02.03.2026 - 21:40
|
Actualització: 02.03.2026 - 22:37
La primavera és com més va més a prop, i es nota que els dies es van allargant. Molta gent espera el canvi a l’horari d’estiu, perquè significa que tindrem més hores de llum durant el dia. Més hores de sol després de la feina, més temps per a fer activitats a l’aire lliure i, per a molts, una sensació que el dia s’allarga i és més aprofitable. Així, doncs, quan canviarem l’hora, enguany?
Haurem de canviar l’hora la matinada del dissabte 28 de març al diumenge 29, quan a les dues passaran a ser les tres. És a dir, haurem d’avançar el rellotge, i això vol dir que dormirem una hora menys. Aquest horari es mantindrà fins el 25 d’octubre.
Com afecta, l’horari d’estiu?
L’efecte més clar d’aquest canvi és que es farà de dia i, per tant, de nit, una hora més tard. A part de més hores de llum a la tarda, s’hi associen uns altres beneficis. Per exemple, un impacte positiu en el lleure, el turisme i la restauració.
La sortida i la posta de sol seran més d’hora que no pas en l’horari d’hivern. Per exemple, a l’abril, el sol sortirà pocs minuts després de les 7.00 i no es pondrà fins a les 20.30. Però el màxim d’hores de llum s’assolirà al juny.
Serà el darrer canvi d’hora?
A l’octubre, enmig d’una tempesta política, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va proposar a Europa de posar fi al canvi d’hora. Tanmateix, de moment, aquesta proposta no s’ha implementat i es manté el canvi d’hora. De fet, és un debat obert de fa anys, però no s’ha acabat mai de fer el pas per abolir-lo.
La Comissió Europea va fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per a saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats. Els resultats van ser prou clars. Dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. El canvi es va aprovar, però el març del 2019, el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva. Es va nomenar també un comitè d’experts per arribar a un acord el 2021, però la pandèmia i la manca de consens van fer ajornar la decisió.
I nosaltres, tindrem l’horari d’estiu o el d’hivern?
Si finalment s’elimina el canvi, no és clar quin horari prevaldrà, si el d’estiu o el d’hivern. A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent.
Hi ha opinions diverses sobre quina és la millor opció, però segons el baròmetre del CIS del mes d’abril de 2022, un 65,6% dels enquestats volia posar fi al canvi horari i gairebé un 71% volia mantenir el d’estiu.
Per una altra banda, hi ha sectors que opten per l’horari d’hivern, que evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, cosa que voldria dir començar la jornada laboral o entrar a l’escola a les fosques. La iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa, en el dictamen del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que s’ha de mantenir el mateix horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern.
El canvi horari espanyol, un cas únic al món que prové del nazisme
El canvi horari espanyol, un llegat nazi
L’horari actual d’Espanya no respon a criteris geogràfics, sinó a una decisió política presa durant la dictadura franquista. El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el règim de Francisco Franco va decidir d’avançar una hora el rellotge per alinear-se amb l’horari de l’Alemanya nazi.
L’ordre es va publicar al butlletí oficial del govern franquista el 7 de març de 1940, i deia textualment: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.”
Amb aquesta decisió, l’Espanya franquista va passar a homologar-se voluntàriament a l’hora central europea, o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat, o UTC), la que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia.
Espanya no estava pas obligada a fer aquell canvi, però el va adoptar per afinitat ideològica amb el règim nazi i per voluntat de simbolitzar el seu acostament polític a Alemanya.
Sobre el canvi d’horari, Jordi Domingo, president del Consell de la República, proposà en una entrevista a VilaWeb que els catalans adoptessin un altre horari. “Per què no ens posem al meridià que ens toca, que és el de Greenwich? Per què els professionals autònoms, que manem a casa nostra, no diem que treballarem les hores d’acord amb l’horari català?”, es demanava.
