18.08.2025 - 13:57
Universitat Catalana d’Estiu, Prada. Una de les derivades de la repressió del Suprem a Oriol Junqueras és que la inhabilitació l’ha apartat de les aules i no pot fer de professor a les universitats públiques. Per això, quan se li presenta l’oportunitat d’instruir, l’aprofita i s’agrada. Amaneix la lliçó amb anècdotes històriques i interpel·la l’audiència. Desenvolupa llargament les idees, però no fa voltes sobre una mateixa qüestió com quan vol despistar en una pregunta que no li interessa en una conferència de premsa. A la Universitat Catalana d’Estiu forma part del curs d’història, i ha explicat l’impacte que tingueren la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta, però sobretot per quines circumstàncies demogràfiques, econòmiques, polítiques i geogràfiques s’hi va arribar. I com la Gran Aliança de l’Haia va incomplir el compromís de protegir en qualsevol cas les constitucions catalanes.
Tres-cents anys després, l’incompliment amb els catalans ressona en el descafeïnament del traspàs de Rodalia –“RENFE deixarà de formar part de la vida dels ciutadans de Catalunya”, es va dir abans no es pactés que la nova empresa formaria part del grup RENFE– i en la puntada endavant en la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, que havia de ser l’any vinent i ara ha acabat com una “col·laboració” amb l’agència espanyola en l’aplicació de tributs el 2028, l’últim any del mandat de Salvador Illa. Tots dos casos són exemples dels darrers pactes d’ERC amb el Partit Socialista en canvi de les investidures de Pedro Sánchez i Illa, però forma part de la llarga llista d’incompliments d’acords que els catalans carreguen sobre les espatlles.
Junqueras ha explicat com, a la història, hi ha fets que tenen orígens profunds, llunyans en el temps, i que a vegades els protagonistes mateixos no en són conscients. La guerra de Successió arrela cinc-cents anys enrere, després de la consolidació de l’hegemonia francesa a Europa davant Anglaterra i Holanda, però també Catalunya. Aquest cop va empènyer aquests països a haver de solidificar el seu poder intern a partir d’acords i va donar lloc al parlamentarisme, que compartien i es diferenciava del model absolutista borbònic. Un sistema d’equilibris de poders interns que garantia que la política fiscal no seria decidida arbitràriament pel sobirà, sinó que havia de ser aprovada a les corts. O que garantia que els catalans no anessin a lluitar en guerres castellanes. “Els catalans eren els únics europeus que no podien ser obligats a anar a una guerra fora del seu àmbit territorial”, ha destacat Junqueras.
Per entrar a la guerra de Successió –promoguda originalment per Anglaterra, Portugal, els Països Baixos i el Sacre Imperi Romanogermànic per oposar-se a l’expansionisme francès a Castella–, el Principat de Catalunya va exigir garanties, que van ser plasmades al Tractat de Gènova (1705), amb què els catalans permetien l’arribada de tropes aliades en canvi del compromís que es respectarien les lleis catalanes. El 1713, la signatura del Tractat d’Utrech va deixar en no res aquelles promeses, i els catalans van lluitar tots sols fins a la desfeta final el 1714.
Ara, els incompliments dels socialistes no s’han fet esperar tant. Amb la rocambolesca escena que fan llum de gas i afirmen a cara descoberta que compleixen els pactes, i que encara en volen més. Mentre Junqueras feia la seva classe d’història, la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha anunciat que presentarien un pressupost per a l’any vinent malgrat que no tingués cap garantia de ser aprovat. “El Partit Socialista ara vol fer veure que vol aprovar els pressupostos, però en realitat no ho vol, perquè si els volgués aprovar, compliria els compromisos”, ha contestat Junqueras a la sortida de la classe, quan ha reconnectat amb la Catalunya del 2025.
Ha criticat Montero, de qui ha dit que no era la persona que podia contribuir més als acords necessaris perquè hi hagués un nou pressupost espanyol perquè havia estat incapaç d’aprovar un nou model de finançament en vuit anys, i ha dit que les bases que havien pactat el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya eren “clarament insuficients, clarament decebedores, i a anys llum d’allò que hauria de ser”. Per tant, ha afegit, “és evident que el Partit Socialista ha decidit situar-se a anys llum de la possible aprovació dels pressupostos”. Un avís que val tant per a Sánchez com per a Illa, que diu que no podrà donar mai a Catalunya el pressupost que es mereix mentre no corregeixi la recaptació d’imposts.
No tot és dolent, per Junqueras
Si bé el president d’ERC ha criticat durament el full de ruta de la nova Agència Tributària de Catalunya, que incompleix allò que van pactar per a investir Illa, ha celebrat que sí que hi hagués punts dels pactes amb els socialistes que s’havien complert. “Hi ha moltes qüestions que avancen positivament –ha dit–. Per exemple, la reducció del deute FLA, que és un deute que no hauria d’existir i que hi ha un acord per la seva reducció significativa.” Un deute que va néixer durant la crisi financera per evitar que les autonomies que no es podien finançar fessin fallida, i, tal com va explicar Jordi Goula, la condonació reconvertida en “cafè per a tothom” deixa les tres comunitats dels Països Catalans com les que tenen una reducció relativa menor sobre el seu deute total.
I, respecte del traspàs de Rodalia, Junqueras ha destacat la constitució de la nova empresa mixta que es farà càrrec del servei ferroviari que més maldecaps causa als catalans, que tindrà “majoria catalana, presidència catalana, direcció general a Catalunya”, i que serà la que prendrà les decisions sobre les inversions. També ha dit que tindria cent set estacions i dos-cents deu combois de trens, i que encara incorporaria nous trens a partir del gener. “Per tant, hi ha aspectes que avancen positivament”, ha dit
