31.08.2025 - 21:40
Enguany, la nova normativa que prohibeix els mòbils als centres marcarà el curs –que està a punt de començar– a Catalunya i a les Illes. Al Principat aquesta mesura s’estendrà a totes les etapes de l’educació obligatòria i es tracta d’una prohibició total: no es podrà utilitzar el mòbil ni a les aules ni a la resta d’espais dels centres, tampoc per a usos pedagògics. A més, no es permetrà l’ús de rellotges intel·ligents.
A les Illes, hi ha prevista una prohibició generalitzada de l’ús dels mòbils a les aules, també a l’esbarjo, activitats complementàries, extraescolars i sortides. Ara bé, en aquest cas hi ha una excepció: els alumnes de secundària els podran utilitzar puntualment amb finalitats estrictament didàctiques, sempre que estigui justificat pedagògicament i no es puguin usar dispositius del centre. Ja se n’havia regulat l’ús, però ara la norma serà d’obligat compliment per als centres públics i concertats.
Una primera valoració positiva
L’investigador i divulgador científic David Bueno va ser un dels membres del grup d’experts en aquest àmbit a Catalunya. Valora positivament la mesura, però pronostica que amb el temps s’acabarà flexibilitzant. “Prendre mesures era imprescindible, però aquesta via és molt restrictiva, no deixa marge per a adaptar-la als instituts. Per començar està bé, com a intervenció de xoc, però el futur immediat és que s’haurà de repensar i flexibilitzar un pèl. Si el docent ho considera, poder fer-lo servir en alguna activitat. Prohibir-ho per sistema tot no és mai una solució. Els alumnes han d’aprendre a ser responsables, i que no ho exercitin no és el més adequat pedagògicament. A més, les famílies s’han de fer corresponsables de tot això, si no la mesura quedarà a mig camí”. De fet, es preveu un acompanyament familiar i accions destinades als docents, com ara concretar el currículum sobre competència digital durant el primer trimestre o intensificar al currículum la detecció i anàlisi de notícies falses i formació orientada a l’ús pedagògic de la digitalització.
A les Illes, l’any passat alguns centres ja van limitar l’ús dels mòbils. Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, lamenta que, de moment, no s’ha pogut fer una valoració sobre la mesura perquè aquestes limitacions no han estat prou generalitzades. “Els resultats tangibles sobre una cosa tan poc tangible com la concentració són un fet complicat. I després de només un curs d’aplicació irregular encara més. Una cosa és que hi hagi una normativa i l’altra que s’hagi aplicat estrictament i per igual a tots els centres.” Enguany, en general, la valoració de la mesura és positiva, més tenint en compte que s’haurà d’aplicar de manera generalitzada. “Valorem positivament la nova norma. És sabut que els dispositius digitals són una font important de conflictes i la seva regulació en pot comportar una significativa reducció. A més, l’excepció se situa només en l’ensenyament secundari, per motius didàctics i pedagògics”, assenyala Vicenç García, portaveu del sindicat STEI.
Millora de la socialització i l’atenció
Experts com Bueno posen l’èmfasi en la millora de la socialització i de l’atenció que poden implicar aquestes mesures: “En l’esbarjo és important el contacte social, si xerren, i físic, si juguen. Això és imprescindible per a tenir la part emocional i racional ben integrades. El mòbil, en canvi, t’ofereix molt i no et contesta res, no et pots ajustar a l’altre. I a classe és un distractor. L’atenció cerebral és molt limitada perquè consumeix molta energia. No la podem tenir ben focalitzada en dues o tres coses. Com més coses hi afegim, més es desfocalitza. Ells estan focalitzats en el docent i el treball que fan, també en els seus companys, perquè és l’edat d’estar pendents d’ells… Si a més afegim el mòbil, que t’ofereix constantment coses només i atrau molt més l’atenció que la resta de factors, l’atenció cau en picat i això genera malestar emocional.”
De fet, no és tan sols una qüestió de pantalles, de dispositius, sinó del que ofereixen, en especial a les xarxes socials. “Les xarxes demanen molta concentració i donen aquesta sensació que si no respons ràpidament et quedes fora”, conclou Bueno. “A més, són irreals. Les imatges que hi apareixen a vegades són falses o retocades. Això els genera sensació de no ser el que haurien de ser i els incrementa l’estrès i l’ansietat. A més, a les xarxes ensenyem com de bé ens ho passem i com de feliços som. Els obliguem a estudiar i esforçar-se i el que veuen és una sèrie d’influencers que fan tot el contrari. Això és una puntada de peu al cervell.”
La mesura, amb força suport
El curs passat, a Catalunya, el 40% dels centres d’ESO ja havien optat per una prohibició total dels mòbils a l’aula, segons una enquesta feta a docents i equips directius de centres per part d’Ivàlua. El 60% ha aplicat una prohibició parcial, però, tot i això, només entre un 34% i un 37% del professorat ha promogut l’ús del mòbil per part de l’alumnat amb finalitats educatives.
Segons aquesta enquesta, el 89,6% dels docents ha percebut efectes positius en la regulació de l’ús del mòbil. Per exemple, un 59% ha observat una millora en les incidències, un 50% en la convivència, un 42% en l’atenció, un 31% en el ciberassetjament i un 22% en el rendiment acadèmic. Per una altra banda, gairebé un 68% dels docents i direccions estan totalment d’acord amb la prohibició, fins i tot per a finalitats educatives.
En uns altres països, experiències com ara la de Països Baixos també assenyalen les millores que poden comportar mesures d’aquesta mena, més enllà del debat sobre fins a quin punt cal implantar-les. Un any i mig després d’haver prohibit l’ús dels mòbils a les aules, els centres educatius dels Països Baixos van començar a percebre efectes positius. Segons un estudi encarregat pel govern, la mesura va contribuir a millorar notablement la concentració dels estudiants (75%) i el clima social als centres (59%). També es va detectar una millora, tot i que més moderada, en el rendiment acadèmic (28%).
Les altres pantalles
Tot el que té a veure amb les mancances en l’atenció dels adolescents en general també es pot traslladar a la resta de pantalles, com ara les tauletes. De fet, a Catalunya el departament fomentarà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i eliminarà progressivament l’ús de tauletes digitals en la mateixa etapa. Per una altra banda, ja no hi haurà un ordinador per alumne a cinquè de primària, sinó que aquesta dotació es restringirà a sisè i a l’ESO. Els alumnes de cinquè en tindran a disposició al centre.
Com s’han de regular aquestes pantalles duu més debats. Les plataformes Aixeca el Cap i Adolescència Lliure de Mòbils van valorar positivament la mesura de la prohibició dels mòbils quan es va anunciar, però amb alguns matisos que tenen a veure amb aquest altre àmbit. Aixeca el Cap considera que s’ha fet curt amb la desescalada digital i que s’hauria d’haver endarrerit el lliurament dels portàtils fins a l’ESO. A més, són partidaris que els alumnes no puguin portar aquests ordinadors a casa. També consideren que les pissarres i tauletes digitals s’haurien de restringir més enllà de l’etapa d’infantil. Adolescència Lliure de Mòbils té un parer molt similar, i destaquen que les companyies de programari haurien de quedar fora per tal d’evitar que tinguin accés a les dades dels menors.
A les Illes, García, del sindicat STEI, critica com la introducció de la digitalització ha condicionat els docents. “Quant a l’ús de les pantalles digitals, que es regula als nous currículums, es limita a una hora setmanal a quart de primària i es deixa en mans de cada centre –justificadament– la utilització a cinquè i sisè. Això ha generat un debat, perquè en els darrers cursos els professors s’han hagut de formar en digitalització. Una vegada més, el professorat ha assumit amb moltes hores de feina haver de justificar els doblers que arriben de la Unió Europea en forma de fons Next Generation, a costa de la salut i una evident sobrecàrrega laboral, a més de la tasca burocràtica que comporta. S’observa amb certa curiositat com l’entitat majoritària de l’escola privada-concertada, l’Escola Catòlica de les Illes Balears, ha presentat un recurs contra la norma que regula l’ús de les pantalles als seus centres educatius. Pedagogia o negoci?”
I la resta del país?
Enguany no hi ha novetats en aquest sentit al País Valencià, on els mòbils no estan prohibits de manera total, però sí restringits. El seu ús en centres educatius no universitaris –públics i concertats– queda prohibit durant la jornada, llevat de si el mòbil forma part d’una activitat didàctica dins el projecte docent. A Andorra, la prohibició dels mòbils ja és una realitat en algunes escoles, especialment les del sistema andorrà i francès, en primera ensenyança i segona.
