07.08.2025 - 21:40
“Encara no són les tres de la tarda, i li sona el telèfon: ‘Te n’hauràs d’encarregar tu, de l’extracció’, li diuen. ‘Ostres, aquell no respon?’ ‘No, no respon.’ ‘Doncs som-hi.’ Li donen l’adreça del pis d’on els haurà de treure i pengen el telèfon.” És un petit fragment del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, cap de redacció de VilaWeb, sobre un dels moments més desconeguts i desconcertants del retorn fugaç de l’exili del president Carles Puigdemont amb motiu del ple d’investidura de Salvador Illa, avui fa just un any. Puigdemont va poder arribar clandestinament al centre de Barcelona dos dies abans, el 6 d’agost al vespre, i, després d’haver fet un discurs a l’Arc de Triomf el dia 8 a les nou del matí, va acabar desapareixent davant un dispositiu de sis-cents agents dels Mossos d’Esquadra. Fins ara no se sabia exactament com havia aconseguit de tornar a l’exili malgrat l’ordre de detenció que el jutge Pablo Llarena mantenia vigent tot i l’entrada en vigor de la llei d’amnistia.
Ara, un any després, Tres dies d’agost reconstrueix amb detall el procés en què un equip reduït de persones pròximes a Puigdemont va organitzar un comboi improvisat de cinc cotxes el 8 d’agost a la tarda, mentre avançava el ple d’investidura al Parlament de Catalunya i els Mossos el cercaven a la desesperada, posant-hi tots els recursos possibles.
Era un comboi improvisat perquè, tal com relata el llibre, el pla inicial d’evacuació del president que s’havia dissenyat a Waterloo uns quants dies abans no s’havia pogut activar, per una trucada que no va funcionar. De manera que es va haver d’activar un pla improvisat amb un grup de gent que no havia estat avisat. Finalment, al vespre, es va poder formar un comboi de tres cotxes amb què Puigdemont i Jordi Turull van poder sortir de Barcelona, primer, i travessar la frontera administrativa, més tard, a quarts de dotze de la nit. Hi havia dos vehicles més que, durant aquelles hores, van fer tasques de vigilància dels punts fronterers per comprovar que no hi hagués controls policíacs. I el pla va sortir bé.
El relat oficial, desmuntat
El llibre de Nualart relata la tensió personal i política dels protagonistes durant aquells dies i, gràcies a l’aportació de testimonis excepcionals i directes que han parlat per primera vegada dels fets, reconstrueix la preparació i l’execució de l’operació d’entrada i sortida de Puigdemont, amb la prudència i les prevencions que exigeix el context de repressió contra l’independentisme, malgrat la llei d’amnistia.
I desmenteix, per primera vegada, el relat oficial dels Mossos d’Esquadra, que deia que un agent havia perseguit durant dos quilòmetres el cotxe blanc amb què el president se’n va anar de l’Arc de Triomf de Barcelona el dia que va tornar a Catalunya. L’únic agent de la Comissaria General d’Informació que va veure com pujava a l’Honda HRV des de la part posterior de l’escenari, acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull, el va seguir a peu tan sols durant un centenar de metres. No fou una persecució de dos quilòmetres corrent per carrers de la ciutat fins que el va perdre en un semàfor a tocar del passeig de la Circumval·lació, tal com va afirmar el comissari en cap, Eduard Sallent, i tal com afirmaven els Mossos en l’informe que van enviar al Tribunal Suprem espanyol al cap d’uns quants dies.
