesla mostra senyals de no poder competir amb la competència creixent de marques locals amb cotxes de més qualitat i més barats. I a Europa, amb Elon Musk promovent la ultradreta en mercats clau com l’alemany i el britànic, la previsió és que hi continuarà perdent clients.

A la UE, la incògnita d’aquest 2026 serà l’impacte sobre els vehicles 100% elèctrics una vegada s’aprovi la venda dels de combustió més enllà del 2035. El nostre país serà protagonista de l’electrificació enguany, atès que a Martorell arrencarà la fabricació dels nous Volkswagen ID.Polo i Cupra Raval, dos cotxes petits (d’uns 4 metres) i de preu més a l’abast. Podrien ser un gran èxit, tot i que tindran segurament un preu superior als models xinesos. La competència del gegant asiàtic també tindrà més presència al mercat europeu, però sobretot als mercats internacionals: especialment en països en desenvolupament, on els cotxes xinesos n’estan foragitant les marques occidentals.

Però, segurament, un dels focus principals serà el de l’electrificació dels camions. A la Xina, el 2025, les vendes n’han augmentat molt i el 2026 podrien dominar el mercat. A Europa també hi ha indicis que les vendes poden créixer significativament. I també s’espera que enguany comenci a fabricar-se el camió de Tesla als EUA. Això podria tenir un gran impacte. Alguns experts ja parlen d’una “destrucció de la demanda” de consum de petroli mai vista fins ara justament pels camions elèctrics a la Xina, cosa que pot comportar sobreproducció de petroli per manca de demanda. La possible baixada del preu del barril de petroli afectaria la rendibilitat de molts pous i l’economia dels països exportadors.

L’any de la Xina?

En tots aquests esdeveniments hi ha un protagonista indiscutible: la Xina. El 2026 serà l’any que situarà el gegant asiàtic com a referència absoluta. Al capdavant en l’electrificació i la fabricació de plaques solars, cotxes elèctrics i bateries. I disposada a dominar també la fabricació d’androides, la conducció autònoma i xips de IA. Un front, el de la fabricació de xips, en el qual ha tingut avenços recents essent capaç de copiar amb enginyeria inversa les màquines europees més sofisticades, les úniques capaces de fabricar els xips d’última generació. Tot plegat pot comportar més proteccionisme a la UE i els EUA i l’augment, de retruc, de la tensió comercial i geopolítica. L’any 2026 pot ser un any convuls i a VilaWeb us n’explicarem les claus.