15.12.2025 - 01:40
|
Actualització: 15.12.2025 - 01:43
El Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) ha proclamat aquest diumenge 14 de desembre de 2025, a París, la independència de la Cabília, que el moviment denomina des d’ara “República federal de la Cabília”. L’acte s’ha fet en un espai privat a tocar de l’Arc de Triomf, després que les autoritats franceses haguessin prohibit la cerimònia prevista inicialment al Palau de Congressos de Versalles per risc de disturbis de l’ordre públic i per no enutjar les autoritats algerianes.
Segons els organitzadors, a la proclamació hi han assistit militants, quadres del moviment i personalitats vingudes de diversos països. La lectura de la declaració d’independència ha estat seguida d’un discurs de Ferhat Mehenni, president del MAK, que el moviment presenta com a cap d’estat de la nova entitat proclamada, i de la interpretació de l’himne nacional. Diversos parlamentaris, activistes i militants internacionals han intervingut per qualificar l’acte d’“històric”, en un esdeveniment àmpliament difós a les xarxes socials.
Le moment de la proclamation de l'indépendance de la Kabylie par le président du MAK Ferhat Mhenni il y'a à peine quelques heures à Paris.. pic.twitter.com/IjIIZupVfK
— kalima (@KarimnajiKarim) December 14, 2025
Un acte mantingut malgrat la prohibició administrativa
La cerimònia havia estat prohibida per la prefectura de les Yvelines, que va al·legar la possibilitat de greus alteracions de l’ordre públic, en un context de tensions dins la diàspora algeriana. Els organitzadors van presentar un recurs urgent davant el tribunal administratiu, però en no obtenir una resolució dins el termini esperat van optar per traslladar l’acte a un espai privat, fet que va permetre mantenir-lo dins del marc legal francès.
Un dispositiu de seguretat important ha envoltat el lloc de la cerimònia. El MAK assegura que s’havien difós crides a la contramobilització atribuïdes a xarxes pròximes al règim algerià, obertament oposat a qualsevol projecte independentista a la Cabília.
D’un moviment identitari a una aposta independentista
La proclamació constitueix un fet inèdit en la història política d’Algèria des de la independència del 1962. Fins ara, el moviment cabil havia centrat les seves reivindicacions principalment en el reconeixement cultural, lingüístic i polític dins l’estat algerià. L’acte de diumenge representa un canvi de paradigma: el pas explícit cap a una estratègia de ruptura i de construcció d’un projecte estatal propi.
Aquest moviment no és, però, sobtat. El 20 d’abril de 2024, Ferhat Mehenni ja havia proclamat a Nova York, davant la seu de les Nacions Unides, la “renaixença de l’Estat cabil”, en un gest simbòlic que el MAK va presentar com l’inici d’un procés d’autodeterminació basat en el dret internacional. Aquella data, carregada de simbolisme per al moviment amazic, marcava l’inici d’una estratègia en dues fases: primer, la reivindicació d’una existència política pròpia; després, la declaració formal d’independència.
Context de tensió amb Alger
Les autoritats algerianes consideren el MAK una organització il·legal i l’associen a amenaces contra la integritat territorial de l’estat. En els darrers anys, el govern d’Algèria ha reforçat el seu arsenal legal contra els moviments dissidents, especialment amb l’ampliació de l’article 87 bis del codi penal, que defineix de manera molt àmplia els delictes vinculats al terrorisme i a l’atemptat contra la unitat nacional.
Segons fonts cabils, els dies previs a la proclamació han anat acompanyats d’un reforçament del control policial i militar a la Cabília, amb detencions selectives, restriccions de comunicacions i una vigilància estreta de l’activisme polític. El govern algerià, per la seva banda, acusa el moviment independentista de ser una construcció artificial impulsada des de l’exterior i assenyala el Marroc com a impulsor del moviment.
Una nova fase amb projecció internacional
Amb aquesta proclamació unilateral, el MAK pretén internacionalitzar definitivament la qüestió cabil i interpel·lar governs, institucions multilaterals i l’opinió pública global. Els seus dirigents parlen d’un punt de no retorn i d’una nova etapa centrada en la recerca de reconeixements diplomàtics i en la consolidació d’estructures polítiques a l’exili.
La reacció d’Alger i la posició que adoptin l’estat francès i altres actors internacionals seran determinants per mesurar l’abast real d’aquest gest, que obre una fase de confrontació política amb conseqüències encara incertes tant dins d’Algèria com en l’escenari internacional.
