Quan València llança un clam unànime: “Mazón, dimissió!”

Si Carlos Mazón es pensava que el temps ho cura tot; o que els valencians es cansarien d’eixir al carrer mes rere mes; o que podria arribar tranquil al primer aniversari de la gota freda, perquè els damnificats ja han rebut les indemnitzacions; o, etcètera, estava ben equivocat. Carlos Mazón ha demostrat una vegada més que no els coneix, els valencians, que, quan està a punt de complir-se el primer aniversari de la gota freda, han sortit als carrers per fer molt més ampla i respirable la ciutat. Fos on fos avui, Mazón ha sentit l’alè furiós de la ciutadania al seu clatell. Per molt que dissimule, que compre temps a canvi de drets, sap que té els dies comptats.

En el temps que ha passat entre l’anterior manifestació i aquesta, s’han sabut molts més detalls de com va anar la gestió de l’emergència, del caos que va haver-hi. I elDiario i El País, han publicat informacions segons les quals, aquell dia, Mazón no va arribar al Palau abans de les 19.45 de la vesprada.

La indignació és màxima. Molts manifestants avui s’han posat una samarreta blanca amb la inscripció 20:11 ni oblit ni perdó. Tots cridaven “El president a Picassent”, “No són morts, són assassinats” o “Mazón a la presó”. Alguns han participat també en l’acte d’homenatge del matí al teatre Olympia. De vesprada, han deixat la contenció i han deixat anar la ràbia. De tot això n’han estat testimonis els mitjans de comunicació habituals, però també molts d’estrangers, que, un any després, han tornat al país per a informar de l’evolució social i política.

Un recorregut més llarg per contagiar la ciutat

El recorregut triat per aquesta dotzena marxa era més llarg i més ample que en altres ocasions. Ha eixit de la plaça de Sant Agustí i ha anat pels carrers de Xàtiva i Colom fins al Parterre. Després ha passat pel carrer de la Pau, la plaça de la Reina, carrer dels Brodadors, carrer del Micalet i plaça de la Mare de Déu. Els manifestos s’han llegit de cara a la Basílica i d’esquena al Palau de la Generalitat. Tot el centre comercial de València, impregnat de crits contra el president absent. Ni els llums de Nadal extemporanis que ja pengen al carrer de la Pau, han trencat la contudència de la portesta. Tres tractors obrien la marxa, i la Jove Muixeranga de València i la Muixeranga Carraixet feien figures a mesura que avançava el recorregut.

Sense moure’s de Sant Agustí

La gran quantitat de gent que hi havia, ha fet que una hora i mitja després del començament, i quan les capçaleres ja havien recorregut més de mig carrer Colom, encara hi havia un gran grup que no s’havia pogut moure de Sant Agustí. Una dona esperava impacient i parlava per telèfon amb la família: “com que sou a Sant Agustí, jo us espere a Colon, davant la botiga de Camper”.

La marxa anava molt a poc a poc. Al començament, les voreres eren tan plenes de famílies, parelles, grups d’amics, o colles de jubilats que esperaven per a incorporar-se a la protesta, que els serveis d’ordre tenien problemes per deixar prou espai pels tractors, els dolçainers, les persones amb mobilitat reduïda i les pancartes. Les duien, com sempre, les víctimes, que no estaven soles perquè s’aferraven a les fotografies somrients dels seus parents morts. Quan elles passaven es feia el silenci, o esclataven els aplaudiments, acompanyats, en moltes ocasions, de llàgrimes d’emoció.

“No estem soles, ha vingut molta gent de tot arreu, també les víctimes de les residències de la covid d’Ayuso”, ens ha dit Dolores Ruiz. Toñi Garcia, que va perdre el marit i la filla, ha incidit en la petició de responsabilitats polítiques per a Carlos Mazón. Considera inacceptable que, un any després, continue en el càrrec. I aquesta és la clau de volta de tot. Aquest era el comentari de la gent: “com pot ser que un any després aquest home continue al càrrec?” Uns i altres s’ho preguntaven quan parlàvem amb ells. Uns eren veterans, les pancartes de cartó fetes a casa ja acusen el desgast. Altres, com Joan i la seua dona, de València, és la primera volta que hi van. Sense pancarta ni res. “Perquè volem que ens compten”, diu, amb poques paraules.

Aquesta vegada s’ha sumat un nou crit a les reivindicacions: “Mazón no et volem al funeral d’estat”. Aquesta és una demanda de l’Associació de Víctimes Mortals, perquè el consideren el culpable del seu dol. No troben gens normal que qui consideren el culpable dels morts, ocupe un lloc de privilegi i pose cara de circumstàncies al funeral.

En veure que no s’avançava, alguns han optat per retallar camí i incorporar-se a la marxa al carrer de Colom. És el cas de tres homes que han travessat a tota velocitat un carrer clapat de pizzeries, restaurants de sushi o gelateries industrials i de taules i cadires, amb uns cartons ben grans. S’hi podia llegir: “Pedralba, també”, “Pedralba reconstrucció” i “Mazón dimissió”. Quan s’han fos amb els manifestants, els han enlairat per a deixar ben clar que la gota freda va ferir trossos del país ben allunyats de l’Horta Sud.

El manifest que enerva Mazón

La plaça de la Mare de Déu ha tornat a ser xicoteta per a encabir tanta gent que volia escoltar els manifestos i que continuava cridant contra el president de la Generalitat.

Beatriu Cardona, Anna Oliver, Mariló Gradolí o Rosa Maria Álvarez, són algunes de les persones que s’han dirigit al públic congregat. Reclamen la dimissió de Carlos Mazón i acusen el Consell d’haver convertit una catàstrofe natural en una catàstrofe humana. “Moltes víctimes continuarien vives si el govern no haguera deixat de fer la seua feina”, han dit. Han recordat Paco i Eli, que continuen desapareguts, després que aquesta setmana s’ha trobat el cos de Javier.

Les entitats socials que han convocat la marxa han incidit en les reivindicacions que fan cada mes i que trauen de polleguera Carlos Mazón que els retrau en públic, que demanen, per exemple, transparència en l’adjudicació dels contractes de la reconstrucció. Garantia d’habitatges dignes per als afectats i la reconstrucció de totes les infraestructures escolars per a permetre als infants reprendre la normalitat en la seua educació. “El poble valencià no serà obedient ni submís. Som un poble digne i valent”, diu el text.

Els crits de “Mazón dimissió” han interromput en diverses ocasions la lectura del manifest. Avui, a la plaça, s’ha tornat a sentir el so de les alarmes que el 29 d’octubre del 2024 els va costar tant de llançar. Molts dels 229 ja eren morts.

Han parlat els bombers, que han reivindicat que s’amplien les plantilles. “Estem convençuts que si haguérem sigut tots els que hem de ser, podríem haver salvat moltes vides. Reivindiquem als governants que no escatimen, perquè si torna a haver-hi una emergència com aquesta no podrem fer res”. I la gent ha cridat: “Menys toreros i més bombers”.

Anna Oliver ha fet un anunci abans de marxar: “Si aquest Consell indigne no se’n va, el mes vinent tornarem a omplir els carrers de València fins que caiga”

Després de la lectura dels manifestos, Beatriu Cardona, una de les portaveus, ha explicat que la manifestació ha començat amb mitja hora de retard, perquè l’Ajuntament de València ha informat la subdelegació del govern que no es podia entrar a la plaça de la reina abans de dos quarts de nou perquè hi havia un concert faller. En realitat, ha dit, no n’hi ha hagut cap. “Ens han mentit per retardar la manifestació, perquè marxareu. Denunciem públicament el boicot de l’Ajuntament de València. I, malgrat tot, el centre està col·lapsat. Les xifres els superen. Gràcies”.