Proclames de Llibertat: Miquel Desclot

VilaWeb
Redacció
17.10.2017 - 02:00

Miquel Desclot
Poeta, escriptor i traductor, molt vinculat al món de la música també. Autor de llibres de poemes com ara El llevant bufa a ponent, Com si de sempre, Fantasies, variacions i fuga. Ha escrit i traduït molta literatura per a infants i ha col·laborat amb alguns dels il·lustradors més destacats del país. Ha traduït Michelangelo Buonarroti, William Blake, la poesia de Goethe, Jacques Prévert, Walt Whitman, Herman Melville, Daniel Defoe, Shakespeare, etc. De la ‘proclama’, explica: ‘Quan tenia 19 anys vaig escriure una ‘englantina’ irònica sobre la inveterada divisió dels catalans. Després del que vam veure el dia 1, em va semblar que hi havia d’afegir un colofó de correcció.’

Catalunya (englantina)

                        A Salvador Espriu

                        Al crit de la tramuntana, ballem la sardana
                        a vora el mar blau.
Joan Maragall

A l’horitzó, darrere pins i alzines,
el cocodril mossega el cérvol fugisser,
l’estruç altiu bequeja la gasela,
el corb, de dol, escomet el pinçà,
i el tigre escura el crani de la vaca.

Molt més ençà, davant d’una masia,
el voltor esquenadret estripa el xai
i el lleopard escala la girafa gànguil.
En caure, la girafa atueix el xacal,
i la hiena devora girafa i xacal, morts.

Aquí a mà dreta, on crema la ginesta,
la foca insulta el guacamai llampant,
la serp, rica d’anells, escanya el porc senglar,
l’esparver s’abraona amb el gall d’or,
mentre el rinoceront esbudella la rata.

A primer terme, vora l’atzavara,
les oques escabellen el lleó toca-son
i el peix espasa enfila la guineu.
Rere l’abella bava l’ós llamenc
i la balena xarrupa els crustacis.

A mà esquerra, a tocar un pal de paller,
afuat, el tritó va darrere el cap-gros,
el drac s’envia el cavallet del príncep,
el colom negre embruta el colom blanc
i l’ameba acorrala un brinet de pitança.

A darrer terme, sota la margera,
el pop entinta el bacallà
i el ruc guarà eixorda el pit-roig.
Els braços de l’actínia embolcallen el lluç
i l’elefant trepitja, rient, l’escarabat.

Abril del 1971

Catalunya, tot esperant els bàrbars (englantina)

A la bona gent de pau

A l’escola, el colom porta una oliva al gat,
l’aranya fa un abric a la mostela,
el ratolí dóna la mà al conill,
i el gos llepa les plomes a la merla.

En una cantonada, el cuc saluda la puput,
el poll es vol casar amb la puça,
l’esquirol deixa seure el talp,
i el mosquit du vianda a l’oreneta.

A la plaça, la vespa besa la libèl·lula,
la sargantana porta la formiga a coll,
la mosca s’amistança amb el pardal,
i el dragó du a passeig la papallona.

Arran de mar, el cranc abraça la garota,
el pop escriu sonets a la medusa,
la gavina perdona el deute a la sardina,
i el corb marí esdevé vegetarià.

A la sortida, tots plegats aixequen
un quatre de deu amb folre i manilles.

1 d’octubre del 2017

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any