Puigdemont presenta Junts com els “manobres de l’esperança” davant els “arquitectes del caos”

El president Carles Puigdemont ha reaparegut avui en públic a Prats de Molló (Vallespir), a les 12.30 a la plaça Firal, en un acte de commemoració del cinquè aniversari de la fundació de Junts per Catalunya com a partit.

En l’acte, el president ha presentat la gent de Junts com els “manobres de l’esperança” enfront dels “arquitectes del caos“, en referència als polítics que venen discursos derrotistes o caòtics. “Som els manobres de l’esperança, que van a la feina, que posen maons, aixequen parets, que no es queden a les xarxes socials”, ha dit.

Puigdemont ha dit que els debats incòmodes no els espanten i que no es refugien en pancartes, eslògans o vídeos de trenta segons. Sobre els “arquitectes del caos”, ha assenyalat que com més va més crispat està el món, que hi ha postures més tenses i que els cantons com més va més separats estan, amb un ambient “avinagrat”.

El president ha apuntat que la gent parla de Junts perquè molesta, incòmoda o fa nosa. “A tots aquells que ens han enterrat set vegades, avui els hem de dir el que va dir Xavier Trias: Que us bombin, perquè nosaltres seguirem. Anirem a la nostra, anirem a la catalana. I això vol dir anar pel món defensant Catalunya, els catalans, la llengua, les institucions, la nostra història”, ha dit.

Segons Puigdemont, d’aquesta actitud n’han configurat el “mètode Junts”, que respon a quatre preguntes cada volta que els demanen el vot: “És positiva pels catalans i Catalunya? Respecta les competències dels catalans i la seva identitat? S’ha acceptat les nostres propostes imprescindibles? És útil cap al camí a la independència?”

I ha insistit: “Incomodem els que practiquen el populisme o els que surten negociats de casa. Els desorientem. El nostre vot no és tan previsible com el vot de la majoria. El nostre vot s’ha de guanyar amb el mètode de Junts. Si el que diuen ens fa avançar, sense necessitat de desfer o desdir el camí del 2017, podran tenir el nostre suport.”

Puigdemont ha recordat que Junts va néixer en plena pandèmia, amb Jordi Sánchez a la presó i ell a l’exili. “És un partit que ja es disposava, per naixement, de manera innata, a combatre la normalitat”, ha assenyalat.

Intervencions de Turull, Toronjo i Ferrer

Fundat el 25 de juliol de 2020, va marcar aleshores un trencament definitiu amb el PDECat. A banda Puigdemont, també hi ha intervingut el secretari general, Jordi Turull; la secretària d’organització, Judith Toronjo, i el batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer. En l’acte, segons Junts, hi ha hagut 1.500 persones assegudes.

Ara fa un any, el quart aniversari de la formació ja es va fer a Catalunya Nord, als Banys i Palaldà, al Vallespir. Aquesta va ser la darrera intervenció de Puigdemont abans de l’aparició a Barcelona del 8 d’agost de 2024 i podria haver estat, per tant, el darrer acte a l’exili.

Ara l’indret elegit ha estat Prats de Molló, un municipi simbòlic per a l’independentisme perquè és on hi ha la vil·la Denise, la casa de Prats de Molló que el president Francesc Macià va fer servir de residència i seu d’operacions per a planificar el 1926 la incursió militar per a alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera i convertir-la en una república independent.

Aval de l’amnistia

L’acte arriba quan fa un mes que el Tribunal Constitucional espanyol va validar la llei d’amnistia. Tot i això, es manté activa una ordre de detenció a l’estat espanyol. Ara comença un pols judicial, amb la presentació d’un recurs d’empara i la petició com a mesura urgent de l’aixecament d’aquesta ordre. Tot i haver demanat una petició de mesura cautelaríssima, el ple del tribunal no ho resoldrà fins havent tornat de vacances, el setembre.

Si el TC desestimés aquesta primera sol·licitud, obriria una peça separada de mesures cautelars que analitzaria la possibilitat d’aixecar les ordres de detenció abans no es resolgui el recurs d’empara. No hi ha cap termini previst per a la resolució de les cautelars, però es pot allargar fins a final d’any o començament de l’any vinent.

Turbulències en la política espanyola

Mentrestant, en clau de la legislatura espanyola, hi ha una fase de tensió amb el PSOE. El partit considera que l’acord d’investidura amb Pedro Sánchez no avança com caldria, i ha passat a una fase que defineix com de “pròrroga”. Entre els punts que resten encallats hi ha l’oficialitat del català a la Unió Europea i la cessió de competències en immigració. La situació s’ha tensat encara més arran de la dimissió del fins fa poc interlocutor principal amb Junts, Santos Cerdán, implicat en la presumpta trama de comissions de Koldo García i José Luis Ábalos.

Durant el seu discurs, Puigdemont no ha fet cap mena de referència a l’amnistia ni a la situació política actual, més enllà de la menció dels “arquitectes del caos”.