Puigdemont: “Potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps”

Universitat Catalana d’Estiu, Prada. El president Carles Puigdemont ha avisat que la represa política després de l’estiu seria intensa tant a Catalunya com a Espanya. “Potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps”, ha dit en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu que havia de versar sobre el llegat de Pompeu Fabra i el català a Europa. Amb un Pedro Sánchez com més va més acorralat pels casos de corrupció i més sol a escala parlamentària, Puigdemont ha reivindicat d’introduir la defensa i promoció de la llengua catalana a cada negociació política. Amb aquesta concepció al cap, ha dit, ha vist coses que no creuria poder veure mai, com ara l’ús del català lliurement al congrés espanyol i la defensa internacional del govern d’Espanya defensant l’oficialitat del català a la UE amb uns arguments que Puigdemont sent propis.

Aquesta darrera qüestió fa dos anys que resta encallada, però, tot i això, Puigdemont no creu que sigui moment de llençar la tovallola. “Tenim i hem de tenir paciència”, ha dit, i ha situat en el pla purament polític i en les pressions del PP el fet que no s’hagi aprovat fins ara. “No sé de què ens acusarien als independentistes si féssim trucades a un país tercer per perjudicar els interessos del govern d’Espanya”, ha llançat a l’aire. Ha culpat el govern espanyol d’haver-se posat tard a l’hora de negociar seriosament amb els altres països, cosa que li ha fet perdre trens com ara el canvi de govern a Alemanya: va passar d’un primer ministre socialdemòcrata –igual que Pedro Sánchez– a un de conservador –com Alberto Núñez Feijóo–, i ara encapçala l’oposició a la reforma lingüística.

Malgrat tot, ha dit que podia arribar un punt que veiessin que la negociació no tenia més recorregut, però ha defensat que encara en tenia perquè no hi havia hagut cap votació en contra, i que podria arribar a fer camí en les altes instàncies judicials europees. “Analitzarem si té més recorregut o no, però encara en té i hi lluitarem fins al final. El que deia Fabra té tota la raó del món: no podem fallar mai”, ha dit, en referència a la cèlebre cita del pare de la normativa del català, que ha estructurat gran part de la conferència: “No podem fallar, perquè si falla la llengua fallarà tot.”

Vint minuts de conferència, quaranta responent preguntes

Aquests darrers anys Puigdemont ha tendit cap als missatges unilaterals, d’ell com a emissor i el públic com a receptor, sense gaires possibilitats de preguntes. Se sent còmode defensant els seus posicionaments amb escrits a X, no concedeix entrevistes i limita les aparicions públiques. Però avui, davant un auditori que l’ha aplaudit vivament a l’entrada i s’ha fet petit per l’audiència que el volia escoltar, ha dedicat menys estona a defensar la conferència que duia preparada que a respondre generosament a les preguntes que li formulaven tant periodistes com ciutadans que han anat al Conflent a sentir-lo.

Ha parlat de Pompeu Fabra, del valor de la seva obra, i del deure col·lectiu de no fallar a la llengua catalana, de com la repressió ha tallat històricament les possibilitats del català de posar-se al nivell de les altres llengües importants del món, del pes encara viu de la catalanofòbia a la societat espanyola, i de la responsabilitat individual perquè el català continuï viu, amb actituds com ara mantenir la llengua sempre i a tot arreu. Però també ha posat un gran pes a la necessitat que la Generalitat tingui les eines per a garantir una bona integració de la immigració, o que el govern vulgui exercir les que ja té per a defensar i promoure la llengua catalana.

“L’obra fabriana contribueix a allunyar la idea de nació del mite fundacional i les llegendes, i la vincula directament a la cultura i la llengua”, ha defensat. Una nació com a obra permanent dels ciutadans que l’habiten, i que va contribuir a modernitzar el nacionalisme català i “diferenciar-lo dels nacionalismes supremacistes que han destruït pobles i cultures” i els catalans coneixen prou bé.

Per Puigdemont, la biografia de Fabra explica la coherència d’algú que va saber que el seu sacrifici personal era la salvaguarda i l’enfortiment de la llengua catalana, i que va saber que no podria tornar a casa seva i moriria a l’exili, a Prada, on encara és enterrat. “En la victòria i la desfeta, Pompeu Fabra no va fallar mai. Sempre, fins al seu darrer alè, va entendre que l’obra de salvar una llengua és tan colossal que no sobra mai ningú i que no es pot abandonar encara que en el teu entorn les bombes cada dia caiguin més a prop”, ha dit.

Una obra que, ha dit, va permetre que la llengua catalana no perdés el tren de la modernitat i que avui dia pogués assumir desafiaments com la revolució digital i la intel·ligència artificial. “Així com Ildefons Cerdà va saber preparar l’urbanisme de Barcelona per a la modernitat, Pompeu Fabra va preparar la llengua catalana perquè els canvis que havien de venir també parlessin en català”, ha dit, i ha posat Fabra a la franja alta dels catalans universals que mereixien ser recordats per cada generació.

La repressió històrica i el canvi demogràfic

Malgrat l’obra ingent de Fabra, el fet és que el català va veure estroncat el seu camí de normalització quan començava a aixecar cap després dels decrets de Nova Planta per la victòria del franquisme. Sense la victòria feixista del 1939 i la repressió anticatalanista que es va convertir en política d’estat, Puigdemont creu que la Generalitat hauria pogut integrar molt més bé les onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, i que s’hauria pogut situar en bona posició perquè, quan Espanya va entrar a la Comunitat Europea, el català hagués estat considerat llengua oficial europea de bon començament.

Per això Puigdemont ha denunciat que avui sigui Alemanya, que en el seu moment va ajudar militarment les tropes franquistes i va afavorir que el català fos anorreat, qui encapçali l’oposició a l’oficialitat del català a la Unió Europea. “Els efectes que han tingut segles de prohibició no es poden revertir en uns pocs anys i amb una mà lligada a l’esquena, com tenim ara”, ha avisat, i ha demanat una reparació per a les societats catalana, basca i gallega, per haver-les privades d’una part de la seva identitat: “Que no tinguessis el dret de portar el teu nom amb la teva llengua és un acte de violència. Que et condemnin a l’analfabetisme en la teva llengua pròpia causa un dany difícil de reparar si no és amb molts anys de polítiques positives. I els anys no han passat prou i les polítiques no han estat prou. Ens hem acostumat a un acte de violència terrible.”

A aquesta repressió històrica s’hi ha afegit l’impacte del creixement demogràfic ràpid per l’arribada de població a un volum molt superior que aquestes darreres dècades, sumada a la incapacitat econòmica i política de Catalunya per a garantir-ne la integració i a la nul·la voluntat de l’estat espanyol de fer-ho. Ha dit que no es podia pretendre que la integració es generés espontàniament, ni tampoc que els qui fugen de guerres, pobresa i repressió s’integressin tots sols en una societat que els era estranya. Per això ha defensat la necessitat que Catalunya adquirís les competències en immigració, i ha criticat aquells a qui va bé “quedar-se en la pancarta”. “M’ha sorprès veure Podem furibundament alineat amb Vox”, ha dit, però tot seguit ho ha matisat: “M’ha sorprès i no.” Alhora, també ha criticat els qui es negaven a acollir la població immigrant, cosa que ha dit que implicava que fossin expulsats de la catalanitat i abocats “als braços del PSOE i de l’esquerra espanyolista”.

“Les llengües no són antipàtiques: és una fal·làcia”

Puigdemont ha volgut trencar l’argument que l’ús del català ha caigut perquè s’ha fet “antipàtic” o s’ha identificat com la llengua dels independentistes, i ha demanat una mirada general i veure que això és acusar la víctima de botxí. “Els abusos que rep la nostra llengua passen perquè anem en minifaldilla i provocant”, ha ironitzat. A ell, ha dit, l’insulten, amenacen i persegueixen en castellà, i no per això considera que sigui culpa de la llengua castellana.

“Quina simpatia hi ha en la frase a por ellos o quan un metge o un dependent d’una gelateria de Gràcia es nega a atendre’t perquè parles en català?”, ha demanat, i ha reivindicat que calia denunciar tota catalanofòbia, que veu estructural en una part de la societat espanyola. “L’odi envers una comunitat de persones és un dels problemes més greus que pot existir en una societat. I aquest és un dels elefants a l’habitació que els intel·lectuals espanyols no han pogut acceptar mai”, ha dit.