07.06.2021 - 11:19
|
Actualització: 07.06.2021 - 12:52
L’escriptor Sergio del Molino descriu al llibre Contra la España Vacía l’infern que va viure quan era un xiquet i la seua família es va traslladar a Tavernes de la Valldigna (la Safor). Diu que era els anys vuitanta del segle passat i que allà tothom vivia molt feliç parlant en castellà. Però que tot va canviar quan es va començar a “valencianitzar i a transformar l’escola”. Allò, diu, es va convertir en un “camp de batalla polític”. La situació per al xiquet del Molino i la seua família va ser tan insostenible i insuportable que van haver de tornar a emigrar, en aquest cas, a Saragossa. A Tavernes els seus pares van començar a ser vistos com “l’altre, el castellà, l’estranger”, assegura.
Aquestes afirmacions han encès Twitter amb centenars de piulades de resposta.
https://twitter.com/isblagi/status/1401571199629594630?s=20
Spanish intellectual Sergio del Molino in his transfer to Zaragoza after being tortured by a weak pronoun in a valencian concentration camp during the model Transition.
Valencian country, 1985. pic.twitter.com/Vwx3OUrqLL— Emma Zafón (@EmmaZafon) June 7, 2021
N’hi ha que utilitzen la ironia per posar en evidència les mentides de Del Molino; alguns altres, com el magistrat Joaquim Bosch, parlen d’incomprensió per part de l’autor i de l’estratègia de Franco quan va impedir l’estudi del català.
Hace un rato le dije BON DIA a mis vecinos, y acabo de verlos cargando las maletas en el coche y el camión de la mudanza en la puerta. Os juro que no pretendía intimidarlos, pero entiendo que la presión es insoportable. https://t.co/ru7vJ7punq
— Miquel Ramos 🥘 (@Miquel_R) June 7, 2021
Això de Tavernes del Sergio del Molino ací ens fa molta gràcia, però a Espanya és absolutament mainstream. Una opinió com eixa no només és normal, sinó que hi és molt majoritària.
— Ricard Chulià Peris🎗🏴☠️ (@RicardChulia) June 7, 2021
Molts dels qui responen acusen l’autor directament de mentider, perquè Tavernes és un poble majoritàriament catalanoparlant, però a la vegada, els anys vuitanta, l’ensenyament en castellà era majoritari a les escoles i instituts. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la LUEV, es va aprovar l’any 1983, i s’implantà gradualment.
https://twitter.com/pauturro/status/1401801532539117570?s=20
El jurista Andrés Boix ho aprofita per a recordar amb aquest fil la criminalització del català per part del sistema judicial espanyol i les diferents vares de mesurar.
https://twitter.com/Andres_Boix/status/1401800839040278528?s=20
El periodista Vicent Mifsud, de Tavernes, explica en un fil el context sociològic de la població as anys vuitanta del segle passat.
Per cert, Tavernes de la Valldigna, poble turístic de 18.000 habitants, que pot doblar-los a l’estiu, als 80 era un dels més grans del País Valencià amb alcalde comunista, Eduardo Bononad, i dels primers a esborrar la nomenclatura franquista. Al 87, Esquerra Unida-Unitat del
— vicent mifsud (@vicentmifsud) June 6, 2021
La reacció de l’escriptor a l’allau de crítiques ha estat blocar els comptes de Twitter que el criticaven.
Un escritor va a un pueblo en el que se habla valenciano en el 90% de las casas y de las calles. Y rechaza que la lengua sea cooficial (como marca la Constitución) y se enseñe en las escuelas. Yo discrepo,pero me insulta y me bloquea. La intolerancia es contraria a un país plural pic.twitter.com/zijKMu0aQl
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) June 7, 2021
