10.02.2026 - 15:57
El PP i Vox han fet avui una nova estocada a la llei de memòria democràtica a les Illes. Amb els seus vots han rebutjat l’esmena a la totalitat que els grups de l’oposició han presentat a la proposició de Vox per a eliminar la norma. És el darrer intent dels grups per salvar una llei que va ser de consens i amb la qual el PP ha pactat perquè Marga Prohens pugui ser presidenta aquests anys.
Les entitats memorialistes, sindicats i partits polítics han protestat unes hores abans de l’inicis del debat. La portaveu de la plataforma en defensa de la llei de memòria, Maria Antònia Oliver, ha estat molt clara amb les intencions de l’extrema dreta i Marga Prohens: “Juguen a un intercanvi de cartes amb els drets humans.”
Avui el ple ha transcorregut amb normalitat, lluny d’incidents com els del president de la cambra, Gabriel Le Senne, que està previst que sigui jutjat per delicte d’odi per haver esquinçat la fotografia d’Aurora Picornell, assassinada pel franquisme, durant un ple en que ja es debatia el recorregut de la norma. Això sí, no han faltat les provocacions de l’extrema dreta.
Cap diputat de Vox, en excepció de Le Senne, estava present quan l’oposició ha començat a defensar l’esmena a la totalitat. Tampoc Prohens, absent durant tot el ple en excepció de la sessió de control. Ni la consellera que en té les competències, Antònia Maria Estarellas. El primer en parlar ha estat el diputat socialista Omar Lamin, que ha recordat que la llei no mira enrere amb nostàlgia, sinó també cap al futur: “La memòria són les famílies que encara esperen veritat, justícia i reparació. Un poble que oblida és un poble que es fa vulnerable, un poble que renuncia a la seva memòria és un poble que renuncia a la seva brúixola moral”. I ha preguntat: Què passarà d’aquí a vint anys is permetem que l’oblit avanci?”.
En aquest sentit, Lamin ha insistit que la memòria no és venjança, sinó una garantia de no repetició: “És l’única eina que tenim com a societat perquè mai més no es vulnerin els drets humans. El parlament té el deure moral que el silenci no torni a tapar les víctimes.” El diputat socialista ha recordat que, per tercera vegada, PP i Vox tornen a convertir la cambra en un escenari de regressió democràtica. “És molt trist que un representant públic digui als familiars que la llei no és una prioritat”, ha sentenciat.
“Una democràcia madura no pot néixer sobre el silenci”
Maria Ramon, diputada de Més per Mallorca, ha lamentat que avui el parlament hagi de tornar a debatre sobre la llei. “Una democràcia madura no pot néixer sobre el silenci de les víctimes”, ha insistit, recordant que la llei va néixer per cosir ferides i no per a tornar-les a obrir. També s’ha referit a la importància de la llei de fosses: “Tornar un cos, posar un nom, tancar un dol, és un acte immens de justícia.”
“Revisar els reconeixements no és esborrar la història, és posar-la al seu lloc”, ha seguit Ramon, i ha afegit: “Recordar no és mirar enrere, és saber d’on venir per saber cap on anam. El parlament té el deure moral de donar veu a les víctimes, encara que sigui tard. Alemanya ho va fer i Itàlia ho va fer”. De fet, ha estat bastant crítica amb la “nostàlgia” de l’extrema dreta: “Cap víctima enyora una dictadura. Només enyoren aquell passat els que van estar al costat dels represors.”
Joana Gomila, diputada de Més per Menorca, ha assenyalat directament la presidenta per girar l’esquena a milers de famílies i “només per complaure les obsessions de Vox”.
Mentrestant, el PP, que ha debatut en el torn de fixació de posicions tot i tenir la posició més que fixada, ha continuat parlant de “reconciliació” i de reconeixement a totes les víctimes, que, de fet, ja es reconeixen en la norma que derogaran. De fet, la diputada Salomé Cabreras ha arribat a dir que la postura del PP envers la memòria sempre ha estat la mateixa, tot i haver-hi votat a favor, en contra i abstenir-se en diverses ocasions.
El recorregut de la llei
El debat sobre la derogació d’aquesta llei ha donat moltes voltes a la cambra. A inici de legislatura, el PP va pactar amb Vox de derogar-la, a canvi de la investidura de Prohens. Però quan va ser el moment de votar-la, l’aliança entre PP i Vox estava totalment trencada. Una errada calamitosa del PP durant la validació d’un decret òmnibus —va eliminar el català de l’administració pública, com proposava Vox— i que Vox no va deixar corregir, va fer propiciar trencament. Així, per a corregir aquestes errades, el PP va cercar l’oposició i van pactar salvar la llei de Memòria Democràtica.
El PP, però, es va tornar fer enrere per a poder salvar el pressupost de l’any passat. I es veu totalment predisposat ara a derogar una norma que es va aprovar amb un fort consens en la cambra durant la legislatura d’Armengol.
