07.11.2025 - 21:40
The Washington Post · Mary Ilyushina i Alex Horton
El president rus, Vladímir Putin, s’ha vantat aquesta setmana que el nou torpede de l’exèrcit rus, anomenat Posidó, era imparable i més potent que no pas un míssil nuclear. És la segona volta en una setmana que Rússia anuncia assaigs militars amb armament potencialment nuclear.
Poques hores abans de l’anunci del Posidó, Rússia féu un primer assaig amb un míssil de creuer de propulsió nuclear, anomenat Burevestnik. Això irrità especialment Donald Trump, que poc després ordenà al Pentàgon que comencés a fer assaigs amb armes nuclears “en igualtat de condicions” amb Rússia i la Xina.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, expressà sorpresa per l’ordre de Trump, i remarcà que la moratòria mundial sobre assaigs nuclears continuava vigent. “Per al·lusions, l’assaig amb el Burevestnik no és, de cap manera, un assaig nuclear”, es limità a dir.
Tant el Burevestnik com el Posidó formen part de la gamma de “superarmes” russes presentades per Putin l’any 2018 a so de bombo i platerets, i que els analistes interpretaren com un clar element dissuasiu envers Occident. Sense anar més lluny, un dels vídeos de simulació que es projectaren en aquella presentació mostrava la trajectòria d’un míssil que tenia com a destinació el sud-est dels Estats Units.
En declaracions a The Washington Post, el senador rus Konstantín Kossatxev descriu aquestes noves “superarmes” com la resposta de Rússia a la sortida dels països occidentals d’alguns acords de proliferació armamentística de l’època de la Guerra Freda.
“Aquests darrers anys, [els països occidentals] han actuat amb arrogància i supèrbia, empesos per la creença que les seves accions no es trobarien mai resistència. Doncs ací tenim les tres respostes de Rússia a aquesta arrogància: l’Oreixnik, el Burevestnik i el Posidó”, diu Kossatxev. L’Oreixnik és un míssil balístic rus de mitjan abast amb capacitat nuclear.
Rússia ha insistit a presentar el Posidó, en particular, com una arma revolucionària, capaç de devastar les costes enemigues. “No hi ha res igual, i no n’hi haurà en un futur pròxim. No hi ha manera d’aturar-lo”, digué Putin dimecres, després de l’assaig.
El Posidó ha estat dissenyat per evitar de ser detectat i per destruir infrastructures costaneres crítiques, com ara bases navals i ports. Amb 21 metres d’eslora, és massa gran per als submarins més grans de Rússia, i requereix un submarí construït específicament per a llançar-lo.
El novembre del 2020, Christopher Ford –aleshores sotssecretari d’Estat per a la Seguretat Internacional i la No-Proliferació dels Estats Units– digué que el Posidó s’havia dissenyat amb l’objectiu “d’inundar les ciutats costaneres dels Estats Units amb tsunamis radioactius”. Tanmateix, els experts es mostren escèptics sobre la possibilitat que un míssil pugui detonar amb prou força per a desencadenar un tsunami.
“Val la pena recordar que l’URSS estudià més d’una vegada la idea d’utilitzar ones similars als tsunamis per a destruir infrastructures costaneres, i que arribà repetidament a la conclusió que no era possible. Un estudi fins i tot qualificà la idea d’absurda”, diu Pavel Podvig, expert en arsenal nuclear rus.
El Posidó desafia les etiquetes tradicionals. Ha estat dissenyat per transportar una ogiva nuclear, i és propulsat per un reactor nuclear que pot travessar l’oceà amb autonomia pràcticament il·limitada. Michael B. Petersen, investigador principal del programa d’estudis militars sobre Rússia del Centre d’Anàlisi Naval, explica que això converteix el Posidó en una “arma Frankenstein”, a mig camí entre un torpede i un vehicle submarí no tripulat. Però Petersen explica que encara hi ha unes quantes incògnites sobre el Posidó, com ara si ve pre-carregat amb dades d’objectius i si s’orienta amb l’ajut de satèl·lits.
Encara que l’aparició del Posidó ha arribat acompanyada de cert rebombori mediàtic, incloent-hi l’especulació sobre la suposada capacitat de desencadenar un “tsunami”, els usos militars del míssil continuen essent força limitats.
El Posidó es considera que té una “capacitat de segon atac”, concepte que s’aplica a les armes destinades a entrar en acció quan ja hagi començat una hipotètica guerra nuclear. Entre aquestes armes, s’hi inclouen els submarins, que poden transportar 16 míssils balístics entre 6 i 10 ogives cadascun, cosa que significa que el potencial destructiu d’un sol submarí pot multiplicar el de múltiples Posidons. “Més que complir una funció ofensiva, el Posidó sembla dissenyat per obligar l’adversari a retrocedir davant l’amenaça de fer-lo entrar en acció”, diu Petersen.
Els mitjans de comunicació russos calculen que la velocitat del Posidó es troba entre els 60 nusos i els 100, l’equivalent a uns 110-185 quilòmetres per hora. Tanmateix, Petersen diu que l’arma probablement haurà de viatjar molt més a poc a poc si vol evitar de ser detectada.
Segons la investigadora Nicole Grajewski, el desenvolupament del Posidó s’emmarca una llarga tradició soviètica –que es remunta als anys cinquanta– d’experimentació amb sistemes d’armament submarins que cercaven d’aprofitar la profunditat de l’oceà, la pressió i la propagació de les ones de xoc per modelar o amplificar les explosions nuclears.
“Els estudis soviètics demostraren que les plaques continentals absorbeixen la major part de l’energia alliberada per una explosió: les ones expansives es dissipen ràpidament, cosa que significa que la perspectiva d’un atac a gran escala de l’aigua estant és poc realista, físicament parlant”, escrigué fa poc a X. “Sabem ben poc sobre el Posidó, més enllà de la presentació que s’emeté a la televisió russa. No obstant això, atès l’interès previ de l’URSS en aquesta mena de sistemes, el Posidó representa més un nou enfocament d’un concepte existent que no pas una revolució tècnica.”
Els analistes pro-Kremlin no s’han estat de desgranar les implicacions bèl·liques que s’amaguen rere el simbolisme del Posidó, i afirmen que una arma d’aquestes característiques seria especialment eficaç contra països com ara els Estats Units i el Regne Unit.
“La civilització anglosaxona és especialment vulnerable al Posidó, atès que es vertebra al llarg de les costes de mars i oceans”, digué fa poc l’analista pro-Kremlin Serguei Markov. I afegí: “Es podria dir que el Posidó és un torpede nuclear antianglosaxó.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
