29.09.2025 - 19:50
Entre divendres i aquest matí hem rebut dues dades molt importants per al seguiment de la situació de l’economia catalana. Per una banda, avui hem sabut que els preus es continuen enlairant, segons l’avanç del setembre de l’Institut d’Estatística espanyol (INE); per una altra, que les exportacions de béns del juliol van tornar a baixar, per tercera vegada en quatre mesos, cosa que va salvar la forta pujada de juny. Cap de les dues xifres no ha sorprès, però això no impedeix que hagin estat negatives per als interessos de la nostra activitat.
Les explicacions que s’han donat no ens aclareixen gaire els motius. “La inflació anual estimada de l’IPC el setembre del 2025 és del 2,9%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, voldrà dir que la taxa anual augmenta dues dècimes, perquè el mes d’agost aquesta variació va ser del 2,7%. Aquesta evolució és deguda, principalment, al fet que els preus dels carburants i de l’electricitat baixen menys que el setembre del 2024. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix d’una dècima, fins al 2,3%. Això sí, els preus cauen respecte de l’agost, d’un -0,4%, per l’esmentada baixada dels carburants.” Vet aquí tota la informació que ens ha avançat l’INE. Tenint en compte que és un avanç, crec que se’n podria donar algun detall més. No sabem, per exemple, si persisteixen les tensions inflacionistes en els serveis –i en una gran part dels aliments– que hi havia el mes passat.
Dimecres sabrem la inflació de la zona euro, però el fet és que fins a l’agost feia tres mesos que era del 2%, cosa que fa pensar que la dada d’avui ens pot allunyar una mica més de la mitjana europea. Amb les dades disponibles, doncs, no es pot veure on és el nucli que fa que els preus vagin cap amunt, gairebé un punt per sobre dels europeus. El fet és que l’IPC ja encadena quatre mesos a l’alça –llevat de l’agost, que es va mantenir estable– d’ençà del mínim del maig.
No m’han convençut les primeres paraules de valoració que ha fet el ministre d’Economia espanyol. En una entrevista a RNE, Carlos Cuerpo ha dit: “Espero que els mesos vinents l’IPC s’acostarà progressivament a l’objectiu del BCE del 2%, malgrat la pujada de dues dècimes registrada al setembre, fins al 2,9%.” I ha afegit: “Tenim un procés de moderació progressiva. Volem que es continuï acostant i esperem que els mesos següents hi hagi un acostament progressiu al 2%, que és l’objectiu del BCE.” A mi no m’ha aclarit res, més aviat m’ha embolicat una mica més la troca.
De totes maneres, la pujada sembla que no alarmi gaire els analistes. De fet, ja esperaven la pujada del setembre per l’efecte base (forta baixada del setembre del 2024). “S’espera un augment de la inflació al setembre, fins al 3%, i un descens posterior, fins al 2,5%, al desembre, amb una mitjana anual del 2,6% en la taxa general i del 2,3% en la subjacent”, deien els experts de Funcas fa quinze dies. I amb la dada d’avui l’han clavada, perquè l’IPC harmonitzat (el que utilitza Eurostat per fer comparacions internacionals), ha estat, efectivament, del 3%.
Per una altra banda, no podem oblidar que la base del mes vinent de l’índex pot propiciar una altra vegada una baixada en la taxa interanual de l’IPC, atès que el creixement mensual dels preus de l’octubre del 2024 va ser un dels més alts de l’any, amb un +0,6%.
I anem a les exportacions de béns. El valor de les exportacions a Catalunya ha estat de 9.210,5 milions d’euros el juliol del 2025, dada que representa un descens interanual del -0,6%, segons l’Idescat. El sector químic és el principal responsable de la davallada. No oblidem el pes que té, cabdal, perquè representa gairebé una tercera part de les exportacions catalanes. Doncs bé, el juliol va baixar d’un 16%, és a dir, 457 milions d’euros menys que el juliol de l’any passat. La caiguda es deu exclusivament al subsector de química bàsica, fertilitzants i plàstics, amb un -40%. Val a dir, doncs, que no afecta els productes farmacèutics, que van pujar lleugerament. En canvi, l’alimentació i els equips electrònics, amb augments interanuals, superiors a 130 milions cadascun, són els que han tingut un comportament millor i han salvat la xifra global d’una davallada més forta.
Quant a la comparació internacional, segons el Ministeri d’Economia, les exportacions espanyoles de mercaderies, en termes interanuals, el mes de juliol van tenir més fortalesa (3,5%) que no pas a la zona euro (1,1%) i la Unió Europea-27 (1,5%). Entre les principals economies de la Unió Europea, també van créixer les exportacions d’Alemanya (1,3%), França (3,1%) i Itàlia (7,3%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit van créixer d’un 19,8% interanual, les dels Estats Units d’un 3,7% i les de la Xina d’un 8%. En canvi, les del Japó van descendir d’un -2,6% interanual. En realitat, a Catalunya, en cas de no haver reculat la química bàsica, les vendes totals a l’exterior també haurien pujat en termes interanuals el juliol, en línia amb els altres països.
Quant a l’acumulat de l’any, l’evolució de les exportacions catalanes encara és positiva, amb un creixement de l’1,1% (un 1,5% a tot l’estat espanyol). Analitzats a partir d’aquest prisma temporal els epígrafs més importants, destaquen l’alimentari i la maquinària, amb un 8%; un fre evident en la química, amb un 0,8%, i la continuació de la davallada en els cotxes, amb un -9,3%.
Parlo amb Marc Oliveras, cap de l’àrea de coneixement i estratègia de PRODECA, sobre l’evolució del sector alimentari, que porta un ritme molt destacable durant tot l’any. “Sí, entre el gener i el juliol d’enguany, les exportacions catalanes d’aliments i begudes han continuat creixent i mantenint el paper estratègic com a motor de l’economia exterior. El sector agroalimentari es consolida com a element clau per a sostenir el balanç comercial global de Catalunya, especialment en un context en què alguns altres sectors industrials poden tenir una certa desacceleració.”
Li pregunto com han afectat el sector les vendes als EUA amb els aranzels. I em diu: “Mundialment, el sector ha reflectit un creixement equilibrat entre volum i valor, amb una lleugera millora dels preus mitjans. En canvi, als EUA, el creixement en valor ha estat del +5,8%, mentre que el volum ha registrat un augment fort, del +13,7%. Això indica un impuls notable en volum, però també una pressió sobre els marges en diverses categories, perquè l’augment de vendes no s’ha traduït en la mateixa proporció en termes de valor econòmic.” Per tant, sí que ha afectat considerablement alguns subsectors, que han abaixat preus.
Segons les dades globals per a l’estat espanyol, les exportacions totals als EUA han caigut d’un 5,9% els set primers mesos, però d’un 10,4% el juliol. La progressió és lògica, atès que cada mes, probablement, afectarà més, bé per menys compres dels americans, bé per rebaixes de preus dels exportadors, bé per totes dues coses alhora.
