L’agència Forensic Architecture, a la qual pertany la investigadora, enginyera, autora i editora de Genocidios, Júlia Nueno Guitart, ha documentat la conducta militar d’Israel a Gaza. El seu treball es va integrar com a material probatori de l’equip legal que representa Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia en el cas “Aplicació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi a la Franja de Gaza (Sud-àfrica contra Israel)”.

Forensic Architecture, amb seu a Goldsmiths, Universitat de Londres, es dedica a investigar actes de violència perpetrats per estats, corporacions i forces reaccionàries. L’arquitectura forense és una metodologia interdisciplinària que combina eines del disseny arquitectònic, l’anàlisi espacial i la tecnologia per reconstruir el que passa en els llocs on el poder actua amb impunitat. Mitjançant l’ús d’imatges satèl·lit, models 3D, testimonis, contingut de les xarxes socials i metodologies experimentals, un equip format per arquitectes, periodistes, enginyers i advocats llegeix el territori com a testimoni per estudiar com la violència impacta en la vida de les persones i les ciutats.

A la vegada, aquest treball omple el buit amb què la censura i la desinformació imposada pel govern israelià camuflen i tergiversen la veritable realitat dels fets, les intencions, els plans ocults i les massacres que hi ha a Gaza de fa dos anys.

Un dels temes importants és una investigació que exposa l’atac sistemàtic contra la infrastructura mèdica a Gaza. A partir d’imatges satèl·lit i materials disponibles a internet, van reconstruir el model 3D dels hospitals de la franja, i amb l’encreuament sincrònic de centenars de fotografies publicades a les xarxes o capturades per les càmeres dels recintes van cartografiar com s’havien comès els atacs.

D’aquesta manera, van reunir proves per demostrar que la seqüència d’atacs del 2023 era sempre la mateixa: primer, ambulàncies i generadors elèctrics; després, ordres d’evacuació, atacs al voltant dels centres mèdics, setge i, finalment, invasió. El patró va ser el mateix per a deixar disset centres fora de servei. Les mateixes tàctiques es van repetir durant la invasió de Khan Yunis i a Rafah l’any 2024.

Forensic Architecture recull les seves investigacions a l’assaig visual “Cartografia del genocidi”, inclòs en el llibre, en què una sèrie de mapes exposen el disseny estratègic de l’espai a Gaza per al desplaçament i control de la població, a més dels patrons de destrucció de l’agricultura, els recursos hídrics, la infrastructura mèdica, civil i d’ajuda humanitària.

La investigació, acceptada com a prova al Tribunal Internacional de Justícia, demostra que els atacs responien a un disseny estructurat, en cap cas aleatori ni com a suma de fets aïllats. Les descobertes d’aquesta investigació coincideixen amb la definició de genocidi que el jurista jueu-polonès Raphael Lemkin va elaborar com a base de la Convenció del Genocidi del 1948. Genocidi “és un pla coordinat de diferents accions dirigides a la destrucció dels fonaments essencials de la vida dels grups nacionals, amb l’objectiu d’anihilar aquests mateixos grups”.

Lemkin definí el genocidi de manera més àmplia a la de l’extermini físic d’un grup humà, i establí que era “la desintegració sistemàtica de les institucions polítiques i socials, de la cultura, l’idioma, els sentiments nacionals, la religió i l’existència econòmica d’un grup determinat”. Per ell, en el procés hi havia dues fases: la destrucció del patró nacional del grup oprimit i la imposició del patró nacional de l’opressor.

Els patrons militars d’Israel a Gaza, explica Júlia Nueno Guitart, encaixen amb aquesta definició, atès que no tan sols destrueixen vides, sinó que també estan dissenyats per desmantellar les estructures que permeten de sostenir la vida de la població palestina.

Una col·lecció d’assaigs innovadors

El llibre reuneix una col·lecció interessant i innovadora d’assaigs d’especialistes internacionals de primera línia que reflexionen sobre qüestions molt diverses i complementàries entorn del terme “genocidi” i les seves pràctiques, tècniques d’aplicació i normatives legals i jurídiques. Entre els autors, hi ha arquitectes, estudiosos de les religions, filòsofs, juristes, investigadors en drets digitals i polítiques públiques, experts en genocidis, enginyers i artistes visuals.

L’arquitecte Eyal Weizman, fundador i director de Forensic Architecture, i més juristes comparen en els seus treballs uns quants aspectes dels genocidis de Namíbia, l’extermini de milers d’indígenes ovaherero i nama, el primer genocidi del segle XX, i l’Holocaust, ambdós causats per Alemanya,  amb el dels palestins avui, causat per Israel. El fet que avui les terres agrícoles de Namíbia encara siguin en un 70% controlades per blancs, que representen un 0,5% de la població, el fa pensar que les tècniques es perllonguen en el temps, cosa similar al que succeeix a Palestina avui d’ençà de la Nakba del 1948.

L’any 1948, després de la creació de l’estat d’Israel, 750.000 palestins van ser expulsats de les seves terres i 530 pobles van ser destruïts. El fet històric s’anomena Nakba, que vol dir catàstrofe. Si el genocidi a Namíbia s’ha prolongat en el temps, passa igual a Palestina. La violència colonial s’aplica durant anys i anys, es construeix sobre l’apropiació de terres i el desplaçament forçat de persones, i culmina en el seu extermini, parcial o total.

“Igual que el nazisme és constitutiu del crim de l’Holocaust, el sionisme ho és de la Nakba”, declara Júlia Nueno Guitart.

Uns altres treballs del llibre estudien el reflex dels processos de colonització en l’arqueologia clàssica, o en les fotografies de satèl·lit actuals que permeten d’explorar el territori com un arxiu viu, i revelen els plans previs de destrucció. Tal com assenyalen i mostren al llibre, per exemple, el juliol del 2024, el 70% de les terres agrícoles de Gaza havien estat destruïdes. Un any després, la xifra s’elevava al 94%. A més a més, Uber o Google Maps poden descriure detalladament els desplaçaments de població i la lògica interna que tenen en el pla militar. I també els nous sistemes de vigilància i control digital, com els reconeixements facials, connectats a les bases de dades del cens i policials, entre més mecanismes.

L’antologia clou amb “La fàbrica d’objectius”, un text de Júlia Nueno Guitart en què analitza com l’exèrcit israelià ha utilitzat intel·ligència artificial per marcar persones, amb noms i cognoms, com a blancs d’atacs aeris a Gaza. Durant la campanya de bombardaments entre el 7 d’octubre i el 7 de novembre de 2023, van morir 10.328 persones, el 70% de les quals van ser dones i nens.

Els militars van fer referència aleshores a un sistema que generava “objectius precisos mitjançant vigilància en massa”. En el seu treball, Nueno investiga com els atacs repetits a forns de pa i zones residencials durant la nit, en moments d’alta presència civil, qüestionen la veritable funció del sistema d’IA: no pas com una eina de precisió, sinó com una eina de justificació legal de les massacres.

En definitiva, aquests assaigs reconstrueixen històries que han estat desplaçades, i qüestionen les lògiques que justificaven el genocidi en el passat per comprendre’l segons el que veiem i vivim en el present. I, al mateix temps, ens ajuda a mantenir una actitud crítica respecte de la transmissió de coneixement en els mitjans digitals i uns possibles usos que puguin agreujar les dinàmiques bèl·liques del passat.

És una obra per a aprendre i reflexionar en profunditat sobre els fets del present, sobre una complexa realitat que el flux dels fets i les notícies diàries no deixa de posar constantment en evidència, sobretot d’ençà que es va acordar l’últim alto-el-foc fa tres mesos, sense que els atacs i els morts, la repressió i les penalitats hagin desaparegut de la vida quotidiana dels palestins. Repassem alguns dels fets principals.

Un fals alto-el-foc, les proves del genocidi s’acumulen

El mes de setembre passat, la Comissió Internacional Independent d’Investigació establerta pel Consell de Drets Humans de l’ONU, per si algú encara tenia dubtes, va publicar un estudi que no deixava cap escletxa als negacionistes del genocidi. La conclusió era contundent: “Israel ha comès genocidi contra els palestins a Gaza d’ençà del 7 d’octubre de 2023”, segons els principis establerts en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi de 1948.

D’ençà que l’octubre passat es va signar un alto-el-foc a Gaza, sota la tutela de Donald Trump, i amb el beneplàcit de la comunitat internacional, les massacres israelianes a Gaza, la repressió i l’apartheid han continuat. La mesura, àmpliament difosa pels mitjans internacionals i aplaudida pels dirigents polítics internacionals, no ha aturat la maquinària genocida israeliana.

Molts cadàvers de palestins morts lliurats per Israel a les autoritats de Gaza després de l’alto-el-foc mostraven signes de tortura, pallisses, estaven emmanillats o amb els ulls embenats, segons metges de l’Hospital Nasser de Khan Yunis. Els forenses de Gaza també van denunciar que a molts cossos els havien robat òrgans. L’Observatori Euromediterrani de Drets Humans que va documentar el procés de lliurament dels cossos va trobar proves de tortura i tracte cruel i va demanar una investigació internacional urgent.

Un mes després de la signatura de l’alto-el-foc, Francesca Albanese, relatora especial de les Nacions Unides sobre Palestina, en l’informe “Genocidi a Gaza: un crim col·lectiu” denunciava el paper de 63 nacions en el manteniment del genocidi israelià. A causa de les sancions imposades per l’administració Trump, Albanese va haver de dirigir-se a l’Assemblea General de l’ONU des de la Desmond i Leah Tutu Legacy Foundation a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, per criticar “dècades de fracàs moral i polític”.

“Amb accions legals i omissions deliberades, massa estats han fundat i protegit l’apartheid militaritzat d’Israel, cosa que ha permès que la seva empresa colonial es convertís en genocidi, el crim definitiu contra el poble indígena de Palestina”, va declarar davant l’ONU.

L’informe “Genocidi a Gaza: un crim col·lectiu” detalla com tercers estats faciliten “l’atrocitat transmesa en directe”. Critica durament els EUA per haver proporcionat “cobertura diplomàtica” a Israel i haver utilitzat el seu dret de vet al Consell de Seguretat de l’ONU set vegades, i controlar les negociacions per a l’alto-el-foc. Segons aquest informe, hi ha nacions occidentals que hi col·laboren amb abstencions, endarreriments i projectes de resolució diluïts, i proporcionen armes a Israel, “fins i tot quan les proves del genocidi s’acumulen”.

A banda de l’informe contundent de Francesca Albanese, són molts els fets que han tingut lloc en aquests tres mesos d’ençà de la signatura del deficient alto-el-foc.

Al desembre, la Franja de Gaza va ser devastada per pluges torrencials que van causar la inundació de milers de tendes de campanya, refugis improvisats i l’enderrocament d’edificis. El desastre va deixar uns catorze morts, tres d’ells, nens, i va forçar el desplaçament de 800.000 persones. I es va agreujar per les restriccions que continuava aplicant Israel, dos mesos després de l’alto-el-foc, a l’entrada de subministraments fonamentals per a la reparació d’infrastructures vitals, segons Amnistia Internacional.

Poc abans de Nadal, es publicà la notícia de la demolició més gran d’habitatges a Jerusalem Est, quan feia poc que el govern israelià havia aprovat dinou assentaments nous a Cisjordània. Les excavadores van destruir un edifici amb tretze pisos habitats per palestins al barri de Wadi Qaddun, al sud de la ciutat vella. Com d’habitud, l’argument oficial va ser que s’havien construït sense permís en un terreny destinat a ús no residencial.

A mitjan desembre, Amnistia Internacional informà que, d’ençà de l’inici de l’alto-el-foc, Israel havia blocat l’entrada a Gaza d’ajuda i altres subministraments essencials per valor de quasi 50 milions de dòlars i s’havien rebutjat almenys 124 sol·licituds d’ONG per portar ajuda a la zona.

Seguint aquesta línia d’actuació, a final d’any, contravenint el dret internacional humanitari, Israel anuncià l’expulsió de Gaza de Metges Sense Fronteres (MSF) i 36 ONG internacionals d’ajuda humanitària més, entre les quals, Oxfam i ActionAid.

Tres mesos després de l’alto-el-foc, la fam continua assetjant Gaza. El darrer informe de l’organisme Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària, l’autoritat mundial en matèria de fam, denuncia que més d’1,5 milions d’habitants encara sofreixen inseguretat alimentària greu.

Avui, les autoritats de Gaza xifren en 425 els morts en mans d’Israel en els tres mesos d’alto-el-foc, i en 71.400 els morts d’ençà de l’inici de l’ofensiva, l’octubre del 2023.