María Corina Machado, premi Nobel de la pau

L’opositora veneçolana María Corina Machado ha rebut el premi Nobel de la pau 2025. Ho ha anunciat el comitè noruec del Nobel, que l’ha seleccionada entre els 338 candidats.

Machado és la fundadora del moviment polític Vente Venezuela, cofundadora de l’associació civil Súmate i integrant de la plataforma ciutadana Soy Venezuela. El comitè noruec n’ha destacat “la incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela” i “la lluita per a aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.”

“La democràcia és una condició prèvia per a una pau duradora. Tanmateix, vivim en un món on la democràcia està en retrocés, on cada cop més règims autoritaris desafien les normes i recorren a la violència. El rígid control del règim veneçolà sobre el poder i la seva repressió de la població no són únics al món”, destaca el comitè.

Diuen que Machado compleix els tres criteris establerts al testament d’Alfred Nobel per ser seleccionada: “Ha unit l’oposició del seu país, mai ha dubtat a l’hora de resistir la militarització de la societat veneçolana i ha estat ferma en el seu suport a una transició pacífica cap a la democràcia.”

El comitè noruec del Nobel ha estat molt crític amb el règim veneçolà: “Veneçuela ha evolucionat d’un país relativament democràtic i pròsper a un estat brutal i autoritari que ara pateix una crisi humanitària i econòmica.” En aquest sentit, diuen que “la maquinària violenta de l’estat es dirigeix ​​contra els mateixos ciutadans del país”, destacant que vuit milions de persones l’han abandonat.

Machado va anunciar la candidatura a les eleccions presidencials del 2024. Quan se li va impedir presentar-se, va donar suport al candidat alternatiu de l’oposició, Edmundo González Urrutia. El Parlament Europeu, de fet, el va reconèixer com a “president legítim” de Veneçuela, a proposta del Partit Popular Europeu, i a María Corina Machado “com a dirigent de les forces democràtiques a Veneçuela”.

105 guardons

L’opositora veneçolana succeeix els supervivents d’Hiroshima i Nagasaki, l’organització Nihon Hidanko, que van ser la tria del jurat l’any passat.

Reporters sense fronteres, Mahrang Baloch, el Tribunal Penal Internacional, Ioulia Navalny o Chow Hang-tung, estaven entre els favorits per endur-se’n el premi. Enguany, el president Donald Trump havia fet una intensa campanya per ser el guanyador, com va ser Barack Obama el 2009, però els experts el descartaven com un favorit clar.

D’ençà del primer Nobel de la pau, el 1901, s’han succeït 105 guardons amb un total de 139 premiats, entre els quals hi ha 92 homes, 19 dones i 28 organitzacions. El premiat més jove fou Malala Yousafzai, que tenia disset anys.