19.06.2025 - 21:40
Ja fa dues setmanes de l’anomenada “pornoapagada” a l’estat francès. Les principals plataformes han deixat d’operar-hi en protesta per una mesura del govern que pretén lluitar contra l’accés dels menors a la pornografia. Aquesta mesura, que ja s’aplica, ha encès la ira del grup Aylo, propietari de Pornhub, RedTube i YouPorn, que ha blocat l’accés a les seves pàgines a l’estat francès perquè considera que les exigències per a la verificació de l’edat dels usuaris són desproporcionades i en comprometen la privadesa.
Així doncs, les grans plataformes de pornografia –esquitxades de fa anys per continguts relacionats amb la violència sexual i assenyalades per la Comissió Europea per manca de protecció dels menors– s’han afanyat a fer onejar la bandera de la llibertat: quan s’hi vol accedir des de l’estat francès, es mostra un missatge de protesta amb la pintura La llibertat guiant el poble i el lema “La llibertat no té un botó d’apagada”. A més, als Estats Units, Aylo també ha tancat l’accés a aquestes pàgines en alguns estats amb normatives semblants per evitar sancions o peticions de dades personals.
Tant la mesura en si com la reacció d’aquests gegants del porno obren molts interrogants. Aquest cas no és una excepció a Europa. El govern espanyol també prepara una mesura per a vetar l’accés dels menors a la pornografia, i el cas francès pot vaticinar, fins a cert punt, quina en pot ser l’evolució.
Consum de porno i menors
La preocupació pel consum de pornografia per part de menors d’edat ja és d’abast mundial, i més, tenint en compte els estudis i experts que n’assenyalen conseqüències negatives. A més, el cas específic de l’estat francès és destacat: és el segon mercat més important de PornHub, i un adolescent de cada tres visita aquesta pàgina cada mes. “La reacció pot llegir-se com una clara demostració de força”, assenyalen Laura Arcarons i Bruna Serra, de Mandràgores, una cooperativa que impulsa formacions sobre educació sexual. “No és tan sols una resposta a la pèrdua d’audiència, sinó sobretot una manera de marcar límits als intents dels estats de regular aquestes plataformes. És un missatge clar: qualsevol iniciativa que faci perillar els seus beneficis tindrà conseqüències. El negoci no està pensat per educar ni oferir una visió diversa o sana de la sexualitat, sinó per mantenir un model que genera grans beneficis.”
Les grans plataformes defensen que la verificació d’edat no funciona i que exposa les dades de milions d’usuaris a violacions de privacitat i atacs informàtics. Concretament, el sistema implantat a l’estat francès demana a les pàgines pornogràfiques que sol·licitin una prova d’edat a un tercer que conegui l’edat de l’usuari –un banc, un operador, un proveïdor d’identitat. Tot plegat, amb un sistema de doble cec: la pàgina no coneix la identitat de l’usuari que demana d’accedir-hi, i aquest tercer no sap per quina pàgina es demana aquesta prova d’edat. Aquestes pàgines consideren que la responsabilitat de verificar l’edat dels usuaris no hauria de ser seva, sinó que hauria d’ocórrer en el dispositiu, no pas a internet. És a dir, que Apple, Google i Microsoft exigissin la verificació d’edat en el dispositiu abans d’accedir al contingut per a adults.
Mandràgores també critica que aquest sistema obliga tothom a identificar-se i això pot limitar la llibertat de circulació a internet i obrir la porta a mecanismes de control. “Una alternativa seria optar per entorns tecnològics adaptats als infants, com ara, sistemes operatius amb limitacions específiques instal·lats directament en els dispositius destinats a criatures”, proposen. “Això ja es fa, per exemple, en molts centres educatius o a les biblioteques públiques, on l’accés a certs continguts està filtrat.”
En aquest sentit, la proposta espanyola és diferent, tot i que ambdues mesures –la francesa i l’espanyola– han estat seleccionades per la Comissió Europea com a mesures pilot. La Cartera Digital Beta es troba en la darrera fase abans de poder-se utilitzar. El sistema sabrà l’edat de l’usuari gràcies al document d’identitat electrònic o a unes altres fonts administratives consultades pel govern espanyol, responsable d’emetre les credencials. Quan l’usuari provi d’accedir a una plataforma o pàgina web de contingut per a adults, li sol·licitarà que acrediti que és major d’edat. Per a això, la pantalla mostrarà un codi QR que l’usuari haurà d’escanejar amb la càmera del telèfon mòbil. Per seguretat, les credencials tindran caducitat i seran d’un nombre limitat de visites. S’emetran en grups de trenta, que caducaran cada trenta dies per evitar la traçabilitat de qui fa servir aquesta identificació. Malgrat que aquesta mesura de la renovació pretén de protegir l’anonimat, entitats pels drets digitals com ara Xnet ja van alertar que l’aplicació tampoc no protegia del tot la privadesa.
Mesures efectives o portes al camp?
Més enllà de la privacitat, un argument recorrent contra aquesta mena de mesures és que no veten de manera efectiva l’accés dels menors a la pornografia, tot i que sí que poden reduir-ne l’accés directe. Per una banda, en el cas francès, hi ha el risc que el trànsit es desviï a webs que actuen il·legalment o que no tenen seu dins la jurisdicció francesa i no volen cooperar. A més, sense gaire coneixements tècnics, els menors poden esquivar el vet amb sistemes com les VPN. De fet, de moment, la barrera és fàcilment esquivable: moltes pàgines no la tenen i l’ús de VPN s’ha disparat de manera exagerada. Tan sols trenta minuts després de l’entrada en vigor de la mesura, l’ús de Proton VPN va augmentar fins a un 1000%.
La proposta espanyola ha rebut una crítica similar: seria molt fàcil saltar la barrera amb una VPN i, a més, tan sols afectaria pàgines espanyoles, llevat que s’arribés a acords per a aconseguir tallafocs amb les pàgines estrangeres. Així doncs, les plataformes que han reaccionat iradament a l’estat francès –PornHub, RedTube i YouPorn– no haurien d’implementar cap canvi a l’estat espanyol i, per tant, és possible que no fessin res.
Xnet ha posat sobre la taula propostes com ara la identitat autosobirana, a partir de blockchain i més avenços. “Implica que, quan has d’acreditar una cosa, tens una cartera en què s’acrediten un seguit d’elements i decideixes quins ensenyes. D’aquesta manera, per exemple, pots demostrar que ets major d’edat sense haver de dir quin dia vas néixer. Una vegada rebudes les dades de les institucions, la gestió seria teva, no caldria fer cap retorn”, explicava l’activista digital Simona Levi en una entrevista a VilaWeb. “En canvi, l’acreditació que proposa el govern espanyol, encara que sigui anonimitzada, te l’han de donar, i cada mes has de tornar-la a demanar.”
Mandràgores considera que tota mesura que impliqui només un vet dels continguts a internet serà incompleta, especialment, tenint en compte que l’educació sexual ni tan sols és obligatòria al país. “Més enllà de prohibir o regular l’accés al porno, també cal fer polítiques que regulin com funciona la indústria. Que qüestionin el disseny de les pàgines, que incloguin mecanismes de verificació de continguts, que millorin les condicions de les treballadores… I cal una educació digital crítica, a més de promoure referents culturals que mostrin unes altres formes de viure la sexualitat, més igualitàries, respectuoses i diverses, i que no reprodueixin el model masclista, racista i violent que sovint reprodueix el porno hegemònic i molts productes audiovisuals”, diuen.
Un projecte similar per a les xarxes socials
La Unió Europea vol unificar les mesures per a protegir els menors a internet, tot i que de moment les proves pilot en diferents països no són exactament iguals. L’objectiu és portar aquesta mena de controls més enllà de les webs pornogràfiques. Espanya, França i Grècia volen ampliar-ho també a les xarxes socials, que tenen una edat mínima d’ús legal, però que s’esquiva només amb un clic. Si finalment s’aproven aquesta mena de polítiques, sistemes com els esmentats poden acabar servint perquè els menors d’edat –o per sota de certa edat– s’allunyin de les xarxes socials.
