12.02.2026 - 11:30
|
Actualització: 12.02.2026 - 12:04
El congrés espanyol ha aprovat avui la llei de reforma del codi penal que augmenta el càstig a la multireincidència, amb el suport del PSOE, el PP, Vox, el PNB i Junts, partit que va impulsar la proposta. Hi ha hagut 302 vots a favor, 36 en contra principalment de Sumar i Podem, i l’abstenció d’ERC, que ha pactat amb el govern espanyol l’arribada de més jutges a Catalunya per agilitar els tribunals. Ara la norma continuarà la tramitació al senat espanyol, on és previsible que es refusin les esmenes de Vox i el text s’aprovi definitivament.
La diputada de Junts Marta Madrenas ha dit que la iniciativa era “necessària i equilibrada” i aportava respostes als batlles. “És una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives”, ha dit. Segons ella, la llei vol atacar “la impunitat” i desfer “una dinàmica que cronificava el delicte”.
Uns quants batlles i regidors catalans han anat fins al congrés espanyol per assistir avui a la votació. Entre aquests n’hi havia de Junts, com Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu), Xavier Fonollosa (Martorell) i Marc Castells (Igualada). Ahir, alguns batlles del PSC de l’àrea metropolitana de Barcelona també es van desplaçar fins a Madrid per donar suport a la iniciativa, però van decidir de tornar-ne abans per l’emergència per vent decretada a Catalunya.
Pena d’1 a 3 anys de presó
El nucli de la reforma se centra en el delicte de furts. S’hi modifica l’article 234: si una persona ha estat condemnada com a mínim tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un d’aquests és delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar penes d’1 a 3 anys de presó i deixaran de sancionar-se només amb multa.
També es reforma l’article 235 per fixar nous supòsits agreujats, incloent-hi un agreujant específic per a furts de telèfons mòbils i dispositius electrònics amb dades personals. Així mateix, s’estableix l’agreujament si l’autor ha estat condemnat tres vegades per delictes menys greus o greus del mateix títol del codi penal i naturalesa.
La reforma redefineix tècnicament la reincidència (article 22) i ajusta les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. Les condemnes fermes dictades en uns altres estats membres de la Unió Europea també es podran comptabilitzar a efectes de reincidència.
Suport del PSOE, el PP i Vox
El diputat del PSOE Francisco Aranda ha dit que la multireincidència s’ha notat especialment a Catalunya i ha celebrat el suport del PP al text. “Menys insults i més feina, menys odi i més diàleg, menys mentides i més compromís; si el seu cap els deixa, tots hi sortim guanyant”, ha remarcat. Els socialistes defensen que la mesura permet d’encarar la qüestió amb una òptica d’esquerres, sense caure en “discursos racistes” ni en una deriva penal punitivista.
La vice-secretària del PP, Cuca Gamarra, ha expressat el suport a la llei i ha promès que posaria “punt final a la impunitat”. “Els espanyols poden saber que a partir d’ara reincidir a Espanya ja no surt gratis”, ha assegurat, tot reivindicant els canvis tècnics introduïts durant el pas per comissió: “Hem identificat el nucli del problema i, entre tots, hem fet que els delictes lleus computin adequadament com antecedents.”
Quant a Vox, el diputat Juan José Aizcorbe ha dit que la reforma penal era “necessària”, tot i que “no suficient”: “Benvinguts a una proposició que té poc a veure amb la proposta raquítica inicial […] i que s’acosta tímidament, encara que els incomodi a tots de reconèixer-ho, a allò que Vox reclama de fa anys.”
Abstenció d’ERC
ERC s’ha distanciat de la proposta tant dins del congrés espanyol com a fora. Al matí, el portaveu, Gabriel Rufián, ha anunciat l’abstenció dient que exercien un rol “d’esquerra responsable”, tot i no compartir “el tuf racista” general de la llei. “No podem comprar el relat a la dreta i a la ultradreta, però el problema existeix”, ha assegurat a TV3, on ha detallat l’acord amb el govern espanyol per a augmentar la plantilla judicial a Catalunya.
A l’hemicicle, la diputada Pilar Vallugera ha afegit que la reiteració delictiva era un tema “realment complicat” i ha dit que les xifres indicaven que a Catalunya havia caigut la delinqüència: “Com a membre del partit amb més presència municipalista al país, som al servei de la nostra gent.”
Oposició de Sumar i Podem
El debat ha dividit el govern espanyol. El diputat de Sumar Enrique Santiago ha alertat que la majoria de suport a la nova llei generava “un experiment de gran coalició” que unia el PSOE, el PP i Junts. “És un acord per a convertir en llei el discurs demagògic de Vox, Se Acabó la Fiesta i Aliança Catalana”, ha assegurat.
“No pot ser que forces democràtiques acabin impulsant la ultradreta”, ha afegit. També Podem ha denunciat que la llei volia castigar “robagallines” i mantenia, en canvi, la impunitat dels grans delinqüents i corruptes.
Darrer tram de la tramitació
La llei votada avui supera l’últim pas a la cambra baixa després d’una tramitació llarga. Junts l’havia enregistrada l’abril del 2024, però l’oposició dels partits d’esquerres la va blocar, amb catorze ampliacions del període de presentació d’esmenes. L’octubre del 2025, Junts va anunciar la ruptura amb l’executiu espanyol i, d’aleshores ençà, el grup de Míriam Nogueras ha demanat als socialistes que descongelessin la tramitació d’aquesta llei i d’una altra contra les ocupacions.
Per reprendre el diàleg, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l’octubre mateix,va expressar la voluntat de recuperar la iniciativa i el PSOE la va reactivar. El desembre del 2025, socialistes, Junts i el PP van pactar canvis al text.
