20.10.2025 - 21:40
The Washington Post · Michael Birnbaum
El president rus, Vladímir Putin, exigí en una trucada telefònica la setmana passada al president nord-americà, Donald Trump, que Kíiv cedís el control íntegre del Donetsk, una regió estratègicament clau de l’est d’Ucraïna, com a condició per a posar fi a la guerra al país, segons que expliquen dos alts funcionaris nord-americans familiaritzats amb la conversa, que accedeixen a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat per poder tractar informació confidencial.
Fa onze anys que Putin prova –fins ara, sense èxit– de conquerir el territori, que l’exèrcit ucraïnès considera un baluard clau contra l’avenç de les tropes russes en direcció oest, cap a Kíiv.
Les exigències de Putin sobre el Donetsk indiquen que el president rus continua sense renunciar a les reclamacions territorials que ja havia posat sobre la taula en fases anteriors del conflicte, i que han deixat les negociacions de pau en punt mort, tot i l’optimisme de Trump sobre la possibilitat d’aconseguir un acord. Rússia –o, alternativament, els separatistes pro-russos– han pres el control de diferents parts de la regió d’ençà del 2014, però no han pogut conquerir-ne mai la totalitat.
Trump no ha comentat públicament les reclamacions territorials de Putin sobre el Donetsk, que no havien transcendit fins ara.
Divendres, Trump es reuní amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una reunió d’alt nivell a la Casa Blanca. El president dels Estats Units té previst de reunir-se amb Putin a Hongria les setmanes vinents per continuar les negociacions per a posar fi al conflicte.
“És hora d’aturar la matança i arribar a un acord! Ja s’ha vessat prou sang, i les fronteres ja han quedat establertes per la guerra. Que romanguin així. Que tots dos cantin victòria, que la història decideixi!”, escrigué Trump a les xarxes socials divendres, poc després de la trobada amb Zelenski.
En la trucada amb Trump, Putin insinuà que estaria disposat a cedir les parts d’unes altres dues regions d’Ucraïna que Rússia ha conquerit parcialment, Zaporíjia i Kherson, en canvi de prendre el control del Donetsk sencer, segons que expliquen a The Washington Post els funcionaris.
És una reivindicació territorial lleugerament menys ambiciosa que no pas la que el president rus presentà a l’agost, durant la cimera amb Trump a Alaska. Alguns funcionaris de la Casa Blanca la descriuen com un pas en la bona direcció, segons que explica un dels dos alts funcionaris citats en aquest article.
Però l’altre funcionari, un alt diplomàtic europeu, veu poc probable que els ucraïnesos coincideixin amb aquesta avaluació. “Per als ucraïnesos, [lliurar el Donetsk] és com vendre’s la cama en canvi de res”, diu.
Ni la Casa Blanca ni el Kremlin no han respost de manera immediata a les preguntes de The Washington Post sobre la trucada de Trump amb Putin.
Durant el darrer any de conflicte, les línies del front a Ucraïna s’ha estancat en gran manera, sense que cap de les parts hagi aconseguit avenços significatius. Ara com ara, Rússia controla prop d’un 20% del territori d’Ucraïna.
L’interès de Trump per a posar fi al conflicte sembla que ha repuntat després d’haver aconseguit de tancar l’alto-el-foc entre Israel i Hamàs a Gaza. Aquests darrers mesos, el president nord-americà ha oscil·lat entre la posició russa i la ucraïnesa envers el conflicte, i s’ha fet ressò dels arguments d’ambdós bàndols.
Kíiv confiava de sortir de la reunió de divendres a Washington amb el compromís que els Estats Units subministrarien míssils Tomahawk de llarg abast a l’exèrcit ucraïnès, però Zelenski acabà anant-se’n de la Casa Blanca amb les mans buides.
Els funcionaris citats en aquest article expliquen que l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, pressionà la delegació ucraïnesa perquè cedís el control del Donetsk durant la reunió de divendres, tot assenyalant que la regió era de majoria russòfona, un argument habitual del Kremlin.
Molts ucraïnesos, incloent-hi Zelenski mateix, creixeren parlant rus com a primera llengua: tradicionalment, parlar rus no s’ha vist necessàriament com un signe de simpatia envers Moscou a la societat ucraïnesa. L’ús social de l’ucraïnès al país ha crescut progressivament d’ençà de l’annexió russa de la península de Crimea, l’any 2014.
Ucraïna ha donat suport a la crida de Trump per a arribar a un alto-el-foc sobre la base de la línia del front actual. Els funcionaris citats en aquest article afirmen que Kíiv, en privat, ha acceptat que Rússia mantingui el control de facto del territori que ha capturat al país, i que el seu objectiu se centra ara a aconseguir garanties de seguretat sòlides per part de Washington i els aliats europeus per a dissuadir Rússia de recomençar el conflicte a mitjà termini.
Ucraïna s’enfronta a un altre hivern dur, marcat pels atacs russos contra la seva infrastructura energètica –una estratègia que Kíiv també ha emprat sovint contra el seu enemic.
Abans de la reunió amb Zelenski, Trump s’havia mostrat obert a la possibilitat de subministrar els potents míssils Tomahawk, de fabricació nord-americana, a Ucraïna, però el president nord-americà va desdir-se’n després de la trucada telefònica amb Putin, la vigília. En declaracions amb Zelenski divendres, Trump digué que confiava a posar fi al conflicte sense que calgués enviar els míssils a Ucraïna.
Quan un periodista li demanà si li feia por que Putin l’estigués manipulant per guanyar temps a Ucraïna, Trump respongué que aquesta possibilitat no el preocupava pas.
“M’han enganyat tota la vida els millors, i les coses m’han acabat anant molt bé”, digué, tot afegint que no passava res si la resolució del conflicte s’allargava una mica. I sentencià: “Crec que hi tinc la mà trencada, en això.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
