Prohens i Vox fan una nova estocada a la llei de memòria democràtica

El PP i Vox han fet una nova estocada a la llei de memòria democràtica a les Illes. Amb els seus vots, han rebutjat l’esmena a la totalitat que els grups de l’oposició havien presentat a la proposició de Vox per a eliminar la norma. És el darrer intent dels grups per a salvar una llei que va ser de consens i amb la qual el PP ha pactat perquè Marga Prohens pugui ser presidenta aquests anys.

Les entitats memorialistes, sindicats i partits polítics han protestat unes hores abans de l’inici del debat. La portaveu de la plataforma en defensa de la llei de memòria, Maria Antònia Oliver, ha estat molt clara amb les intencions de l’extrema dreta i Marga Prohens: “Juguen a un intercanvi de cartes amb els drets humans.”

Avui el ple ha transcorregut amb normalitat, lluny d’incidents com el que protagonitzà el president de la cambra, Gabriel Le Senne, que és previst que sigui jutjat per delicte d’odi per haver esquinçat la fotografia d’Aurora Picornell, assassinada pel franquisme, durant un ple en què ja es debatia el recorregut de la norma. Això sí, no han faltat les provocacions de l’extrema dreta.

Cap diputat de Vox, tret de Le Senne, hi era quan l’oposició ha començat a defensar l’esmena a la totalitat. Tampoc Prohens, absent durant tot el ple tret de la sessió de control. Ni la consellera que en té les competències, Antònia Maria Estarellas. El primer de parlar ha estat el diputat socialista Omar Lamin, que ha recordat que la llei no mirava enrere amb nostàlgia, sinó cap al futur: “La memòria són les famílies que encara esperen veritat, justícia i reparació. Un poble que oblida és un poble que es fa vulnerable, un poble que renuncia a la seva memòria és un poble que renuncia a la seva brúixola moral.” I ha demanat: “Què passarà d’aquí a vint anys si permetem que l’oblit avanci?”

En aquest sentit, Lamin ha insistit que la memòria no era pas venjança, sinó una garantia de no repetició: “És l’única eina que tenim com a societat perquè mai més no es vulnerin els drets humans. El parlament té el deure moral que el silenci no torni a tapar les víctimes.” El diputat socialista ha recordat que, per tercera vegada, PP i Vox tornen a convertir la cambra en un escenari de regressió democràtica. “És molt trist que un representant públic digui als familiars que la llei no és una prioritat”, ha sentenciat.

“Una democràcia madura no pot néixer sobre el silenci”

Maria Ramon, diputada de Més per Mallorca, ha lamentat que avui el parlament hagi de tornar a debatre sobre la llei. “Una democràcia madura no pot néixer sobre el silenci de les víctimes”, ha insistit, tot recordant que la llei va néixer per cosir ferides i no per tornar-les a obrir. També s’ha referit a la importància de la llei de fosses: “Tornar un cos, posar un nom, tancar un dol, és un acte immens de justícia.”

“Revisar els reconeixements no és esborrar la història, és posar-la al seu lloc”, ha seguit Ramon, i ha afegit: “Recordar no és mirar enrere, és saber d’on venim per saber cap on anam. El parlament té el deure moral de donar veu a les víctimes, encara que sigui tard. Alemanya ho va fer i Itàlia ho va fer.” De fet, ha estat força crítica amb la “nostàlgia” de l’extrema dreta: “Cap víctima enyora una dictadura. Només enyoren aquell passat els qui van estar al costat dels repressors.”

Joana Gomila, diputada de Més per Menorca, ha assenyalat directament la presidenta per haver girat l’esquena a milers de famílies “només per complaure les obsessions de Vox”.

Mentrestant, el PP, que ha debatut en el torn de fixació de posicions tot i tenir la posició més que fixada, ha continuat parlant de “reconciliació” i de reconeixement a totes les víctimes, que, de fet, ja es reconeixen en la norma que derogaran. La diputada Salomé Cabreras ha arribat a dir que la posició del PP envers la memòria sempre havia estat la mateixa, tot i haver-hi votat a favor, en contra i abstenir-se unes quantes voltes.

El recorregut de la llei

El debat sobre la derogació d’aquesta llei ha donat moltes voltes a la cambra. Al començament de la legislatura, el PP va pactar amb Vox de derogar-la, en canvi de la investidura de Prohens. Però quan va ser el moment de votar-la, l’aliança entre PP i Vox estava totalment trencada. Una errada calamitosa del PP durant la validació d’un decret òmnibus  –va eliminar el català de l’administració pública, com proposava Vox–, i que Vox no va deixar corregir, va fer propiciar el trencament. Així, per corregir aquestes errades, el PP va cercar l’oposició i van pactar salvar la llei de memòria democràtica.

Però el PP es va tornar a fer enrere per poder salvar el pressupost de l’any passat. I es veu totalment predisposat ara a derogar una norma que es va aprovar amb un fort consens en la cambra durant la legislatura d’Armengol.