Puigdemont presenta l’empara al Tribunal Constitucional i demana l’aixecament immediat de l’ordre de detenció

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat al Tribunal Constitucional el recurs d’empara del president Carles Puigdemont i de Toni Comín per la vulneració de diversos drets fonamentals amb la decisió del Tribunal Suprem espanyol de no voler-los aplicar la llei d’amnistia, quan haurien de ser-ne uns beneficiaris clars. Amb el recurs, denuncien que se’ls ha vulnerat el dret del jutge predeterminat per llei i el dret a la tutela judicial efectiva. Perquè, segons exposa Boye en el recurs, el jutge Pablo Llarena no era el competent per a decidir si els amnistiava, cosa que no va fer per una interpretació aberrant de la llei, en la qual va excloure el delicte de malversació vinculat a l’1-O. L’advocat afirma que hauria d’haver estat el TSJC qui prengués la decisió en el cas de Puigdemont, com a diputat del Parlament de Catalunya, i el jutjat d’instrucció de Barcelona, en el cas de Comín.

Però no només això: també invoca la vulneració del dret a la llibertat personal, el dret a la participació política en condicions d’igualtat, el del principi de legalitat penal i d’igualtat davant la llei, entre més, com ara la violació del sotmetiment del poder judicial a la constitució i del principi d’autonomia de les nacionalitats i les regions. 

A més, Boye acompanya el recurs d’empara d’una petició de mesures cautelaríssimes o, subsidiàriament, en cas que no siguin admeses, de mesures cautelars, de tal manera que quedi sense efecte l’ordre de detenció estatal. Les cautelaríssimes, el Tribunal Constitucional les hauria de resoldre immediatament, i és probable que la decisió la prengui el darrer plenari del tribunal, que es farà dimarts vinent. En cas que no fossin admeses,  les mesures cautelars, el TC les pot resoldre passats uns quants mesos, quan decideixi si admet a tràmit el recurs.

Les raons de la petició de cautelars  

“Es demana la suspensió de l’ordre nacional de crida i cerca, que planteja una afectació immediata i de reparació impossible del dret fonamental a la llibertat, amb una afectació directa al dret a la lliure circulació per tot el territori de la UE, a més del dret a la participació política perquè es tracta d’un parlamentari electe i en funcions”, diu la petició de cautelars que ha presentat Boye.

Justifica aquesta petició de cautelaríssimes perquè, mentre el tribunal no resolgui sobre el fons de la demanda d’empara, hi pot haver un dany irreparable en l’exercici dels drets polítics de Puigdemont, a més de la seva llibertat física. I sobretot tenint en compte que no hi ha hagut cap judici contra ell, que no hi ha cap sentència i que hi ha una llei d’amnistia en vigor. Per a enfortir l’argument, Boye compara la situació del president amb la d’Oriol Junqueras i la de Raül Romeva, a qui la fiscalia del TC demanava que no els concedissin les mesures cautelars, perquè en el seu cas, la llarga condemna a inhabilitació impedia que el recurs perdés raó de ser un cop fos resolt (probablement a final d’any, o ben entrat l’any vinent); i perquè, com que no hi ha cap procés electoral previst a curt termini, no hi ha risc que se’ls vulneri el dret de la participació política. En el cas de Puigdemont, la situació és diferent: no hi ha cap condemna, i cada dia que passa sense que se l’amnistiï se li vulnera el dret de la llibertat de circulació, i perquè ell ja és diputat electe i no pot exercir el seu càrrec de representant de milers d’electors. 

De fet, aquests mateixos arguments serveixen a Boye per a justificar la petició d’empara, perquè el TC corregeixi el Tribunal Suprem. Perquè, segons l’escrit del recurs, “el Suprem s’ha arrogat una funció que no li correspon: no aplicar una norma vigent la constitucionalitat de la qual ha estat explícitament validada en la sentència del TC del 25 de juny del 2025 sense canalitzar aquesta oposició per les vies constitucionals previstes, infringint així el principi de legalitat.”

I afegeix que el Suprem fa “una interpretació judicial extensiva, no raonable i contrària al text legal [de la llei d’amnistia] i a la seva finalitat”, i que això, la no aplicació de la llei a la malversació, vulnera el principi de legalitat penal perquè “no s’ha aplicat la llei d’acord amb el seu sentit i finalitat.”