08.03.2026 - 21:40
El judici del cas Pujol ja ha arribat al moll de l’os. Les quatre sessions d’aquesta setmana aniran plenes de testimonis que són fonamentals per a entendre la causa. Es reprendrà amb la declaració d’Álvaro Ibáñez, l’inspector de la UDEF que va signar els informes que van servir per a apuntalar la instrucció contra la família del president Jordi Pujol i nou empresaris. Fa uns quants dies, el començament de la declaració de l’agent ja va ser polèmica perquè va confessar que sentia “animadversió personal” cap als acusats. Ibáñez, pressionat per bona part de les defenses, va haver d’admetre llacunes metodològiques importants, però va negar que el comandament de l’operació Catalunya li hagués donat cap ordre. Encara ha de respondre unes quantes preguntes i, després, tocarà als agents que el van ajudar en la confecció dels documents.
L’exposició de la branca andorrana
La novetat d’aquesta setmana és que hi declararan gairebé tots els implicats en la branca andorrana del cas, que és molt controvertida. Com és sabut, l’estiu del 2014 el president Pujol es va trobar empès a publicar la famosa carta en què reconeixia haver tingut diners a Andorra perquè, dies abans, el diari El Mundo n’havia publicat en portada les dades bancàries, amb aquest titular: “La família Pujol va ingressar 3,4 milions en un mes en un banc d’Andorra.” Era la Banca Privada d’Andorra (BPA), propietat dels germans Higini i Ramon Cierco. Tots dos van revelar, anys més tard que havien rebut pressions del govern espanyol: o bé els donaven informació bancària sobre els Pujol, el president Artur Mas i l’ex-vice-president Oriol Junqueras, o el banc se n’aniria en orris. Al cap d’un quant temps, la cúpula del banc va lliurar la captura de pantalla que El Mundo va publicar.
Prop d’un any més tard, encara no, el govern andorrà va intervenir la Banca Privada d’Andorra perquè una agència governamental nord-americana l’assenyalava com una “entitat financera de preocupació principal”. Al cap d’un any, ho van acabar retirant per falta de proves, però el mal ja era fet. La Banca Privada d’Andorra havia estat intervinguda i traspassada. D’ençà del 2017, a instàncies de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu de juristes Drets, la batllia ho investiga com un atac a la sobirania andorrana mitjançant les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge. Inicialment, la querella apuntava a la cúpula de la policia espanyola, però el 2019 es va ampliar també contra la Moncloa. Entre els encausats hi ha l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Encara no hi ha sentència i Espanya ha maldat per fer descarrilar la investigació.
La família Pujol considera, per una banda, que una tal intromissió de les autoritats espanyoles és símptoma del biaix polític del seu cas, i d’una certa set de venjança, per bé que la línia de defensa que sostindran durant el judici serà tècnica. També vol que els germans Cierco paguin per un presumpte delicte de revelació de secret bancari, i consideren que s’han embolcallat amb la denúncia de l’operació Catalunya per justificar la seva mala praxi. Aquesta setmana declararan Higini Cierco, un dels amos del banc extint; Joan Pau Miquel, que n’era conseller delegat; Roser Castellón, secretària del consell d’administració; i Manel Cerqueda, president d’Andbank (antigament, Banca Reig), on els Pujol havien tingut els diners sempre, fins que pocs anys abans de la confessió els van traspassar a la BPA. Els designis de la justícia espanyola fan que declarin el mateix dia que fa anys de la intervenció del banc. També hi declararan els gestors dels comptes, Josep Maria Pallerola i Joan Jové, i un empresari andorrà que sembla que en va fer d’apoderat.
Els negocis intercontinentals de Jordi Pujol Ferrusola
A final de setmana també declararan una bona colla de testimonis que van participar en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, l’acusat principal. N’hi ha que ho faran en connexió telemàtica de l’estat francès estant, i del Regne Unit, Gabon, Mèxic, Argentina i Colòmbia. La tesi de l’acusació és que, amb aquestes operacions, Pujol Ferrusola cobrava per serveis no prestats i emblanquia diners. Una de les declaracions més controvertides serà la de Gustavo Shanahan, soci argentí del primogènit. Shanahan és una peça important del cas perquè va explicar a El Mundo que Pujol Ferrusola hauria invertit en un negoci al port de Rosario dotze milions de dòlars que provenien d’Andorra, Panamà, Suïssa i Liechtenstein. Tres anys després va rectificar –segons la fiscalia, perquè pocs dies abans va rebre una transferència sospitosa de 135.000 euros.
La defensa de Pujol Ferrusola ha criticat amb vehemència que per a la causa es facin servir unes declaracions no contrastades, que, a més a més, després l’autor va rectificar. En la seva declaració, el periodista que va publicar la informació, Esteban Urreiztieta, va reivindicar el valor periodístic de l’entrevista perquè era la primera vegada que un soci del fill del president alertava d’uns diners d’origen il·lícit, però va acabar reconeixent que no tenia cap prova documental que ho acredités, tret d’un correu en què Pujol deia a Shanahan que li arribarien 1,5 milions de Suïssa.
