Prohens reconeix que governar en minoria “no ha estat fàcil”, envia un dard a Vox i endureix el to contra la immigració

Prohens finalitza la seva intervenció

La presidenta finalitza la seva primera intervenció al debat, que ha durat poc més d'una hora i mitja. "El present és ple de reptes complexos, però crec que avui podem mirar al futur amb esperança, amb optimisme i amb il·lusió".

Tot i que ha anunciat algunes mesures, no n'ha destacat cap gran anunci, a l'espera del que pugui dir demà, que serà el torn de l'oposició i de les rèpliques.

Crítiques al govern de Sánchez, a la gestió de l'anterior govern d'Armengol i un missatge a Vox en qüestió de llengua, tot i haver cedit a les seves demandes des del començament de legislatura.

La segona jornada, i darrere, del debat arrancarà demà a les 9.00.

Record al president Antich i a Pere Sampol

Abans de finalitzar, Prohens ha recordat l'ex-president de les Illes, Francesc Antich, finat enguany. Així com el seu vicepresident, Pere Sampol. I s'ha autoposicionat al centre: "La centralitat suposa reconèixer la feina d’aquelles persones amb qui no compartim ideologies, però que respectam profundament."

Llengua i missatge a Vox

Les primeres mencions a la llengua arriben a la part final de la seva intervenció. Ha parlat, justament, de "no cercar l'enfrontament" i de "preservar i conservar" la llengua "com un dels patrimonis més preuats".

I tot i que ha reivindicat el bilingüisme, ha dit que "no s’ha de confondre això amb donar passes enrere en la protecció de la nostra llengua i les seves modalitats. Per això hi ha línies que no travessarem mai". És un clar missatge cap a Vox i la seva intenció d'eliminar el decret de mínims en l'educació.

També ha dit que "defensarem que tots els ciutadans han de poder ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials a l’Administració", tot i que el govern hagi eliminat alguns requisits de català per a l'accés a la funció pública i, per tant, no tots els ciutadans puguin ser atesos en català.

Immigració

Després de subratllar en diverses ocasions que les mesures d'habitatge són "per a la gent d'aquí", Prohens s'ha sumat al discurs de Feijóo i ha dit que "la immigració ha de ser legal i ordenada i que qui vingui a les nostres illes ho faci per aportar i contribuir."

També ha parlat d'efecte crida i que "no podem permetre que hi hagi qui vingui aquí amb l’únic propòsit d’abusar de les nostres ajudes i prestacions públiques com a únic mitjà de vida". Vol també modificar l'accés a la renda social garantida i la d'emancipació per exigir, almanco, tres anys de residència -per una- i de tutela -per l'altra- a les Illes.

Ha tornat a insistir en la ruta migratòria i les xifres rècord, obviant que la majoria d'ells continuen la seva travessia fins a la península i la resta d'Europa. I, evidentment, amb un to més greu contra el repartiment de menors que ha fet el govern de Pedro Sánchez. Ara, preparen un recurs contra l'Audiència espanyola contra la denegació de la contingència migratòria.

"La política migratòria d’un país no es pot basar a posar carpes als ports i a repartir menors", ha dit, en relació amb les mesures proposades pel govern espanyol. "A més de la transformació del nostre model econòmic i aturar les polítiques d’efecte crida, és fonamental la lluita contra la immigració il·legal", ha insistit.

En aquest sentit, ha anunciat una reunió de la vicepresidenta segona amb l'ambaixador d'Algèria i una entre els presidents dels quatre consells insulars i la presidenta del Govern amb el comissari europeu d'Interior i Migracions, Magnus Brunner.

240 milions en innovació

Entre les inversions ja iniciades i les que es preveuen els dos darrers anys de legislatura, el Govern invertirà 240 milions d'euros en l'impuls de la innovació, tant en el sector privat com en l'Administració pública. Entre les partides esmentades, destaquen cinc milions per a ampliar la intel·ligència artificial per a tràmits i procediments administratius; tres milions per a préstecs participatius; 15 milions per a la Plataforma Llull, que substituirà el GesTIB; i 100 milions al pla estratègic de transformació i innovació en Salut Digital.

Model econòmic i turisme

Prohens ha assumit la necessitat de transformar el model econòmic de les Illes. "De passar d’un model basat en el volum a un model basat en el valor, en la qualitat. Un model que aposti per la diversificació, per la sostenibilitat, per la innovació i pel benestar de tots els ciutadans", ha dit.

En aquest sentit, ha reivindicat el Pacte per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. Un Pacte que ha rebut força crítiques per part de les entitats de la societat civil, que van abandonar-ho per la falta d'efectivitat.

Prohens ha recordat el decret llei de contenció turística. Amb ell, els consells han fixat el sostre de places, es fixa un creixement zero de places i es prohibeixen noves places turístiques en pisos, entre d'altres.

Prohens ha tractat d'argumentar que hi ha un canvi de tendència en el turisme de les Illes, dient que els mesos de juliol i l'agost el creixement ha estat d'un 0,8% i d'1,8%. La qüestió és que l'any passat va ser un any de rècords, per la qual cosa enguany també s'encamina a superar les dades d'arribades de turistes. La presidenta ha dit, també, que es vol rebaixar el còmput setmanal de creueristes a Palma.

Per a lluitar contra l'oferta il·legal, també ha anunciat una mesa autonòmica de lluita contra l'intrusisme. Ha parlat de la competència deslleial del "transport pirata", del "top manta" i de festes "il·legals", a més de recordar la lluita contra l'oferta turística il·legal.

Ajuts en la compra del primer habitatge

La mesura que ha anunciat la presidenta en relació amb l'habitatge és que s'obrirà una convocatòria d'ajuts de fins a 10.000 euros per a la compra del primer habitatge per a joves menors de 40 anys i amb un mínim de cinc anys de residència. "Per als joves d'aquí!", ha insistit.

També es modificarà el reglament fiscal i s'elevarà de 270.000 a 378.000 el llindar del preu dels habitatges que poden entrar dins les bonificacions en la compra del primer habitatge.

Habitatge "per a la gent d'aquí"

Prohens ha assegurat que un dels factors determinants de l'encariment de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, és el "desequilibri" entre l'oferta i la demanda. Diu que fan falta "uns 30.000 habitatges", i ha de ser "sí o sí" assequible i "per a la gent d'aquí".

Tot i així, les mesures que ha aprovat el govern es limiten a crear promocions de lloguer limitat, que són un 30% més cares que les dels habitatges de protecció oficial. D'aquests, els de preu limitat, n'ha tret pit també. Ha dit que estan en planificació fins a 5.000 habitatges "a preus assequibles i per a residents amb almenys cinc anys de residència a les nostres illes". De fet, és una de les primeres mesures que fa referència a la migració, tot i que no és nova, ja la va anunciar el passat debat.

També reivindica la transformació de sòl rústic a sòl urbanitzable, i pel qual la societat civil ja ha posat el crit al cel. Justament, perquè el que provocarà és, segons denuncien, això mateix que Prohens diu que vol evitar avui: més creixement demogràfic.

Sistema de finançament

Després de recordar l'estalvi que la reducció o eliminació d'imposts ha suposat per a una part de la població, com el de l'impost de successions, Prohens ha insistit a reclamar un millor finançament autonòmic.

"Per atendre les necessitats derivades del creixement poblacional de les nostres illes, per atendre el fet que, mentre hi ha una Espanya que es buida, les nostres illes som l’Espanya que s’omple", ha dit, recordant a algunes reivindicacions del passat govern d'Armengol, que va posar aquesta qüestió sobre la taula.

Per això reclama que el sistema de finançament atengui la població flotant, el principi d'ordinalitat i la insularitat.

També ha reclamat la signatura del conveni de carreteres i del conveni ferroviari, que històricament s'ha reclamat des de les Illes. "També és imprescindible la millora de les infraestructures viàries i del nostre transport públic per 18 desembossar les carreteres de les nostres illes", ha dit. De fet, ha anunciat que l'any vinent s'incorporaran una vintena de busos a la flota del TIB per a millorar freqüències.

Reducció de llistes d'espera

Per fer front a les llistes d’espera de valoració tant de dependència com de discapacitat, Prohens ha avançat que aquesta mateixa setmana es presentarà el Pla de Xoc per a la reducció de llistes d’espera de valoració tant de dependència com de discapacitat.

S'hi destinaran 17,5 milions d'euros amb l'objectiu de reduir el temps d'espera per a una valoració de discapacitat o dependència a sis mesos.

Nou Batxillerat d'Excel·lència

La presidenta ha utilitzat alguns minuts de la seva intervenció per parlar d'educació. Ha recordat que en deu anys s'han passat de 149.000 alumnes a 161.000, que el darrer curs ha començat amb 1.122 professors.

Però la mesura que ha anunciat és el nou batxillerat d'Excel·lència, que serà una realitat el curs vinent. Ho ha fet recordant que enguany ha estat el primer de les beques d'excel·lència, per alumnes que cursen 4t d'ESO puguin anar un trimestre a l'estranger.

Pla Estratègic de Salut Mental

Per al primer eix vinculat al creixement demogràfic, la resposta a les necessitats que s'hi han derivat, Prohens aprofita per publicitar les mesures que ha fet el govern en infraestructures i serveis públics.

Pel que fa a l'àmbit de la salut, la presidenta, per exemple, ha anunciat que dijous es presentarà el Pla Estratègic de Salut Mental: "És el moment de dur a terme un canvi en el nostre model assistencial de salut mental". Per això es posarà en marxa el Programa d'Atenció Psicològica en Atenció Primària.

Començarà la setmana vinent. Dia 15 d'octubre s'incorporaran 16 nous psicòlegs als centres de salut i s'inclouran totes les Illes: 9 a Mallorca (que se sumen als 9 que hi ha actualment), 4 a Eivissa i Formentera i 3 a Menorca.

Si l'avaluació del pla és satisfactòria, el 2026 es completarà la dotació a tots els centres de salut.

Per altre costat, també ha anunciat que el Govern durà al Parlament una nova Llei de Farmàcies.

Creixement demogràfic

El primer repte que Prohens ha posat damunt la taula és el del creixement poblacional de les Illes. L'any 2000, la població resident a les Illes Balears era de 845.000 habitants; a començament d’aquest 2025, la població ha arribat a 5 1.244.000 habitants; gairebé 400.000 habitants més i un creixement de la població d’un 47%.

Compara la crescuda de les Illes amb la de la UE, que ha estat d'un 5%. "Segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb l’actual patró de creixement, els propers 15 anys augmentaríem la població un 20%, prop de 230.000 habitants més", ha dit.

Per això, marca tres eixos estratègics: les necessitats derivades del creixement poblacional ja experimentat fins avui, l’estratègia per a un canvi de patró que freni l’actual tendència de creixement poblacional i la defensa i protecció de la identitat, cultura i idiosincràsia de les illes.

Govern en minoria: "No ha estat fàcil"

"No em desentenc de la urgència dels ciutadans en alguns temes, i me’n faig càrrec en primera persona", diu Prohens. Repassa els dos anys de legislatura, dient que han posat en marxa "més del 90% del nostre programa de govern."

"Complim amb la paraula donada", diu, i subratlla que ho han aconseguit amb un govern en minoria. I ha fet la primera menció a la relació amb els socis d'extrema dreta: "No ha estat fàcil, i tenim exemples recents que ens ho confirmen", en referència al conflicte amb la llengua i que Vox va tombar el decret de projectes estratègics, una norma clau per a l'executiu.

Comença el debat

La presidenta del govern, Marga Prohens, enceta el debat. La intervenció de la presidenta no podrà durar més de 90 minuts. Ho fa traslladant el suport als afectats per les darreres inundacions a Eivissa, que van deixar rècords històrics de precipitacions torrencials.

Crítitques de l'oposició

Ahir, els portaveus de l'oposició van criticar les polítiques de Prohens. Per un costat, Més per Mallorca va assegurar que la presidenta "tornarà a parlar de migració per tapar la seva manca de propostes" i advertint que "Prohens no afronta els problemes d'aquesta terra".

Demà comença el #DPGIB i tot indica que la presidenta tornarà a parlar de migració per tapar la seva manca de propostes.

🗣️ @LluisApesteguia: “Marga Prohens no afronta els problemes d’aquesta terra, com l'accés a l'habitatge. Un #dret i no un negoci per promotors i rendistes" pic.twitter.com/jHrIH9i1XD

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) October 6, 2025

Per part seva, el PSIB va recordar que, un any després, no s'han complert algunes de les mesures estrelles que va anunciar la presidenta durant el darrer debat de política general, com l'augment de l'Impost de Turisme Sostenible.

😬 1 any després del darrer debat de política general, podem confirmar que les grans promeses que va fer Prohens en seu parlamentària, s'han convertit en les grans mentides.

🗣️ @Iagonegue pic.twitter.com/KGlqSwBmQl

— PSIB-PSOE (@psibpsoe) October 6, 2025

Conflicte per la llengua

Les darreres tensions amb Vox neixen a partir dels conflictes amb la llengua. Per a aprovar el pressupost d'enguany, PP i l'extrema dreta van pactar d'incloure el castellà com a llengua vehicular en l'educació. Ara bé, va ser Vox que va entrar al registre del Parlament la mesura, amb una sèrie de requisits més encoberts en el text. Per exemple, aprovar-ho suposava eliminar el decret de mínims, que estableix que un 50% de l'educació ha de ser, pel cap baix, en català.

El PP ja va advertir que això era una "línia vermella" i va recordar que només s'havia pactat el tema de la vehicularitat del castellà. Això va dur Vox a fer caure el decret de projectes estratègics. S'espera que durant les dues jornades del debat, el tema de la llengua pugui ser tractat, estant pendents de les friccions que puguin sorgir entre el govern i els seus socis.

Tensió amb Vox

El Govern afronta un nou Debat de Política General a la meitat de legislatura, encara que amb un nou distanciament amb Vox després de la derrota parlamentària i que va fer decaure dimarts passat el decret per a agilitzar projectes estratègics.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, va reconèixer que aquest text era "molt important" per a l'Executiu, encara que no "nuclear".

Immigració, habitatge i turisme

La immigració, l'habitatge i el turisme són els fronts oberts de la presidenta Prohens en aquest debat. "Problemes", com va reconèixer el govern divendres passat, que "importen a la ciutadania".

Podeu llegir l'anàlisi de la prèvia del debat ací.