Que la novel·la negra és una de les millors eines per a explicar la realitat social d’un país no ho posa en dubte ningú. Per tant, era bastant lògic que un dels fenòmens que han marcat la Catalunya contemporània, com és la sequera, tingués un protagonisme destacat en alguna obra recent. Això és el que passa a Secrets ofegats, de Susana Hernández (la Campana), que arrenca quan la sequera fa baixar tant el nivell d’un pantà a la comarca d’Osona, que hi apareix un Seat 124 vermell amb dos esquelets a dins, un encastat contra el volant i un altre al maleter. Així és com uns fets luctuosos del 1976 surten a la llum i comencen a complicar la vida als investigadors de l’actualitat (tot i que amb la darrera llevantada tot és qüestionable).

La novel·la és el retorn al català d’Hernández després de Males decisions (2017) i Mai més (2020), les dues publicades a Crims.cat, i de més d’una dotzena de publicacions si incloem els seus títols en castellà. Aquesta vegada combina el paisatge rural i l’urbà i fa una incursió en la nostra història contemporània i en la mal anomenada transició espanyola. Franco ha mort fa uns quants mesos quan Teresa i Mireia Molins, mare i filla, desapareixen, i ben aviat les investigacions confirmaran que són les dues dones que ocupaven el cotxe enfonsat al pantà de Sant Magí.

Secrets enfonsats és un dels quatre llibres escrits per dones aquests darrers mesos que us volem recomanar per acabar l’any. D’ençà que el 2013 Anna Maria Villalonga va impulsar Elles també maten (Llibres del Delicte), les escriptores en català han anat tenint una presència com més va més important en el gènere. Abans havíem tingut grans figures que havien conrat la novel·la negra, però la proporció entre homes i dones era molt clarament favorable als homes. Hi havia més dones que escrivien gènere, però sovint havien passat desapercebudes. Es podien afegir perfectament a les pioneres del gènere a casa nostra: Maria Antònia Oliver, Maria Aurèlia Capmany, Margarida Aritzeta, Assumpció Maresma i Assumpta Margenat, les cinc autores que van publicar un títol o més a la mítica col·lecció la Negra de La Magrana. Susana Hernández va ser en l’antologia de Villalonga i d’aleshores ençà s’ha consolidat com un dels noms imprescindibles a seguir.

El passat mes de setembre va aparèixer Error de càlcul (Crims.cat), l’obra amb la qual Dora Muñoz (Palma, 1954) va ser guardonada amb el XII premi Memorial Agustí Vehí, que s’atorga al festival Tiana Negra. Dora Muñoz va engegar la trajectòria el 2016 amb Massa mares per a un fill i de llavors ençà ens ha deixat títols com ara Caliu sota les cendres (2018) i Arrels i ales (2022). Aquest 2025 també ha publicat la novel·la Sol d’hivern, ambientada en la guerra del 1936-1939.

Muñoz sempre ha volgut mostrar la realitat social de Mallorca i fer veure als seus lectors que en allò que un temps va ser un paradís s’hi amaga també la pobresa, la delinqüència, la gentrificació o el turisme i la massificació. En aquest cas, aprofita un dels recursos més interessants, l’humor, per bastir una història explicada en primera persona per una dona gran, un personatge poc habitual en aquesta mena de narratives. La història que explica ens mostra com la fragilitat arriba moltes vegades als col·lectius de la gent gran en un moment en què suposadament haurien de viure tranquils i amb la vida més o menys resolta després de tots els seus esforços. Però, malauradament, ja sabem que moltes vegades no és així i que la situació es pot complicar molt, sobretot si es comet un error de càlcul a l’hora de valorar esperances de vida i estalvis al banc i hom no en vol ni sentir a parlar de viure de la caritat en una residència o de solucions encara més dràstiques. El llibre és una comèdia negra amb grans càrregues de profunditat que mostra la crueltat i acarnissament amb els més vulnerables. Sort que de tant en tant en tenim algun que es rebel·la i un jurat que decideix que un text valent i arriscat com aquest s’emporti un dels guardons més prestigiosos del país.

El cas de Raquel Gámez-Serrano (Barcelona, 1973) és molt semblant al de Dora Muñoz. Com ella, va començar a publicar el 2016. La seva primera novel·la és A la seva pell, i el 2018 va publicar No diguis res, amb la qual va obtenir el premi València Negra a la millor novel·la negra en català d’aquell any. El 2022 va ser el torn de Malabèstia, amb la qual va obtenir el premi Ferran Canyameres i ara arriba la seva quarta novel·la després d’un llibre de relats, La balada del gos, el 2024. Molts texts breus seus s’han publicat en diferents antologies i ha guanyat premis de relats unes quantes vegades, però un dels fets que destaquen especialment en la seva relació amb el món negre és la direcció, del 2022 ençà, del festival Creixell.Crims.

La seva nova novel·la és Alguns callen, altres maten i s’ambienta durant Setmana Santa en una urbanització d’un llogarret singular. Darrerament, les urbanitzacions també s’han convertit en un escenari bastant habitual de la novel·la negra catalana, per tot el que representen. Funcionen com a espais singulars aïllats i a la vegada connectats amb els nuclis de població tradicionals, i la relació sovint és tibant. Afegiu-hi un capellà en el moment de més feina de l’any (juntament amb Nadal), una noia desocupada que vol convertir casa seva en un hostal, un assassinat, un assetjament, i dos policies locals investigant i ja tindreu una novel·la negra diferent, amb tota la mestria de Raquel Gámez-Serrano a l’hora de construir personatges i de treballar perfectament la llengua i la mirada sobre la societat que ens envolta.

De vegades hi ha contes de fades que s’acaben convertint en realitat. Això és una mica el que li va passar a Laia Vilaseca (Barcelona, 1981), la més jove de les autores que avui ocupen la secció. La noia del vestit blau, que va publicar el 2021, feia tres anys que seduïa els lectors a la plataforma Amazon. Va ser llavors que va rebre la trucada de Núria Puyuelo, una de les editores en català del grup Penguin Random House, per publicar el llibre en paper. L’èxit va ser immediat. D’aleshores ençà ha publicat Quan la neu es fon (2022) i L’illa del secret (2024). Ara torna amb L’udol de l’aigua (Rosa dels Vents), que, com en el cas de Dora Muñoz i Raquel Gámez-Serrano, també és la quarta novel·la negra.

I si hem començat dient que aquesta mena de narrativa indaga en els fets de la nostra societat, hi havia un altre tema ben candent que també era factible que algun dia aparegués en un llibre: la dicotomia entre la conversació dels paisatges i paratges del delta del Llobregat i l’ampliació de la pista de l’aeroport de Barcelona. És un dels rerefons que trobem a la nova proposta de Vilaseca. Segons que explica l’editorial a la contracoberta, “la família Domènech ha viscut durant generacions en un espai privilegiat i protegit: la reserva natural de la Ferrera, al delta del Llobregat. Però la calma es trenca quan, durant la festa major de la ciutat, troben un cadàver a la finca. Qui ha mort la noia que han descobert enmig d’un canyissar? Per quin motiu ho han fet?”.

La investigació d’aquest cas no serà gens senzilla, perquè a aquest cadàver s’hi suma una desaparició i els secrets de la família poden quedar al descobert si a més hi apareix un detectiu privat contractat per intentar trobar el culpable. Vilaseca és una de les millors constructores d’enjòlit del país, una realitat molt consolidada i amb un gran futur al davant.

Món negre

Efemèrides negres del 2026

Entre les moltes efemèrides negres que podrem commemorar aquest 2026 que tot just és a punt de començar cal destacar-ne dues vinculades a col·leccions. Fa quaranta anys de la Negra, de la Magrana, i cinquanta de la creació de l’editorial. A més, també haurem de celebrar l’arribada del número cent de la col·lecció Crims.cat, que aplegarà en un sol volum les tres novel·les de Rafael Tasis: Un crim al Paralelo; La Bíblia valenciana i És hora de plegar. Enhorabona al director, Àlex Martín, i a l’editor Ilya Pérdigo.

Tiana Negra

El més veterà dels festivals en català del nostre país fa catorze anys. La comissària Anna Maria Villalonga ja ho té tot a punt i heu de reservar-vos dates, del 23 al 25 de gener. El programa encara no s’ha fet públic, però segur que hi haurà el tradicional lliurament del premi Memorial Agustí Vehí, i els guardons a la trajectòria tant a la creació com a la traducció, a més de taules de novetats i alguns debats en profunditat i la clàssica Cadira d’Orelles.

Febrer Negre

A Mallorca els incombustibles Francesc Sanchís i Glòria Forteza continuen preparant el Febrer Negre, la gran referència en festivals a les Illes. El seu festival combina la novel·la negra catalana amb l’espanyola, però, tot i això, és una de les poques vegades en què els creadors de gènere en la nostra llengua tenen una bona oportunitat per explicar als lectors les seves obres. En aquest cas, les dates que heu de guardar, fort i no et moguis, al vostre calendari són els dies 11, 12 i 13 de febrer. L’avantatge és que podreu gaudir de l’illa amb pocs turistes.

El Vi Fa Sang

Els qui també tenen les dates tancades són els organitzadors del festival el Vi Fa Sang. Aquesta vegada els de la Conca de Barberà –el certamen es fa a l’Espluga de Francolí– el faran el 21,22 i 23 de març. Ja sabeu que una de les característiques del festival és que es fa un maridatge excel·lent entre literatura i vi, centrat sobretot en la varietat trepat, pròpia de la contrada.

Taradell Negre

Finalment, qui també té les dates tancades és Núria Martínez, comissària del Taradell Negre. Aprofitem per enviar-li el condol per la mort del seu marit, Toni Cortés, el passat 23 de desembre, un home que tota la família negrota trobem molt a faltar. En aquest cas, les dates que heu de reservar són el 10, 11 i 12 d’abril. El festival es fa solament en català i es converteix en l’avantsala del Sant Jordi més fosc. No us el podeu perdre.