Porteu diners en efectiu a la butxaca?

En una societat com més va més digitalitzada, l’efectiu continua exercint un paper crucial en la vida econòmica i social, encara que a vegades passi desapercebut per l’augment de targetes, aplicacions de mòbils i transferències instantànies. Per a molts ciutadans, és el mitjà de pagament més accessible i inclusiu, perquè no requereix compte bancari, connexió a internet, ni dispositius específics, la qual cosa ho fa essencial per a col·lectius vulnerables, gent grans i àrees geogràfiques amb poca digitalització. A més, l’efectiu aporta resiliència al sistema de pagaments, perquè actua com a alternativa quan fallen les xarxes, els terminals o, fins i tot, en casos de ciberatacs, fet molt rellevant en un entorn tecnològic complex.

També conserva un valor específic en termes de privacitat i autonomia personal, perquè possibilita transaccions sense traçabilitat digital, la qual cosa molts ciutadans consideren una garantia de llibertat i de control sobre la seva informació. A això, s’hi afegeix la seva utilitat quotidiana per a gestionar la despesa. Pagar en efectiu ajuda a visualitzar millor els diners disponibles i pot reduir un cert endeutament elevat associat a compres impulsives amb mitjans de pagament digitals.

Aquests paràgrafs formen part d’una reflexió encertada que feien els analistes de Funcas en un estudi del passat mes de desembre.

El fet és que, per un motiu o un altre, mentre el corrent del temps ens porta cap a una digitalització creixent del nostre entorn, es va fent palesa una por més gran de la dependència que ens creem d’uns factors que no podem controlar. La darrera apagada general és un exemple que tots tenim al record. Per tant, no és estrany que una sèrie de països capdavanters en la digitalització monetària prenguin mesures per mirar d’evitar un col·lapse total de l’activitat. En aquest cas, en els pagaments quotidians.

Per exemple, Suècia és un dels països més digitalitzats del món en termes de pagaments. L’ús d’efectiu ha caigut dràsticament aquesta darrera dècada i la major part de les transaccions diàries es fan amb targetes o aplicacions mòbils. Segons l’informe de pagaments del 2025 elaborat pel Banc Central de Suècia (Riksbank), només una compra de cada deu en comerços es fa amb diners físics al país. És a dir, un baixíssim 10%. Els pagaments amb targeta són el mètode més habitual al país nòrdic. Aquesta digitalització ha facilitat una operació més ràpida i barata, però també ha creat vulnerabilitats en cas d’interrupcions en les infrastructures digitals. A més, els pagaments amb targeta depenen de xarxes nord-americanes, com Visa i Mastercard, i qualsevol hipotètica tensió o conflicte polític amb els Estats Units podria implicar sancions que desconnectessin el país dels pagaments amb targeta.

Per això, la setmana passada, el Riksbank recomanava que totes les llars tinguessin a casa 1.000 corones sueques (uns 90 euros) per adult en efectiu. Aquesta quantitat s’ha de considerar com a referència i va destinada a cobrir una setmana de compres essencials. “Sempre que sigui possible, es recomana a les llars de tenir-hi efectiu en diverses denominacions”, assenyalava l’autoritat bancària sueca en un comunicat. La institució emfatitzava que l’efectiu no solament serveix per a emergències, sinó que també és crucial per a mantenir operatiu el sistema de pagaments tradicional.

Curiosament, això passa en un país de grans contrasts financers. Per una banda, té el banc central més antic del món –va ser el primer d’imprimir bitllets a Europa al segle XVII– i, per una altra, també és el país precursor que aspirava, fins fa ben poc, a convertir-se totalment en cashless (“sense efectiu”) abans del 2030. Però la pau s’ha afeblit i les amenaces de Rússia han canviat la situació. En el clima de tensió actual, s’ha adonat que la dependència digital ha esdevingut el seu taló d’Aquil·les.

En definitiva, un dels països més avançats del món en digitalització financera prova de conciliar l’eficiència tecnològica amb la seguretat dels seus ciutadans, pensant en possibles interrupcions. A mesura que les economies avançades s’acosten a una societat sense efectiu, els bancs centrals cerquen de garantir que la població pugui continuar pagant, fins i tot, si fallen les xarxes digitals.

Més al sud, a Suïssa, diumenge passat van anar molt més enllà i van votar en referèndum de fer entrar les monedes i els bitllets del franc en la constitució. En la informació oficial s’especificava que l’acceptació no comportaria cap canvi en la vida quotidiana, ni noves tasques ni nous costs. I això passa en un país on només el 30% de les compres comercials es fan en efectiu. És a dir, que els pagaments en líquid són una clara minoria.

D’aquesta manera, el dret de fer servir bitllets i monedes en francs ha quedat consagrat en la constitució de Suïssa, després del suport en referèndum a una mesura destinada a garantir l’ús de l’efectiu en la societat. Segons els resultats oficials, el 73,4% dels ciutadans va votar a favor de la reforma legal. No podem passar per alt que, amb aquesta decisió, Suïssa s’afegeix a països com Hongria, Eslovàquia i Eslovènia, que ja han incorporat en les respectives constitucions el dret de pagar en efectiu. A Àustria, el debat polític avança en la mateixa direcció, en un context en què els hàbits de pagament són com més va més digitals, especialment d’ençà de la pandèmia.

Tots aquests passos aparentment a contracorrent poden sorprendre, però el fet és que el BCE mateix, l’estiu passat, mentre preparava el llançament de l’euro digital, va fer un estudi sobre què havia passat amb l’ús de l’efectiu en quatre situacions recents de crisi a la zona euro: la pandèmia, la invasió russa d’Ucraïna, l’apagada i la crisi financera a Grècia. I l’estudi demostrava que, en contextos d’inestabilitat, el públic recorre a l’efectiu com a mitjà de pagament fiable i reserva de valor, independentment del tipus de crisi o del nivell de digitalització. Gràcies a la seva disponibilitat immediata i funcionalitat “fora de línia”, l’efectiu aporta beneficis que el converteixen en un recurs estratègic per a la gestió del risc i la continuïtat operativa.

L’evidència, doncs, dóna la raó a la necessitat de mantenir una infrastructura sòlida que garanteixi la disponibilitat d’efectiu, com reconeix el BCE en la seva estratègia per a assegurar-ne l’accés i l’acceptació en la zona euro. Quan es va començar a parlar de l’euro digital, van sortir veus que deien que desapareixeria l’efectiu. Això era una falsedat, perquè dins el reglament per a l’establiment de l’euro digital el Parlament Europeu prescriu: “L’euro digital ha de complementar els bitllets i monedes, però no reemplaçar-los. Com a instruments de curs legal, l’efectiu i l’euro digital són igualment importants.”

Sembla, doncs, que haurem de portar sempre amb nosaltres, per prudència, bitllets i monedes, pel que pugui ser…